L'estrela misteriosa

L'estrela misteriosa

L'estrela misteriosa (en original en francés: L'étoile mystérieuse) és el dècim àlbum de Les aventures de Tintín, la série de còmics del dibuixant belga Hergé. L'història va ser serializada diàriament en Li Soir, el principal periòdic francòfon de Bèlgica, des d'octubre de 1941 fins a maig de 1942 en mig de l'ocupació alemana de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. L'història narra les aventures del jove periodiste belga Tintín, que viaja en el seu gos Milú i el seu amic el capità Haddock a bordo d'una expedició científica al Oceà Àrtic en una carrera internacional per a trobar un meteorit que ha caigut sobre la Terra.

L'estrela misteriosa va ser un èxit comercial i va ser publicat en forma de llibre per Casterman poc despuix de la seua conclusió; el primer volum de Tintín que es va publicar originalment en el format de 62 pàgines a tot color. Hergé va continuar Les aventures de Tintín en El secret de l'Unicorn, mentres que la série es va convertir en una part definitoria de la tradició del còmic franc-belga. L'estrela misteriosa ha rebut una recepció crítica mixta i ha segut una de les entregues més controvertides de la série per l'image antisemita del principal antagonista de la trama. L'història va ser adaptada tant per a la série animada de Belvision de 1957, Els Aventures de Tintin, d'après Hergé, com per a la série animada de 1991 Les aventures de Tintín de Ellipse i Nelvana.

Argument

L'història comença en l'aparició d'una estrela misteriosa en el cel nocturn belga que provoca incertitut a Tintín. En l'image, ilustració del llibre La caça del meteor de Jules Verne, que va servir d'inspiració a Hergé.

Durant una passejada nocturna per la ciutat, Tintín observa una estrela que sembla acostar-se cada volta més a la Terra. Intrigado, decidix consultar a l'observatori, a on coneix al director del mateix, el professor Hipólito Calys, mentres que un profeta autoproclamado, Philippulus, prediu el fi del món. El meteorit s'acosta perillosament, pero un fragment d'ella se sumergix en l'oceà Àrtic. Calys determina que l'aerolito està fet d'un nou material que ell nomena «calistemo», i es posa en camí per a trobar-ho en un equip de científics del Fondo Europeu d'Investigacions Científiques. Tintín i Milú s'embarquen en el M.S. Aurora, navío dirigit per l'amic de Tintín, el capità Haddock. L'expedició la componen el professor Calys, el suec Erik Björgenskjöld, l'espanyol Porfirio Bolero i Calamars, de l'Universitat de Salamanca; l'alemà Otto Schulze, de l'Universitat de Jena; el francés Paul Cantonneau, (que reapareixeria en Les sèt boles de cristal) de l'Universitat de Friburgo, i el portugués Pedro Joãs Dos Sants, de l'Universitat de Coímbra. Mentrestant, un atre equip s'ha embarcat en el barco de l'expedició polar, el Peary, respalat pel mecenes Sr. Bohlwinkel de Sao Ric; per lo tant, l'expedició es convertix en una carrera per a alcançar el meteorit. En el dia de la partida, Bohlwinkel té un secuaz en un cartuig de dinamita en l'Aurora, pero és descobert i tirat per la broda. En el Mar del Nort, l'Aurora casi és envestit per un atre dels barcos de Bohlwinkel, el Kentucky Star, pero Haddock es desvia del camí.

Al Aurora se li prohibix repostar fuel oil en la localitat islandesa d'Akureyri. En l'image, un barco en el port de Akureyri, un dels més importants de l'Atlàntic Nort.

Representació de Tintín en la bandera en el parc temàtic Walibi Belgium

Es produïxen més contratemps en el port islandés d'Akureyri, quan Bohlwinkel envia un telegrama a l'empresa Golden Oil per a prohibir facilitar combustible al Aurora. Haddock i Tintín es troben en un vell amic seu, el Capità Chester, qui revela que hi ha molt combustible i que la Golden Oil Company —que té el monopoli de combustible en Islàndia— és propietat de Bohlwinkel. Els tres secretament duen una mànega de la nau de Chester, el Sirius, al Aurora, i aixina enganyen a Golden Oil per a que els proporcione el combustible que necessiten.

Prop del Peary, que els duya una notable ventaja, el Aurora rep una ambigua cridada d'auxili d'un atre barco i canvia el seu curs per a ajudar, pero les investigacions de Tintín revelen que la senyal de recobre és una enza per a retardar-los. Recomençant el viage, intercepten un mensage que anuncia que l'expedició del Peary ha alcançat el aerolito pero encara no ho ha reclamat. Mentres la tripulació del Peary s'unix al meteorit, Tintín utilisa l'hidroavió del Aurora per a llançar-se en paracaigudes sobre el meteorit i plantar la bandera de l'expedició. Tintín fa campament mentres els motors del Aurora es reparen despuix de desenrollar problemes. Al sendemà, descobrix que el calistemo accelera el creiximent i fa les coses molt més grans: les pepites de poma que va tirar al sol es convertixen en un gran manzano, mentres que un cuc que hi havia en la poma es convertix en una enorme palometa, i Tintín és amenaçat per una aranya jaganta que va escapar del menjar, ademés de l'aparició de foncs immensos explosius, ans que aplegue el rescat. Un maremoto repentí sacsa el meteorit fins al seu núcleu i ho afona en la mar, pero l'hidroavió del Aurora aplega a temps per a salvar-los. Abans de posar rumbo a el navío, Tintín decidix arriscar-se i tornar al aerolito que s'afona per a fer-se en una mostra del mateix i dur-li-la al professor Calys que li ajude en les seues investigacions. Bohlwinkel descobrix per ràdio que ha segut descobert com el principal saboteador del Aurora i s'espera que siga jujat pels seus crims. Quan el Aurora retorna a casa, el capità Haddock dirigix el barco cap a terra, no per a buscar fuel, sino whisky.

Història

Context i antecedents

En mig de l'ocupació alemana de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial, Hergé havia trobat ocupació en Li Soir, el principal periòdic belga, que llavors estava baix el control administratiu del govern militar d'ocupació. El seu últim serial, L'estrela misteriosa, inicialment va presentar als Estats Units com els principals antagonistas; en explicar açò, Hergé va afirmar que l'història girava entorn al tema de "la rivalitat pel progrés entre Europa i els Estats Units". Encara que no li desagradaven els nortamericans en sí, tenia un gran despit pels grans negocis nortamericans i havia exhibit temes antiestadounidenses en treballs anteriors, en particular en Tintín en Amèrica. Durant la serialisació de L'estrela misteriosa, en decembre de 1941, els Estats Units varen entrar en guerra del costat dels Aliats, entrant aixina en conflicte directe en Alemània. Tots els científics presentats eren del Eix, països neutrals o ocupats, lo que podria ser un reflex del biaix polític antialiado de la tira. El biógraf d'Hergé Harry Thompson va afirmar que açò no deuria interpretar-se com un fort prejuí antialiado, ya que els únics dos estats-nacions en Europa que eren part dels Aliats en eixe moment eren l'Unió Soviètica i el Regne Unit, i que els personages de Haddock i Chester eren britànics.

l'Observatori Yerkes, en Wisconsin, font d'inspiració per a Hergé per a l'interior de l'observatori i el telescopi del principi de l'historieta.

Expedició Discovery, en 1905, que va influenciar a Hergé per a L'estrela misteriosa.

Com havia fet per a atres aventures de Tintín que presentaven viages per mar, Hergé va tindre el conte d'obtindre la major cantitat possible de senyes sobre barcos per a fer les seues representacions més realistes. El disseny del Aurora es va basar en el RRS William Scoresby, mentres que el Peary provablement estava basat en un atre barco antàrtic, el RRS Discovery. L'hidroavió en el que viaja l'expedició es va basar en l'alemà Llaurat Ar 196. No obstant, Hergé més tart va criticar els seus propis esforços en esta àrea, dient que si el Aurora haguera segut una verdadera nau, provablement seria innavegable.

L'estrela misteriosa va compartir similituts en La caça del meteor, una novela de 1908 de l'escritor de ciència ficció francés Jules Verne. Com en l'història d'Hergé, la novela de Verne presenta una expedició al Atlàntic Nort per a trobar un fragment de meteorit que continga un nou element. En abdós històries, els equips d'expedició rivals varen ser dirigits per un professor excèntric i un banquer judeu, i la novela de Verne tenia un Doktor Schultze que coincidix en el professor Schulze d'Hergé, abdós de l'Universitat de Jena. Hergé va negar haver copiat deliberadament l'història de Verne, dient que solament havia llegit una de les obres del noveliste francés; és possible que l'influència de Verne haja aplegat a través de Jacques Van Melkebeke, amic i assistent d'Hergé, que era un fanàtic del gènero. El membre suec de l'expedició, Eric Björgenskjöld s'assembla físicament a una persona real: Auguste Piccard, qui més tart es va convertir en l'inspiració d'Hergé per a l'icònic professor Tornasol. Per a les vinyetes de l'observatori, Hergé es va inspirar en el Real Observatori de Bèlgica i en l'Observatori Yerkes situat en Williams Bay, Wisconsin, per a l'interior i el telescopi.

Una de les historietes de Ali-Oli, venedor oriental, la titulada El gran sabotage (Almanac per a 1970 de Tio Viu) pren elements del començ de L'estrela misteriosa, concretament el telescopi i el professor Calys.

Antisemitisme

"Tot lo que realment vaig fer va ser mostrar un financer vilà en una apariència semítica i un nom judeu: Blumenstein, en L'estrela misteriosa. ¿Pero significa això que va haver antisemitisme de la meua part? Em sembla que en tota la meua panoplia de tipos mals hi ha tot tipo de personages; he mostrat molts «vilans» de diversos orígens, sense cap tractament particular d'esta o aquella raça... Sempre hem contat històries judeues, històries de Marsellesa, històries escoceses. Pero, ¿quí podria haver predit que les històries judeues terminarien com sabem ara que ho varen fer, en els camps d'extermini de Treblinka i Auschwitz?".
--Hergé a Numa Sadoul.

Baixe el control nazi, Li Soir estava publicant una varietat d'artículs antisemites, cridant als judeus a ser exclosos encara més de la vida pública i descrivint-los com a enemics racials del poble belga. El biógraf d'Hergé Pierre Assouline va notar que hi havia una "correlació notable" entre la naturalea antisemita dels editorials de Li Soir i la descripció dels judeus de L'estrela misteriosa. Uns mesos despuix de la publicació de l'història, es va aprovar una llegislació per a recolectar i deportar judeus de Bèlgica als camps de concentració nazis. Per lo tant, L'estrela misteriosa va reflectir les tendències en la situació política belga en eixe moment. No obstant, l'història no era la primera en que Hergé havia adoptat tal perspectiva en el seu treball; recentment havia proporcionat ilustracions per a les faules de Robert de Vroyland, vàries de les quals contenien estereotips antisemites, lo que reflectix el racisme en gran part del llibre de Vroyland. De la mateixa manera, la seua descripció del personage de Rastapopoulos, que es va introduir en Tintín en Amèrica, ha segut citada com basada en estereotips antisemites.

Quan L'estrela misteriosa va aparéixer en Li Soir, Hergé va presentar una mordaça en la que dos judeus varen escoltar la notícia profètica de que el fi del món està prop. Es freguen les mans en entusiasme, i un comenta: "¿Has sentit, Isaac? ¡El fi del món! ¿I si és veritat?" L'atre respon: "¡Eh, eh, seria un vici, Salomón! ¡Li dec als meus proveïdors 50 000 francs, i d'eixa manera no tinc que pagar-ho!". Finalment Hergé va ometre esta escena de l'edició recopilada.

El personage de Bohlwinkel —cridat Blumenstein en la primera versió de L'estrela misteriosa— mostra estereotips antisemites, com tindre un nas bulbosa i ser un home de negocis avaro i manipulador. Hergé després va desestimar les preocupacions sobre esta caricatura judeua i va dir: "Eixe era l'estil llavors". En la seua evaluació dels còmics franc-belgues, Matthew Screech va expressar l'opinió de que Bohlwinkel era un estereotip antiestadounidense més que antijudío. De la mateixa manera, el periodiste i expert en Tintín Michael Farr va afirmar que Bohlwinkel era "més parodiat com a financer que com a judeu". Pel contrari, Lofficier va afirmar que tant el antiamericanismo com l'antisemitisme estaven presents, i que eren els Estats Units i el judaisme internacional els qui eren els "desapiadats oponents" de Tintín. Els apologistas nazis i revisionista com el negacionista del Holocaust francés Olivier Mathieu varen usar L'estrela misteriosa com a evidència de que Hergé era un antisemita en simpaties nazis.

Per a l'especialiste en noveles gràfiques Hugo Frey, les expedicions competidores es presenten com una carrera simplista entre el ben i el mal, a on Bohlwinkel mostra els estereotips dels judeus defesos pels defensors de la Conspiració Mundial Judeua presentats en obres com Els protocols dels sabio de Sion. Frey escriu que "el nas gran i bulbosa de Bohlwinkel... front redonejada, cabell negre escàs i ulls menuts i redons" eren imàgens antisemites comunes en els anys 1930 i 1940, promogudes per aquells com el periodiste Édouard Drumont, el periòdic antisemita del qual en sèu en París La Lliure Parole va ser influent en Brusseles. Segons Frey, la descripció de Bohlwinkel com a fumador de cigarros en sobrepés reflectia l'estereotip antisemita de que els judeus eren financerament poderosos, mentres que va sugerir que l'escena en la que Bohlwinkel va saber que anava a ser perseguit pels seus crims recordava el rodeig contemporàneu de judeus en l'Europa nazi. Frey contrasta la complicitat d'Hergé en els antisemites en les accions d'atres belgues, com els que varen atacar als nazis en l'Universitat Lliure de Brusseles i aquells que varen arriscar les seues vides per a ocultar als judeus.

Publicació

L'estrela misteriosa va ser serializada diàriament en Li Soir del 20 d'octubre de 1941 al 21 de maig de 1942 en francés baix el títul L'Étoile mystérieuse. L'aventura prèvia de Tintín, El carranc de les pinces d'or, havia segut serializada semanalment fins a la desaparició del suplement infantil de Li Soir, Li Soir Jeunesse, abans de continuar diàriament en el periòdic principal; la série anterior havia finalisat el dia ans que L'estrela misteriosa començara. Esta va ser la primera aventura de Tintín que es serializó diàriament en la seua totalitat. Al com en aventures anteriors, l'història va ser posteriorment serializada en França en el periòdic catòlic Cœurs Vaillants, a on va aparéixer per primera volta el 6 de juny de 1943.

En la pàgina 20 del llibre publicat, Hergé va incloure un cameo dels personages Hernández i Fernández i Quique i Flupi. L'història també va presentar al Capità Chester, que es menciona en aventures posteriors, i al Professor Cantonneau, que retornaria en Les 7 boles de cristal.

El 21 de maig de 1942, L'estrela misteriosa va concloure la serialisació. Menys d'una semana despuix, el govern ocupat va proclamar que tots els judeus en Bèlgica tindrien que usar una insígnia groga en les seues robes, i en juliol la Gestapo va començar a realisar bols en locals judeus, seguides de deportacions de judeus als camps de concentració nazis i camps d'extermini. resultant en la mort d'al voltant de 32 000 judeus belgues. Hergé va recordar més tart: "Vaig vore molt pocs judeus en l'estrela groga, pero finalment vaig vore alguns. Em varen dir que alguns judeus s'havien anat, que la gent havia vingut a buscar-los i li'ls havien dut. No volia creure-ho".

Bandera de l'estat fictici de Sao Ric, que va substituir a la d'Estats Units de l'edició original.

Els primers àlbums de Tintín reproduïen les tires de periòdic, que havien aparegut semanalment en suplements dels dijous, assignació de dos pàgines de tres nivells a una pàgina. L'escassea de guerra va reduir l'espai per a la tira en un terç, i després els suplements varen desaparéixer per complet; el còmic va aparéixer diàriament en el periòdic principal com una tira de quatre panels. Per a la seua publicació en forma de llibre, Casterman va insistir que Hergé devia adherir-se a un nou format d'àlbum de quatre panels de setze pàgines, que va donar sesenta y dos pàgines d'història més una portada. Encara que el format va reduir el reconte de pàgines, va mantindre la mateixa cantitat d'història en reduir el tamany dels panels reproduïts. A mida que L'estrela misteriosa progressava, Hergé tallava i retallava retallades de la tira en un llibre d'eixercicis en preparació per als nous dissenys. Va ser el primer volum de Les aventures de Tintín que es va publicar originalment en format de 62 pàgines a tot color, que a partir de llavors era l'estàndart de la série (a diferència del primer publicat en un format de reproducció de tira de periòdic en blanc i negre que tots els llibres anteriors tenien fet). Casterman va publicar l'àlbum en setembre de 1942. A diferència dels llibres anteriors de la série, degut a que es va imprimir immediatament en color, no va ser necessari tornar a dibuixar-ho per complet. Les 177 tires diàries de la serialisació original no varen ser suficients per a omplir les 62 pàgines que Casterman havia assignat, per lo que Hergé va agregar panels grans, com un panel de mija pàgina d'un telescopi jagant en la pàgina tres. Hergé volia incloure una chicoteta estrela d'or dins de la «o» de «Étoile» en la portada, pero Casterman es va negar, per considerar-ho massa car.

En 1954 Hergé va començar a fer varis canvis en l'història per a la seua reedició. Conscient de la controvèrsia entorn a la descripció antisemita de Blumenstein, va canviar el nom del personage pel de Bohlwinkel, adoptant este nom de bollewinkel, un terme dialectal de Brusseles per a una tenda de confitería. Més tart va descobrir que, per coincidència, Bohlwinkel també era un nom judeu. Tractant d'atenuar el sentiment antiamericà del llibre, també va canviar als Estats Units a una nació fictícia de Sudamérica cridada São Ric, reemplaçant la bandera d'Estats Units per la tripulació del Peary en la de l'estat fictici. En 1959, Hergé va fer una nova llista de canvis en l'art de l'obra, que incloïa alterar el nas de Bohlwinkel, pero els canvis es varen pospondre i mai s'han realisat.