Kubutz
| Kubutz | |
| ֻ | |
| AFI | o |
| Transliteración | o |
| Unicode | O+05BB |
| Eixemple en Espanyol | homà |
| Niquds semblants al Kubutz | Shuruk, Mappiq, Hiriq |
| קֻבּוּץ | |
El kubutz (en hebreu, קֻבּוּץ, kubūts; en l'AFI, [ku'buts], i formalment, קִבּוּץ, qibbûts), és un tipo de niqud hebreu (una vocal), composta per tres punts oblicuos descendents ( ֻ ), que representa generalment el sò [o]. Es diferencia del shuruk (וּ), en que l'antedicha representa una o llarga ([oː]). Actualment, este niqud es troba en us decadent.
Orige i usos
[editar | editar còdic]El seu nom
[editar | editar còdic]El kubutz va ser introduït pels masoretas del Tiberíades, al mateix temps que atres niquds, al voltant de el VII.
Originalment, el niqud era nomenat en els llibres de gramàtica com קִבּוּץ פּוּם (Qibbûṣ Pum), que significa compressió de la boca (vore Característiques de la Vocal tancada posterior redonejada), i després va ser suprimit a Qibbûṣ. Per l'orde de poder identificar els niquds per mig de la seua primera sílaba, Qibbûṣ va ser transcrito a Qubbûṣ, i per tant, es va estilisar a Kubutz. Hui dia, el nom de Kibutz per a referir-se a este niqud està en desús, a excepció de l'Acadèmia de l'Idioma Hebreu.[1]
La seua freqüència d'usos
[editar | editar còdic]Ortografia actual
[editar | editar còdic]Se sol usar en paraules hebrees natives i en una raïl incerta, adaptada a les seues órdens sintàctiques. Pero quan és necessari l'ocupació de niquds ortográficament correctes, és essencial seguir els següents paradigmes:
- /CoCCaC/, a on CC és una consonante en Daguesh, per tant es torna doble. Per eixemple, סֻלָּם, /sul'lam/ (Escala).
- /CoCCa/, com חֻלְדָּה, /χul'dona/ (Rata). Semblant a l'anterior.
- /CəCoCCa/, a on CC complix en lo mateix que el del primer paradigma. Per eixemple, נְקֻדָּה, /nəqud'dona/ (Punt).
- /CoCCan/
- /CoCCoCet/, en la mateixa particularitat en CC.
- /CoCCiCet/
També s'usa en el canvi de número de certs sustantius i relatius, aquells que tinguen en singular un Holam, que aplega a ser substituït per este niqud en el plural. Per eixemple, דֻּבִּים, /dub'biym/ (Orsos), és en singular דֹּב, /dov/ (Orso).
En les seues primeres aparicions
[editar | editar còdic]Observat les transcripcions bíbliques de les edicions originals, es pot apreciar que el seu us era arbitrari, com si no hi haguera gran rellevància en la determinació vocàlica i els paradigmes de l'apartat anterior.
El 'Kubutz' diu en natiu וּמְשֻׁבוֹתַיִךְ תּוֹכִחֻךְ, Kubutz'ovo'tajiχ(sílaba tancada) toχi ħ'Kubutz'χ(sílaba tancada), que vindria a ser "[...] i la teua pròpia apostasía t'escarmentarà".[3] Esquematizado, seria /uCəC'Kubutz'Co'CaCiC CoCi C'Kubutz'C/, que faria pensar que ací, el Kubutz només serviria per a representar la [o] en l'interior de les paraules, puix la primera [o] de totes és el Kubutz, que no té cap consonante anterior. No obstant, en el 'Kubutz', es troba עֲרוּמִּים, Kubutz'ūm'miymKubutzshurukKubutzkubutz.[N 1]
Pronunciació
[editar | editar còdic]Com tal es va dir en l'Introducció, la seua diferenciació es troba en la llongitut de pronunciació de la vocal [o], sent Kubutz la /o/ (o breu, ŭ), i el Shuruk la /oː/ (o llarga, ū). Empero, per l'exclusió total de niquds en l'escritura hebrea actual, la pronunciació d'abdós vocals va ser generalisada com la primera, una ŭ comuna, i es representa actualment la /o/ en un Shuruk, una lletra Vav, i no un niqud.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Acadèmia de l'Idioma Hebreu. Consultat el 23 d'agost de 2020: קִבּוּץ, Qib'buts.».
- ↑ Cortesia: https://www.bl.uk/collection-items/lisbon-bible-or-2626-8
- ↑ (2018) Kubutz, Sèptima edició, Edicions Kubutz i Editorial Kubutz, en ajuda de la Kubutz, p. 619. ISBN 978-84-675-6063-3.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kubutz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N", pero no es trobà una etiqueta <references group="N"/>