Komi-zirianos

Komi-zirianos o komis són un poble que habita en el seu territori en la República de Komi i ademés en l'óblast de Múrmansk i els districtes autònoms Janti-Mansi i Yamalo-Nenets, en Rússia.
Història
Es creu que eren el poble de l'antiga Biarmia (la Beormas o Biarmyas de les cròniques escandinaves dels sigles IX i X), molt popular en les sagues, situada entre el Dviná Septentrional i la mar Blanca, en les antigues províncies d'Arjánguelsk i Vólogda. Mantenien una organisació social molt particular i varen ser governats per reis, en una zona comercial molt important.
Domini de Nóvgorod
Cap al XII varen aplegar els primers colon russos, i durant els sigles XIII i XIV varen ser tributaris de la República de Nóvgorod. En eixa época adoraven el sol, el fòc, l'aigua, els arbres i a la "vella d'or".
Bisbat de Perm
En 1376, el missioner Esteban de Perm va viajar a lo llarc dels rius Víchegda i Vym i va conseguir escomençar a convertir al cristianisme ortodox als komi-zirianos. Va crear un alfabet per a l'idioma komi, en caràcters rúnics, cirílics i uns atres d'orige desconegut, alfabet que va ser usat fins al XVII. La conversió dels permiacos del Víchegda va amenaçar el control que Nóvgorod eixercia sobre la recaptació de tribut de la regió. En 1385, Alekséi (1359-1388), arquebisbe de Nóvgorod, va enviar un eixèrcit per a expulsar el recent creat bisbat, pero este en l'ajuda de la ciutat d'Ústiug, va ser capaç de derrotar-ho. En 1386, Esteban va visitar Nóvgorod, i la ciutat i el seu arquebisbe varen reconéixer formalment la nova situació. D'eixe modo, el tribut de la regió va passar a Moscou.
Imperi rus
Entre 1471 i 1478, la Biarmia va ser incorporada oficialment al Principat de Moscovia, qui va cedir la seua explotació a la família Stróganov. No obstant, a pesar d'això els komis varen permanéixer independents fins que en 1505 el sar Iván IV de Rússia va depondre al príncip Matti i va sometre als komi. Els Komis varen establir nous assentaments entre els rius Víchegda, Mezén, Pechora i tributaris, i es varen integrar comercialment en el món rus. El subgrup més septentrional, conegut iz'vataz o komi-izhemtsianos, va poblar el riu Izhma) va mantindre no obstant una economia de subsistència, basada en la ganaderia de renos.
El territori komi estava delimitat pels rius Kama, Pechora i alt Dviná, pero des del XV, despuix de l'anexió definitiva del territori komi pel Imperi rus, junt en elements eslaus, escandinaus, vepsios, nenets i mansi, varen ocupar els monts Urals, la conca del Kama i la vall del Mezen i eren coneguts com komi-mor o komi-voitir (gent del Kama). Comerciaven en els pobles samoyedos, dels que adopten part de la vestimenta, com els abrics de pell, i varen ser intermediaris entre ells i els russos i escandinaus.
Entre els sigles XV i XVIII, estos territoris varen jugar un rol important en les rutes comercials des de Viatka i màrgens del Kama en Arjánguelsk, i de Veliki Ústiug cap a Siberia. Es varen fundar centres comercials. Els Stróganov varen establir la vótchina (propietat patrimonial) feudal, com a productors de sal, en tota la regió del Kama. Els komi vassalls dels Stróganov els pagaven tributs en cereals i diners, ademés estaven obligats a cedir-els ferramentes, fusta, mà d'obra i carbó per a les salines. A mitan del XVIII es varen construir fundició de ferro en Niúvchim, Kázhym i Niuchpas i, en 1745, una refineria de petròleu a la vora del riu Ujtá.
Entre 1841 i 1843, es varen produir els primers tumults massius de llauradors komis contra el govern arbitrari dels autoritats locals i contra les condicions de vida opresivas en Ust-Kulom, Izhma i Vim. Fins a les reformes de 1860, en les que es va garantisar als agricultors el fruïment de la terra a on treballaven, varen continuar les rebelions. En 1861 va esclatar un tumult de caravaneros que va ser molt durament reprimida per l'eixèrcit. A finals del XIX l'estratificació de la propietat era molt accentuada i el 55 % dels habitants eren llauradors pobres. Esta pobrea va obligar a molts d'ells a emigrar a l'actual Novosibirsk. A principis del XX tendixques artesanals locals varen florir junt al Pechora. Els natius preferien practicar la caça i la peixca en lloc de l'agricultura, ya que el sol que posseïen era pobre i els condicions paupèrrimes.
Exiliats polítics varen organisar els primers grups socialdemócrates en Ust-Sysolsk i Ust-Sylmar. Durant la revolució del 1905-1907 varen tindre lloc manifestacions i folgues en Ust-Sysolsk, Ust-Sylmar i Seregov, pero varen fracassar. També varen aparéixer els primers ideòlecs nacionalistes panfineses, partidaris de constituir l'Estat de Biarmia, en els komis, udmurtos, maris i mordvinos.
Unió Soviètica
Despuix del triumfo de la Revolució d'Octubre, en decembre de 1917 varen ser nacionalisades les propietats dels Stróganov i, el 22 d'agost del 1921, va ser creat el Óblast Autònom dels Komi (Zirianos), en 235 000 habitants, dels quals el 92,3 % eren komis. En 1936, es va constituir la República Autònoma Socialista Soviètica Komi i varen desenrollar l'agricultura i l'explotació intensiva de fusta i dels boscs, en increment de l'immigració russa. Durant els anys 50 i 60 es va incrementar massivament l'immigració russa, aixina com l'explotació dels recursos naturals.
Federació de Rússia
La República de Komi es va establir en la seua forma actual el 26 de maig de 1992. Els komis són minoria en el seu propi territori, segons el cens de 1992, són el 25.2 % de la població de la República. Solament el 33 % dels habitants de la seua capital, Syktyvkar, són komis. Encara és més baix el percentage en la ciutat de Vorkutá (el 1 %), i encara més baixa en Ujtá (menys del 1 %). En les àrees rurals els komi encara són majoria, pero l'importància econòmica d'estes àrees rurals disminuïx i hi ha una forta emigració cap a les ciutats, a on els jóvens komis són assimilats culturalment pels russos. Ademés, els komis no tenen control sobre l'explotació dels seus propis recursos naturals.
Costums

Ya que l'agricultura és prou llimitada en la regió boscosa, els hòmens solament caçaven, pastoreaban renos i tallaven i transportaven la llenya a través dels rius. Caçaven en grups de 10 o 12 individus que feyen expedicions cap al nort, es desplaçaven en trineus arrastrats per gossos o cérvidos i peixcaven en canoas. També caçaven en llances orsos en els seus caus d'hivern i capturaven en trampes als renos salvages.
S'acaronaven del mal temps en mantes de llana o de lli obertes pel cap, similars als ponchos bolivians. Els teñir en colors vegetals o imprimien motius vegetals en fragments de fusta. També fabricaven vasijas en corfa d'abedull. Les cases eren elevades sobre el nivell del sol, de manera similar a palafits. Hi havia un quarto a on mantenien el fòc, fet de fusta. Almagasenaven les collites en un graner plantat sobre postes.
Abans del matrimoni, la joventut gojava d'una llibertat sexual absoluta. El ritual matrimonial era molt semblat al rus, pero en l'antiga costum, que encara mantenen, el nóvio cobria el cap de la nóvia en un mocador, sense el qual no devia mostrar-se en públic. La celebració de la boda s'iniciava en un bany, durant el qual l'esposa, seguint un ritual antic, devia permanéixer sola, cantant. La dòna, no obstant, ocupava una posició social inferior a l'home, qui caçava, cultivava la terra i pastoreaba els renos.
Els peixcadors creïen en esperits de l'aigua, en caps grans, que transmigren les ànimes dels ofegats. Una atra creència, comuna també en els antics russos, era l'un esperit femení que va nàixer entre el centeno i súbitamente amenaça als hòmens.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Komi-zirianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.