Equus kiang

El kiang (Equus hemionus kiang) és una subespècie de l'onagro,[1][2] un mamífer perissodàctil de la família Equidae. El kiang és endèmic de la replanell tibetà.[3][4][5] Fins a l'arribada dels anàlisis genètics se li considerava o una espècie a banda o una subespècie de Equus hemionus depenent dels autors, hui està demostrat el fluix genètic constant entre el kiang i els onagros de Mongòlia i el seu caràcter subespecífico dins d'una metapoblació hui molt fragmentada, pertanyent a una espècie que ocupava bona part del Paleàrtic[1]
Taxonomia
El kiang està estretament relacionat en el restant de subespècies onagro (Equus hemionus), com reflectixen tant els estudis d'ADN mitocondrial com els genòmics que inclouen a est i al restant de subespècies.[1][2] Els kiangs poden creuar-se en el restant de onagros donant descendència completament fèrtil en pertànyer a la mateixa espècie (el kiang té un parell extra de cromosomes, pero això no impedix la reproducció, com li passa al cavall de Przewalski en els cavalls domèstics). De fet les poblacions de kiang i d'asno salvage mongol mantenien fluix genètic entre sí fins a la fragmentació de la metapoblació euroasiàtica[1] També tenen descendència en cavalls, rucs i zebres de Burchell en captiveri, encara que en el cas dels cavalls, com les mules, les críes resultants són estèrils. Els kiangs mai han segut domesticats.
Característiques físiques
El kiang és el major dels asno salvages, en una altura mija de muscle de 140 cm. S'estenen de 132 a 142 cm d'alt en el muscle, en un cos 182 fins a 214 cm de llarc, i una coa de 32 a 45 cm. Els kiangs tenen només un llauger dimorfisme sexual, en els mascles en un pes de 350 a 400 kg, mentres que les femelles pesen de 250 a 300 kg. Tenen un cap gran, en un morro romo i un nas convexa. La crin és recta i relativament curta. El mant és de color castany clar, de color marró obscur en hivern i un elegant color marró rojós a finals d'estiu, quan l'animal muda el seu pelage lanoso. El pelage d'estiu és d'1,5 cm de llarc i l'abric d'hivern és el doble que la llongitut. La cames, parts inferiors, extrem del morro, i l'interior de les orelles són tots blancs. Una àmplia i obscura ralla dorsal color chocolate s'estén des de la crin fins al final de la coa, que termina en un mechón de pèls de color marró obscur.[6]
Reproducció
Els kiangs es aparean entre finals de juliol i finals d'agost, quan els mascles de major edat tendixen femelles reproductores trotant al voltant d'ells, i despuix les perseguixen abans de l'emparellament. La duració de la gestació s'ha informat de diverses maneres com de sèt a 12 mesos, i dona com resultat el naiximent d'un únic potro. Les femelles són capaces de reproduir-se de nou casi immediatament despuix del naiximent, encara que els naiximent cada any són més comuns. Els potros pesen fins a 35 kg (77 lliures) en nàixer, i són capaços de caminar a les poques hores. L'edat de madurea sexual és desconeguda, encara que provablement al voltant de tres o quatre anys. Els kiangs poden viure fins a 20 anys en la naturalea.
Subespècies
En el seu dia es varen descriure tres subespècies, hui no es consideren vàlides en ser el propi kiang una subespècie:[3][7]
- I. k. holdereri Matschie, 1911
- I. k. kiang Moorcroft, 1841
- I. k. polyodon Hodgson, 1847
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bennett, I. Andrew; Champlot, Sophie; Peters, Joris; Arbuckle, Benjamin S.(19 abr 2017).«Taming the clapix Quaternary phylogeography of the Eurasiatic wild ass through ancient and modern DNA».PLOS ONE.12(4): i0174216.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.pone.0174216.Consultat el 2025-09-29.(en en)
- ↑ 2,0 2,1 Özkan, Mustafa; Gürün, Kanat; Yüncü, Eren; Vural, Kıvılcım Başak(2024).«The first complete genome of the extinct European wild ass (Equus hemionus hydruntinus)».Molecular Ecology.33(14): e17440.ISSN 1365-294X.doi:10.1111/mec.17440.Consultat el 2025-09-29.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Equus kiang en Catalogue of Life.
- ↑ (2005) «Equus kiang», Wilson, Don E. (ed.). Mammal Species of the World, 3ª edició (en inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ GBIF, 2015 i EOL, Encyclopedia of Life, 2015
- ↑ «Equus kiang (Perissodactyla: Equidae)». Mammalian Species pàgs. 1–11 (2009). doi:10.1644/835.1.
- ↑ Equus kiang en l'ITIS.
Bibliografia
- Kiang - Equus kiang; IUCN/SSC Equid Specialist Group; Species Survival Groups ([1])
- Duncan, P. (ed.). 1992. Zebras, Asses, and Horses: an Action Pla for the Conservation of Wild Equids. IUCN/SSC Equid Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Equus kiang.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Equus kiang.