Kapa
La tela kapa és una tela de corfa típica d'Hawái, que es fabrica a partir de la fibra de líber de certes espècies d'arbres i arbustos.
Descripció i usos
[editar | editar còdic]La tela kapa és similar a la tela tapa d'atres parts de la Polinèsia, pero els métodos amprats en l'elaboració d'abdós teixits diferixen. No obstant, el tipo de teixit és el mateix en els dos casos (el fonema hawaiano /k/ es correspon en el fonema /t/ d'atres llengües polinesias, aixina kapa és la mateixa paraula que tapa). La tela kapa es basa en la combinació creativa de llínees, que convergixen formant triànguls, quadrats, cabrios i formes diagonals, que li donen un toc d'audàcia i una apariència vistosa.[1]
Este teixit s'utilisava per a elaborar els mal masculins (semblants a un taparrabos) i els pāʻū femenins (un vestit ajustat al cos). També s'elaboraven en kapa unes penyores dissenyades per a cobrir els muscles, cridades kīhei. A la tela kapa se li donaven molts atres usos, els quals depenien de la casta i el paper de la persona en l'antiga societat hawaiana.
El kapa moe (roba de llit fabricat en tela kapa) estava reservat a la casta dirigent (aliʻ@i), mentres que els corfolls fets en tela kapa estaven reservades a la casta sacerdotal (kāhuna). Per añadidura, s'usava per a crear banderes en imàgens impreses dels deus hawaianos, de les quals pender lei (guirnaldas).[2] En l'actualitat, la tela kapa ha recobrat la seua popularitat d'antany: es comercialisa com a producte artesanal hawaiano tant per a turistes com per als habitants de les illes.
Método de fabricació
[editar | editar còdic]Els antropòlecs culturals varen determinar a lo llarc d'el XX que les tècniques d'elaboració de la tela kapa provenien exclusivament de les Illes d'Hawái. El wauke (Broussonetia papyrifera) era la font preferida de fibra de líber per a fabricar esta tela, pero també es feya en ʻulu (Artocarpus altilis),[3]ōpuhe (Urera spp.),[4] maʻaloa (Neraudia melastomifolia),[5] māmaki (Pipturus albidus),[6] ʻākala (Rubus hawaiensis),[5][6]ʻākalakala (R. macraei), i hau (Hibiscus tiliaceus).[7][8] En el XVIII solia fabricar-se per mig d'estriado/acanalamiento: l'efecte d'estriado es conseguia pressionant el teixit humit contra les regates en la superfície d'una taula dissenyada per a tal fi.[9]
En primer lloc, la corfa de l'arbre wauke és tallada i sumergida en aigua, per a reblandecerla i eliminar restants de resina. Després, la corfa exterior és retirada en una closca marina, i la corfa interior (convenientment humida) és tallada en tires de grans dimensions, depositada sobre una kua kūkū (taula de pedra polida) i colpejada en un hōhoa (mall redonejat), per a ablanir-la i fer-la maleable. Despuix de la primera fase d'ablandamiento, les tires de fibra vegetal són transferides a un recint sagrat per a ser reblandecidas a colps de nou, encara que esta volta l'acte d'ablanir a mazazos els trossos de teixit té un sentit religiós. Cada artesà que elaborava tela kapa posseïa un ʻ@iʻi kūkū, un mall de quatre cares planes, cada una de les quals estava tallada d'una manera distinta. Una atra manera diferent d'ablanir esta tela consistia en amprar directament el mall de quatre cares abans mencionat, escomençant pel costat més rugoso i asprós de l'utensili per a llevar la corfa exterior mullada. Llavors, el procés de reblandecimiento continuava en els costats tallats en forma de regates molt més fines, i per últim es repassava el producte en el costat restant del mall, completament polit. Estes regates deixaven unes marques distintives en cada péntol de tela kapa, lo que permetia atribuir una peça determinada a l'artesà que la va fabricar.[10]
Despuix del descobriment d'Hawái per James Cook en 1778, els comerciants occidentals varen començar a viajar a les illes en el propòsit d'adquirir estes teles. No obstant, l'arribada dels europeus va fer que els natius entraren en contacte en les teles teixides en fil d'orige animal (llana) i vegetal (cotó, lli, etc), molt més fàcils de fabricar, lo que va supondre el fi de l'elaboració de la tela kapa a penes un sigle despuix del descobriment de l'archipèlec.[10] Actualment, se seguix fabricant i venent com a producte artesanal, gràcies a la recuperació de les tècniques artesanals tradicionals.
Respecte als artesans que elaboraven este teixit, la tela kapa casi sempre era fabricada per dònes: les chiquetes i dònes jóvens deprenien a elaborar-la ajudant a les seues mares, en el temps passaven a assumir la major part del treball, i quan aplegaven a la madurea eren ya capaces de portar a terme el procés per sí mateixes.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kaeppler, Adrienne L., Kapa: Hawaiian Bark Cloth, Honolulu, Boom Books, 1980, p. 1
- ↑ Ralph Simpson Kuykendall, The Hawaiian Kingdom: Volume 1 (University of Hawaii Press, 1938), 8
- ↑ «ʻulu». Hawaiian Ethnobotany Database. Bernice P. Bishop Museum. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 12 de març de 2009.
- ↑ «opuhe, hopue (A. glabra), hona (O. glabra)». Hawaiian Ethnobotany Database. Bernice P. Bishop Museum. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 12 de març de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 «maaloa, maoloa». Hawaiian Ethnobotany Database. Bernice P. Bishop Museum. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 12 de març de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 [enllaç trencat]
- ↑ «Native Plants of Hawaiian Dry Forests and Traditional Uses for Them» (PDF). Hawaiʻ@i Forest Industry Association. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2011. Consultat el 12 de març de 2009.
- ↑ «Native Plants Hawaii - Viewing Plant : Rubus hawaiensis». nativeplants. hawaii. edu. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
- ↑ «Hawaii». www. full-circle. org. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2017. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
- ↑ 10,0 10,1 The History and Craft Behind Hawaiian Kapa Cloth [1] [2] archivat en Wayback Machine., Kapa, Coffee Claves, consultat el 2010-11-09.
- ↑ Betty Dunford, Lilinoe Andrews, Mikiala Ayau, Liana I. Fonda, Julie Stewart Williams, The Hawaiian of Old (The Bess Press Inc., 2002), p. 48
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Arkinstall, Patricia Lorraine, "A Study of Bark Cloth from Hawaii, Samoa, Tonga and Fiji, An Exploration of the Regional Development of Distinctive Styles of Bark Cloth and its Relationship to Other Cultural Factors, Ithaca, Nova York, Cornell University, 1966.
- Brigham, William Tufts, Ka hana kapa, Making of Bark-cloth in Hawaii, Honolulu, Bishop Museum Press, 1911.
- Kaeppler, Adrienne Lois, The Fabrics of Hawaii (Bark Cloth), Leigh-on-Siga, Regne Unit, F. Lewis, 1975.
- Kaeppler, Adienne L, Kapa: Hawaiian Bark Cloth, Honolulu, Boom Books, 1980.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kapa.- Colecció Cook-Foster en l'Universitat Georg-August de Göttingen, Alemània
- Kapa Connection [3] archivat en Wayback Machine.
- Fabricació de la tela kapa
- Història de la tela kapa
- Tela kapa moderna [4] archivat en Wayback Machine.
- "Kapa: Fabric of a Culture" Maui No Ka 'Oi Magazine Vol.12, Num.1 (giner de 2008)
- "Kapa: More to Learn" Maui No Ka 'Oi Magazine Vol.12, Num.1 (giner de 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kapa» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.