Aliʻ@i
L'aliʻ@i era la noblea tradicional de les illes hawaianas. Formaven part d'una llínea hereditària de governants, el noho aliʻ@i.
La paraula «aliʻ@i» té un significat similar en l'idioma samoano i en atres idiomes polinesios, i en maorí s'escriu «ariki».
Antecedents
En l'antiga societat hawaiana, els aliʻ@i eren nobles hereditaris, una classe social o casta.[1][2] Els aliʻ@i consistien en els caps superiors i inferiors dels distints nivells de les illes.[3][4] Els noho aliʻ@i eren els caps gobernant.[5] Es creïa que els aliʻ@i descendien de les deïtats.[6] Governaven en un poder diví cridat mana, que es derivava de l'energia espiritual dels seus antepassats.[4][7]
Hi havia onze classes de aliʻ@i, tant d'hòmens com de dònes. Entre elles es trobaven els kahuna (sacerdot i cures, experts, artesans i fabricants de canoas) com a part de quatre professions practicades per la noblea.[8] Cada illa tenia el seu propi aliʻ@i nui, que governava els seus sistemes individuals.[9] Aliʻ@i va seguir governant les illes hawaianas fins a 1893, quan la reina Liliʻuokalani va ser derrocada per un colp d'Estat respalat pel govern dels Estats Units.
Aliʻ@i nui eren els caps gobernant (en hawaiano, nui significa grandiós, gran o suprem.[10]). El títul de nui podia ser transmés per dret de naiximent.
Designació socials de noho aliʻ@i (llínea gobernant)
Samuel M. Kamakau va escriure extensament sobre les llínees de aliʻ@i nui i kaukau aliʻ@i i la seua importància per a l'història d'Hawái.[11]
- Aliʻ@i nui eren els alts caps suprems d'una illa i no hi havia uns atres per damunt d'ells pero durant el periodo del Regne este títul passaria a significar "Governador". Les quatre illes hawaianas més grans (Hawái pròpiament dita, Maui, Kauaʻ@i, i Oʻahu) solien estar governades cada una pel seu propi aliʻ@i nui. Molokaʻ@i també tenia una llínea de gobernant isleños, pero més vesprada va ser somesa al poder superior de la propenca Maui i Oʻahu durant els sigles XVII i XVIII. "Mōʻī" era un títul especial per al cap més alt de l'illa de Maui. Més tart, el títul es va usar per a tots els governants de les illes hawaianas i els monarques hawaianos.
- Aliʻ@i nui kapu eren governants sagrats en tabús especials.
- Aliʻ@i Piʻo eren un ranc de caps que eren producte d'unions de germans de sanc incestuosa. Els famosos caps de Piʻo eren els bessons reals, Kameeiamoku i Kamanawa.
- Aliʻ@i Els "Naha" eren un ranc de caps que eren producte d'unions de germans mestizos; els famosos caps Naha inclouen a Keopuolani.
- Aliʻ@i Els "Wohi" eren un ranc de caps que eren producte del matrimoni de parents propencs que no eren germans; un cap Wohi famós va ser Kamehameha I. Estos caps posseïen el kapu wohi, eximint-els del kapu moe (tabú de la postració).
- Kaukau aliʻ@i eren caps menors que servien al aliʻ@i nui.[12] És un terme relatiu i no un nivell fix de la noblea aliʻ@i. L'expressió és elàstica en térmens de cóm s'usa. En general, significa un parent que naix d'un progenitor de menor ranc.[13][14] Un kaukau aliʻ@i fills propis, si naixen d'una mare de menor ranc aliʻ@i, descendirien a un ranc inferior. Eventualment la llínea descendix, duent a makaʻāinana (commoner).[15] Kaukaualiʻ@i guanya ranc a través del matrimoni en aliʻ@i de major ranc.
Una llínea de kaukau aliʻ@i va descendir de Moana Kāne, fill de Keakealanikane, es va convertir en el segon aliʻ@i dels governants de la Kamehameha del regne i va ser responsable de varis hana lawelawe (tasques de servici). Els membres d'esta llínea es varen casar en els Kamehamehas, incloent a Charles Kanaʻina i Kekūanāoʻa].[12] Alguns duyen Kāhili, estandarts reals fets de plomes, i eren ajudants dels de major ranc aliʻ@i.[12] Durant la monarquia alguns d'estos caps varen ser elevats a posicions dins dels cossos polítics primaris de la llegislatura hawaiana i del Consell Privat del rei. Tots els monarques hawaianos despuix de Kamehameha III varen ser fills de Kaukaualiʻ@i, pares que es varen casar en esposes de major ranc.[12]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 112 [16]
Vore també
- Governants de les illes Hawái
- Antic Hawái
- Regne d'Hawái
- Rei de Tonga
- Anex:Monarques de Tahití
- Anex:Monarques d'Huahine
Referències
- ↑ Hawaiian Dictionary: Hawaiian-English, English-Hawaiian, University of Hawaii Press, p. 20. ISBN 978-0-8248-0703-0.
- ↑ VV. AA. Hawaiian Dictionaries, p. alii.
- ↑ Sharon Henderson Callahan. Religious Leadership: A Reference Handbook, SAGE Publications, p. 252. ISBN 978-1-4522-7612-0.
- ↑ 4,0 4,1 Brien Foerster. The Real History Of Hawaii: From Origins To The End Of The Monarchy, Lulu. com, p. 30. ISBN 978-1-300-46126-5.
- ↑ Juri Mykkänen. Inventing Politics: A New Political Anthropology of the Hawaiian Kingdom, University of Hawaii Press, p. 172. ISBN 978-0-8248-1486-1.
- ↑ People and Cultures of Hawaii: A Psychocultural Profile, University of Hawaii Press, p. 8. ISBN 978-0-8248-0706-1.
- ↑ Hawaiian Dictionaries, p. mana.
- ↑ Stephen Donant-Collins. Taking Hawaii: How Thirteen Honolulu Businessmen Overthrew the Queen of Hawaii in 1893, With a Bluff, Open Road Mija, p. 9. ISBN 978-1-4976-1429-1.
- ↑ Barbara A. West. Encyclopedia of the Peoples of Àsia and Oceania, Infobase Publishing, p. 270. ISBN 978-1-4381-1913-7.
- ↑ Hawaiian Dictionaries, p. nui.
- ↑ Samuel Manaiakalani Kamakau. Ruling Chiefs of Hawaii, Kamehameha Schools Press, p. iii. ISBN 978-0-87336-014-2.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Kanalu G. Terry Young. Repensando el passat natiu hawaiano, Taylor & Francis, p. 58. ISBN 978-1-317-77668-0.
- ↑ (1920) Fornander colecció d'antiguetats hawaianas i folk-lore . .., Bishop Museum Press, p. 311.
- ↑ Davida Mal (1903). Antiguetats Hawaianas: (Moolelo Hawaii), Hawaiian islands, pp. 82-.
- ↑ (17 d'octubre de 2008) Duke University Press (ed.). Sanc Hawaiana: Colonialism and the Politics of Sovereignty and Indigeneity, pp. 44-. ISBN 978-0-8223-9149-4.
- ↑ Osorio, Jon Kamakawiwoʻole (2002). Desmembramiento Lāhui: A History of the Hawaiian Nation to 1887, Honolulu: University of Hawaii Press, pp. 80, 11, 147. ISBN 0-8248-2549-7.
Bibliografia
- Hommon, Robert J. (2013). The Ancient Hawaiian State: Origins of a Political Society, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-991612-2.
- Kamakau, Samuel (1992). Ruling Chiefs of Hawaii, Revised edició, Honolulu: Kamehameha Schools Press. ISBN 0-87336-014-1.
- Kamakau, Samuel (1993). Tals and Traditions of the People of Old: Na Moʻolelo a ka Poʻi Kahiko, Honolulu: Bishop Museum Press.
- Kirch, Patrick Vinton (2010). How Chiefs Became Kings: Divine Kingship and the Rise of Archaic States in Ancient Hawaiʻ@i, Berkeley/els Angeles: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-94784-9.
- Linnekin, Jocelyn (1990). Sacred Queens and Women of Consequence: Rank, Gender, and Colonialism in the Hawaiian Islands, Ann Arbor, EL MEU: University of Michigan Press. ISBN 0-472-06423-1.
- Mal, Davida (1903). Hawaiian Antiquities: (Moolelo Hawaii), Honolulu: Hawaiian Gazette Co, Ltd..
- Osorio, Jon Kamakawiwoʻole (2002). Dismembering Lāhui: A History of the Hawaiian Nation to 1887, Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-2549-2.
- Stokes, John F. G. (1932). “The Hawaiian King”. Hawaiian Historical Society Papers No. 19.: 1–28. Honolulu: Hawaiian Historical Society.
- Tuimalealiifano, Morgan (2006). O Tama a ʻāiga: The Politics of Succession to Sāmoa's Paramount Titles, Suva: University of the South Pacific. ISBN 9789820203778.
- Young, Kanalu G. Terry (1998). Rethinking the Native Hawaiian Past, New York: Garland Publishing, Inc.. ISBN 978-0-8153-3120-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aliʻi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.