Anar al contingut

Kalanchoe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kalanchoe.blossfeldiana.jpg
Kalanchoe

Kalanchoe és un gènero en 170 espècies acceptades [1] de la família de les crasuláceas, natives d'Àfrica tropical, especialment de Madagascar; unes quantes es comporten com invasoras en totes les parts del món.

Descripció

[editar | editar còdic]

La majoria són arbustos o herbáceas perennes, en unes poques anuals o bienals. La més gran Kalanchoe beharensis, de Madagascar, pot alcançar els 6 m d'altura, no obstant, la majoria no superen 1 m. Les formes de les fulls varien segons l'espècie, generalment carnosas en coberta cérea, de color vert mig a obscur; en algunes espècies pubescentes; en vores tancades, crenados o dentados, rarament sanceres.

l'inflorescència és terminal, rarament axilar, i depenent de l'espècie, en corimbe, cim o panícula.[2] Les flors d'este gènero es dividixen en quatre seccions en huit estams. Els pétals estan fusionats en forma de tubo, de forma pareguda a alguns atres gèneros emparentats, com Cotyledon.[3]
Florix des de començos del hivern fins a la primavera.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Els gèneros Bryophyllum, descrit per Salisb. en 1806, i Kitchingia creat per Baker en 1881, són considerats sinònims de Kalanchoe, encara que alguns científics disienten[4] i tracten Bryophyllum com un gènero separat.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Kalanchoe: nom genèric que se supon va ser nomenat per una de les seues espècies (possiblement Kalanchoe spathulata) i el seu nom chinenc 伽蓝菜 / 伽蓝菜 jiāláncài, cantonés ga Salaam-choi. Una segona explicació es deriva del nom de l'antiga paraules índies: kalanka ‘taques, òxit’ i chaya ‘de’.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Kalanchoe» (en en). The World Flora on line. Consultat el 12 de giner de 2025.
  2. (2003) Urs Eggli (ed.). Ilustrated Handbook of the Succulent Plants, 1ª edició (en anglés), Suïssa: Springer, pp. 143. ISBN 3-540-41965-9.
  3. crassulaceae Network
  4. (octubre del 1938) American Journal of Botany, pp. 572–579. doi:10.2307/2436516.