Anar al contingut

Kalakorikos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
As de Calagurris

La ceca de Kalakorikos va ser un centre de fabricació de moneda. Kalakorikos era una ciutat celtibérica situada en el nort de la península ibèrica que presuntament va ser ocupada despuix o incorporada al seu territori pels vascones, sent que cap al 76 a. C. Estrabón la cita com a ciutat vascona, el primer en fer-ho. Hui en dia és la ciutat de Calahorra.

Les primeres informacions sobre esta ciutat com a centre celtibérico són dels temps de la guerra sertoriana. Al final de el I, la ciutat va ser promoguda jurídicament pels romans i es va convertir en el municipi Calagurris Iulia Nassica.

Tipologies

En la seua fase ibèrica, la ceca de Kalakorikos no presenta moltes diferències sobre les atres cecas celtibéricas de la mateixa zona en lo que concernix al tipo, a la mida ni al sistema d'escritura.

l'efigie viril del anvers de les monedes apareix imberbe sol en les cecas celtibéricas de Kalakorikos i Arekoratas (hui, Ágreda); en atres cecas, el retrat es presenta en barba. Pero a pesar d'esta característica comuna, en el revers dels eixemplars de Arekoratas hi ha un delfí darrere, mentres que en els de Kalakorikos hi ha una estrela de cinc puntes. El símbol de l'astre és resultat de l'influix púnico i procedix del món babilònic, pero encara no es coneixen les raons per les que es va introduir en terra celtibérica este tipo d'estrela.

La ceca de Kalakorikos emetia monedes de bronze en la segona mitat de el II, i Kalakorikos és el topònim que es llig en totes les monedes.

Durant el periodo ibèric, es varen falcar tres emissions monetàries, segons Villaronga:[1][2]

Primera emissió (segona mitat del s. II a. C.)

  • Ae (15,47 g) unitat.[3] Símbol creixent en estrela i delfí.
  • Anv = Cap masculí a dreta en coll vestit; davant, creixent en estrela de quatre puntes; darrere delfí.
  • Rev = Ginet lancero a dreta; davall, en arc, ka.l.a.ko.r.i.ko.s

Segona emissió

  • Ae (12,32 g) unitat. Símbol creixent en estrela de cinc puntes i delfí.
  • Anv = Cap masculí a dreta en coll vestit; davant, creixent en estrela de cinc puntes; darrere delfí.
  • Rev = Ginet lancero a dreta, davall, en arc, ka.l.ako.r.iko.s

Tercera emissió

  • Ae (11,84 g) unitat. Símbol creixent en estrela de cinc puntes i delfí.
  • Anv = Cap masculí a dreta en collar punteado; davant, creixent en estrela de cinc puntes; darrere, delfí.
  • Rev = Ginet lancero a dreta; davall, en arc Ka.l.a.ko.r.i.ko.s
  • Ae (6,74 g) mitat.
  • Anv = Semblant
  • Rev = Cavall galopant a dreta en regna solta; davall, en arc, Ka.l.a.ko.r.i.ko.s

Cronologia

Observant les llegendes de les monedes, podem saber que la ceca de la ciutat va viure dos periodos d'acunyament:

  • Un primer periodo en el que es va falcar moneda ibèrica, durant la segona mitat de el II i potser al principi de l'I a. C. En este periodo es va adoptar un sistema metrológico romà. Este periodo va deure terminar en la guerra sertoriana, de la qual tenim algunes mencions en la lliteratura llatina en obres de Tito Livio, Apiano i Valerio Màxim.


  • Una segona fase, romana, que correspon a l'época d'Octaviano (despuix del 45 a. C.) i que es va prolongar fins als últims temps del triumvirat i va deixar de funcionar despuix de Tiberio.[4]

Segons María Ruiz Trapero, de la ciutat queden 1.127 eixemplars, entre monedes ibèriques i romanes, estudiats en treinta y dos coleccions oficials i particulars, nacionals i estrangeres. Solament 30 eixemplars pertanyen a la série ibèrica. La causa de l'escassea de torres i semises en el ròtul "kalakorikos" es deu a que abans de la guerra sertoriana la ciutat va falcar poc, i, despuix, va ser destruïda pels pompeyanos en el I

Referències

  1. ↑ V, Leandre i V, José A.: Corpus nummum hispaniae davant Augusti aetatem (Conjunt de monedes hispàniques anterior a l'Era Augusta), Valéncia, 1994, pp. 276-277, n° 1-4.
  2. ↑ García-Bellido et al.
  3. ↑ Ae: bronze, del lat. aes, aeris.
  4. ↑ V, Pere Pau (2010). Els acunyament provincials romans de Hispania, Real Acadèmia de l'Història. ISBN 978-84-96849-99-0. Consultat el 2024-05-12.

Bibliografia


Referències