Anar al contingut

Juan de Borja i Armendia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres persones del mateix nom vore Juan de Borja.
Juan Buenaventura de Borja i Armendia
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Noble
Naiximent: 1564
Lloc de naiximent: Gandia, Regne de Valéncia
Defunció: 1628
Lloc de defunció: Santafé de Bogotà, Colòmbia

Juan Buenaventura de Borja i Armendia (Gandia, Regne de Valéncia, 1564 - Santafé de Bogotà, Colòmbia, 1628), fon un noble valencià que eixercità vàries funcions en el Nou Regne de Granada, entre unes atres la de president de la Real Audiència de Santa Fe de Bogotà.

Biografia

Fill natural de Fernando de Borja-Aragó i Castro i de Violante d'Armendia i Matheu,[1] era net del duc de Gandia, sant Francisco de Borja, tercer general de la Companyia de Jesús. Fon llegitimat pel rei Felip III durant les Corts de Valéncia, el 14 de giner de 1604.[1]

Es graduà de bachiller i es llicencià en Arts en l'Universitat d'Alcalà; posteriorment es feu bachiller en cànons en l'Universitat de Salamanca.

Eixercità vàries funcions en el Nou Regne de Granada. Fon president, governador i capità general de la Real Audiència de Santafé de Bogotà,[1] per a la que fon nomenat en 1605. Prengué possessió de dit càrrec, com el sèptim president, als quarantaú anys d'edat, el 2 d'octubre de 1605, la qual va governar ininterrompudament durant vintidós anys, fins a la seua mort.

Durant el seu mandat, va mamprendre vàries guerres contra els indis; la més intensa fon la pacificació de la Federació Pijao entre els anys 1605 i 1615.

En la seua presidència s'instalà en Cartagena d'Índies el Sant Tribunal de l'Inquisició. Borja ordenà l'impressió d'una gramàtica chibcha. Estengué el pagament de l'alcabala a ciutats a on este tribut no es cobrava.

En l'any 1605 es creà un Tribunal de Contes de Santafé i en 1620 una cèdula real va dispondre la fundació de la Casa de la Moneda del Nou Regne de Granada.

En 1606, fundà la localitat de Natagaima, a la vora del riu Magdalena. En 1608, fundà la localitat de Coyaima.

Se li va concedir l'hàbit de cavaller de l'Orde de Santiago per Real Cèdula, datada en Lerma el 22 de maig de 1610.

Reglà la conducció d'indis a les mines propenques de Marieta, destacant-se com a administrador i coadjutor de l'administració pública i dels progressos materials.

Salvaguardà la navegació pel riu Magdalena dels envestiments dels indis Yariguíes i Carares.

Fallí en Santafé de Bogotà el 12 de febrer de 1628[1] i està soterrat en l'iglésia Catedral (Colòmbia), en la part alta de les grades, al costat dret de l'altar major. No se li va seguir juí de residència. Es va encarregar de la Presidència l'oïdor Lesmes de Espinosa Saravia, fins a 1630.

Ascendència

Matrimoni i descendència

Escut d'armes del Ducat de Gandia dels Borja o Borgia

El 3 de setembre de 1597 va contraure matrimoni en Violante Miguel d'Heredia i Forcadell,[1] naixcuda en Ulldecona, filla de Jaime Miguel d'Heredia i de Beatriz Forcadell. Els seus descendents es troben en Equador i Chile. Constituint l'única descendència patrillinial o agnaticia, del linaje, papal - ducal de Gandia, dels Borja o Borgia. Un dels seus descendents destacats és Rodrigo Borja Cevallos, expresident de la República de l'Equador.[2]


Predecessor:
Francisco de Sande
President de la Real Audiència de Santa Fe de Bogotà
1605-1628 		Successor:
Sancho Girón de Narváez

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Salazar i Acha, 2010, p. 17.
  2. ↑ Salazar i Acha, 2010, p. 16.

Bibliografia

16-17.
  • Pardo de Guevara i Valdés, Eduardo. Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarmiento (Santiago de Compostela), Galícia. Junta: Actes de la XI Reunió Americana de Genealogia. Editorial CSIC - CSIC Press, 2005 – p. 947, pp. 537. ISBN 8400083369, ISBN 9788400083366

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_de_Borja_i_Armendia&oldid=1602054»