L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

José Antonio Griñán

José Antonio Griñán Martínez (Madrit, 7 de juny de 1946), també conegut com Pepe Griñán,[1][2] és un expolítico espanyol, president de la Junta d'Andalusia[3] entre 2009 i 2013 i president del Partit Socialiste Obrer Espanyol entre 2012 i 2014. Griñán, que és inspector de treball per oposició, el 21 d'abril de 2009, sent diputat per la província de Còrdova en el Parlament andalús, va ser investit president de la Junta d'Andalusia,[4] en substitució de Manuel Chaves quan este va ser nomenat vicepresident tercer del Govern d'Espanya.[5] El 3 de maig de 2012 va ser investit, per segona volta consecutiva, president de la Junta d'Andalusia.[6]

José Antonio Griñán

El 27 d'agost de 2013, va presentar la seua dimissió com president de la Junta d'Andalusia[3] per a acte seguit, el 12 de setembre de 2013, ser nomenat senador en la Cambra alta en els vots de 55 dels 104 parlamentaris andalusos,[7] adquirint aixina condició d'aforado de cara al case dels ERE falsos, en el que Griñán estava imputat.[8][9]

El 19 de novembre de 2019 va ser condenat a sis anys de presó i 15 anys d'inhabilitació per a ocupar càrrec públic, pels delictes de prevaricació i malversació de fondos públics en la concessió d'ajudes a les empreses en crisis durant 10 anys per valor de 680 millons d'euros.[10] L'Audiència de Sevilla considera que els expresidents andalusos eren «conscients de la palmaria illegalitat» de la desviació de fondos. La condena va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 26 de juliol de 2022.[11] Més vesprada, el 16 de juliol de 2024 el Tribunal Constitucional anularia parcialment la condena per a retirar el delicte de malversació en considerar que el no delimitar-ho de manera més precisa durant l'instrucció va ser una vulneració a la presunció d'inocència, per lo que va ordenar a l'Audiència de Sevilla que dictara una nova sentència únicament pel delicte de prevaricació,[12] a lo que l'Audiència va decidir elevar el cas al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea per entendre que això anava en contra del Dret comunitari.[13]

Trayectòria

Naixcut en Madrit en 1946, va estudiar en el colege dels pares Agustinos ubicat en eixa ciutat.[14] Fill d'Octaviano Griñán Gutiérrez, oficial del quarto militar del general Franco, i María Teresa Martínez Emperador,[15] abdós sevillans. El seu tio José Martínez Emperador va ser un jerarca franquiste.[16] És llicenciat en Dret per l'Universitat de Sevilla, i és inspector tècnic de treball des de 1970, despuix d'haver aprovat les oposicions en 1969 sent el número tres de la seua promoció. Va eixercir primer en Saragossa, i des de 1974, en Sevilla. Va ingressar en el PSOE a primers dels huitanta, i despuix del triumfo socialiste en les primeres eleccions andaluses del 23 de maig de 1982, va ser viceconsejero de Treball en els governs andalusos presidits per Rafael Escuredo i José Rodríguez de la Borbolla, fins a 1986, quan va ser nomenat viceconsejero de Salut. En 1987 va ser nomenat secretari general tècnic de Treball, fins que en 1990 Manuel Chaves li va nomenar conseller de Salut en l'III llegislatura de la Junta d'Andalusia.[17] Va ser diputat al Congrés durant tres llegislatures. Va ser ministre del Govern d'Espanya en dos ocasions: de 1992 a 1993 de Sanitat i Consum i de Treballe i Seguritat Social de 1993 a 1996, baix la presidència de Felipe González. Ademés va ser diputat per Còrdova en el Congrés en les eleccions generals de 1993, càrrec que revalida en 1996 i 2000. Des de març de 2004 és diputat per Còrdova en el Parlament d'Andalusia. En abril de 2004 va ser nomenat per Manuel Chaves conseller andalús d'Economia i Facenda, i posteriorment, ya en 2008, va ser nomenat ademés vicepresident segon de la Junta d'Andalusia. El 5 d'abril de 2009 es va anunciar el possible nomenament de Griñán com a president de la Junta d'Andalusia despuix de la dimissió de Chaves, i huit dies despuix el Comité Director del PSOE d'Andalusia va proclamar oficialment la seua candidatura. José Antonio Griñán posseïx, a títul d'exministre del Govern d'Espanya, la Gran Creu de la Real i Distinguida Orde Espanyola de Carlos III, en el tractament de Excelentísimo Senyor.[18]

Presidència

El 22 d'abril de 2009 va ser investit president de la Junta d'Andalusia pel parlament autonòmic, en 56 vots a favor (PSOE) i 53 vots en contra (PP i IU), prometent el càrrec el 23 d'abril en un acte de pren de possessió en el que varen assistir els tres anteriors presidents andalusos: Rafael Escuredo, José Rodríguez de la Borbolla i Manuel Chaves; junt en el president de Castella-la Mancha, José María Barreda; la secretària d'Estat d'Immigració, Consol Rumí; i el president del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Augusto Méndez de Lugo.[19]

Des del 12 de març de 2010 és secretari general del PSOE d'Andalusia. Despuix del 38 Congrés Federal del PSOE, en el que Alfredo Pérez Rubalcaba va ser elegit nou secretari general, és nomenat president del PSOE, substituint de nou a Manuel Chaves. El 25 de març de 2012 es va presentar a les eleccions autonòmiques andaluses com a cap de llista pel PSOE-A.

Eleccions autonòmiques de 2012

En les eleccions del 25 de març de 2012 va encapçalar la llista del PSOE per la província de Sevilla, obtenint un respal del 39,5 % de l'electorat andalús, quedant com la segona força política més votada, per darrere del PP, lo que va supondre alcançar una representació de 47 parlamentaris. Despuix d'alcançar un acort de govern en IULV-CA, és investit de nou president de la Junta d'Andalusia el 3 de maig de 2012, encapçalant un govern de coalició PSOE-IULV-CA.

Renúncia a la reelecció i dimissió

El 26 de juny de 2013, durant el Debat sobre l'estat de la Regió, va anunciar que no es presentaria de nou a la reelecció,[20] posant en marcha el procés de primàries per a elegir al seu successor. En l'opinió pública, es va especular si dita renúncia es devia a les investigacions de corrupció del case dels ERE realisat pel juge. Inicialment, varen concórrer a les primàries la consellera de Presidència Susana Díaz, el conseller d'Agricultura Luis Planes i l'alcalde de Jun, José Antonio Rodríguez. Finalment, dites primàries no varen aplegar a celebrar-se en ser només Susana Díaz l'única que va conseguir els avals necessaris, sent proclamada candidata a la presidència de la Junta d'Andalusia el 21 de juliol de 2013.[21]

El 24 de juliol de 2013 anuncia la seua dimissió com a president de la Junta, sent efectiva el 27 d'agost del mateix any, coincidint en el case dels ERE en Andalusia, en el que presuntament se li relaciona.[22] El 7 de setembre va ser succeït per Susana Díaz.[23]

Cas de corrupció: Cas ERE d'Andalusia

l'escàndal dels ERE en Andalusia va ser una ret de corrupció política vinculada a la Junta d'Andalusia dirigida pel Partit Socialiste Obrer Espanyol. L'orige de l'escàndal està en l'investigació actualment en curs del cas de corrupció en l'empresa sevillana Mercasevilla, en les que es varen detectar prejubilaciones fraudulentes.[24]

El 10 de setembre de 2013 la jueza Alaya, titular del jujat d'Instrucció 6 de Sevilla qui té al seu càrrec el cas dels ERE falsos, li va instruir drets (és dir, li conmina a designar procurador i advocat per a personar-se en la causa) tant a ell com al seu predecessor com a President de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i a cinc exconsejero del Govern andalús: Antonio Àvila, Carmen Martínez Aguayo, Manuel Recio, Francisco Vallejo i José Antonio Vera.[25] Va ser investigat per corrupció en el Case ERE.[26]

Finalment, en setembre de 2016 la fiscalia va demanar per a ell una pena de 6 anys de presó i 30 d'inhabilitació per a càrrecs públics per delictes continuats de prevaricació i malversació de cabals.[27]

El dimarts 19 de novembre de 2019, l'Audiència de Sevilla va dictar sentència condenant a José Antonio Griñán, a la pena de 6 anys i 2 dies de presó i inhabilitació absoluta per 15 anys i dos dies, per malversació de cabals públics i prevaricació continuada, per la seua implicació en el cas dels ERE.[28]

Senador de les Corts Generals

El 12 de setembre de 2013 en el Ple del Parlament andalús es va designar a José Antonio Griñán com a senador en representació de la Comunitat, en 55 vots a favor dels 104 possibles. El PP es va opondre al seu nomenament i per primera volta la designació d'un senador pel Parlament andalús no va tindre una aprovació unànim. Va ser triat conjuntament en el vicesecretari general del PSOE, Mario Jiménez, i la consellera d'Educació eixint del Govern andalús, Mar Moreno. Esta votació va tindre lloc en el motiu de la renúncia a les seues actes en la Cambra alta del portaveu parlamentari del PSOE Francisco Álvarez de la Chica, el portaveu socialiste en l'Ajuntament de Sevilla Juan Espases, i la diputada per Huelva Antonia More.[7]

El 15 de juny de 2015 va deixar el seu escan com a senador autonòmic despuix de l'imputació en el cas dels ERE. Esta dimissió va ser demanada com a mida indispensable (junt a la dimissió de Manuel Chaves) per a que Ciutadans o Podem recolzaren el govern de Susana Díaz com a presidenta d'Andalusia despuix dels comicis de 2015. Griñán ya havia donat mostres de la seua objecció a seguir en dit càrrec el 10 d'abril d'eixe mateix any en una carta dirigida a Susana Díaz.[29]

Notes i referències

  1. ↑ rtve. és. Corporació de Radi i Televisió Espanyola (ed.): «Griñán: "Per a eixir de la crisis no es pot demorar l'acort social"». Consultat el 2 de març de 2010. «El president de la Junta d'Andalusia, Pepe Griñán, ha senyalat que per a eixir de la crisis econòmica és necessari "no demorar l'acort social"»
  2. ↑ "Crida'm Pepe" (elconfidencial. com)
  3. ↑ 3,0 3,1 «[1]», La Raó. Consultat el 27 d'agost de 2013.
  4. ↑ Real DECRET 711/2009, de 22 d'abril, pel que es nomena president de la Junta d'Andalusia a don José Antonio Griñán Martínez, BOJA
  5. ↑ José Antonio Griñán substituiria a Manuel Chaves en la Presidència de la Junta d'Andalusia, en Europa Press
  6. ↑ El País (ed.): «Directe: El Parlament andalús elegix a Griñán president de la Junta».
  7. ↑ 7,0 7,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  8. ↑ «'Griñán vol utilisar el Senat com burladero davant l'acció de la Justícia'». Consultat el 8 d'octubre de 2013.
  9. ↑ «El PSOE enviarà a Griñán al Senat per a que seguixca aforado i esquive els ERE». El Confidencial. Consultat el 8 d'octubre de 2013.
  10. ↑ «Sis anys de presó a Griñan pel cas dels ERE i 9 d'inhabilitació a Chaves» (en és). L'Informació. Consultat el 19 de novembre de 2019.
  11. ↑ «[2]». Consultat el 2022-08-24.
  12. ↑ Redacció. «[3]», Infolibre. Consultat el 2026-06-03.
  13. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  14. ↑ «[4]». Consultat el 31 de maig de 2020 (en és).
  15. ↑ «ABC MADRIT 25-03-1944 pàgina 9 - Archiu ABC». abc. Consultat el 31 de maig de 2020.
  16. ↑ (2014).«Feixisme: l’escandalosa banalisació d’un concepte històric».Eines.Fundació Josep Anar-la.Barcelona:
    104.ISSN 2013-1518.
  17. ↑ «Composició de govern de la Junta d'Andalusia». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2016.
  18. ↑ Especial Nou Govern VIII
  19. ↑ José Antonio Griñán pren possessió del seu càrrec com a President de la Junta d'Andalusia, en la web de la Junta d'Andalusia
  20. ↑ «(ampliació) grinán renúncia a presentar-se a la reelecció en andalucía - EcoDiario. és» (en és). ecodiario. eleconomista. és. Consultat el 31 de maig de 2020.
  21. ↑ «Proclamen oficialment a Susana Díaz com a candidata a la Presidència de Junta». www. europapress. es. Consultat el 31 de maig de 2020.
  22. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. sevilla. Consultat el 31 de maig de 2020.
  23. ↑ «Griñán: "Han segut determinants els motius personals i familiars"» (en és-és). Diari de Sevilla. Consultat el 31 de maig de 2020.
  24. ↑ «Una bomba per al PSOE andalús» (en és-és). El Comerç. Consultat el 31 de maig de 2020.
  25. ↑ Sebastián Torres«Alaya demana l'imputació de Chaves i Griñán pel cas dels ERE».El Món.Sevilla:
    La jueza complix aixina en lo ordenat per l'Audiència de Sevilla, terminar de nugar totes les vetes de l'instrucció abans de fer l'imputació formal, moment en el que perdrà la competència.
  26. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  27. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  28. ↑ JUÍ d'EL ‘CAS ERE’. SENTÈNCIA: Lligga la sentència completa d'el ‘cas ERE’ de l'Audiència de Sevilla’’. 19 de novembre de 2019.. Consultat el 26 de novembre de 2019
  29. ↑ «Griñán formalisa la renúncia al seu escan com a senador autonòmic». El País.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=José_Antonio_Griñán&oldid=1337300»