Anar al contingut

John Barry

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
John Barry


John Barry (York, Yorkshire; 3 de novembre de 1933-Oyster Bay, Nova York; 30 de giner de 2011)[1] va ser un compositor britànic de música de cine i televisió. Guanyador de cinc Premis Óscar. Se li va concedir l'Orde de l'Imperi Britànic.

Biografia

Va nàixer en York, Yorkshire, Gran Bretanya el 3 de novembre de 1933. El seu nom complet era John Barry Prendergast, i era fill de pare irlandés i mare anglesa. La seua mare era pianista clàssica i el seu pare, natural de Cork i que havia segut proyeccionista de cine mut, va anar despuix propietari de varis cines pel nort d'Anglaterra.[2] Debido a ello, el jove John va créixer influït per les películes que vea, com declararia despuix. Va assistir al St Peter's School en York i també va rebre classes de composició de Francis Jackson, organista de la Catedral de York.

El jazz va influir en les seues primeres composicions i es reflectix perfectament també en la música interpretada pel seu primer grup, The John Barry Seven.

La família de Barry ha estat involucrada en el negoci del cine, pero va anar durant el seu Servici Nacional en l'eixèrcit britànic que va escomençar a eixercitar-se com a músic (tocant la trompeta), despuix de prendre un curs per correspondència (en el compositor de Jazz, Bill Russo) i treballar com a arreglista per a vàries de les bandes musicals d'aquell llavors, quan va formar el seu propi grup, The John Barry Seven; va ser ahí en a on va conéixer al compositor Adam Faith, i junt a ells va compondre cançons i peces per a vàries películes.[3]

Estos guanys varen captar l'atenció dels productors de la película Dr. No, Albert R. Broccoli i Harry Saltzman els qui mostraven un disgust per la partitura escrita pel compositor Monty Norman, raó per la qual varen encomanar a Barry compondre el restant de la partitura de la cinta, a banda d'arreglar i fer-li modificacions importants al tema principal, lo que resultaria en la creació del tema de James Bond.[4]

És normalment conegut per tindre un estil que es basa en l'extensiu us dels instruments de vent i metal i en les cordes exòtiques, a la parell de ser un músic innovador, sent dels primers en utilisar sintetisadors en una partitura per al cine (Al servici secret del seu Majestad) (On Her Majesty's Secret Service).

L'orquestació de Barry combina la secció de les trompetes en la de les cordes creant un sò fàcilment reconeixible. La seua música, normalment, realça la resposta del públic cap a una película com més notablement es pot vore en Midnight Cowboy, Out of Africa i Danses with Wolves.


No solament va compondre música per al cine, ya que la seua colaboració en la televisió ha segut enorme, tant en películes de cine com en séries televisives. Una d'estes és el tema que va crear per a la série de televisió Dos tipos audaços (The Persuaders!) en la qual la cançó es va caracterisar per l'us del sintetisador Moog.

Seua és també la música per a varis musicals, entre els que es troba l'exitós West End, The Little Prince and The Aviator i Lolita, My Love, tots ells tenint a Alan Jay Lerner com a letrista.

Durant 2006 va ser el productor eixecutiu del disc Here's to the Heroes del grup australià The Tingues Tenors.[4] L'àlbum presenta vàries cançons escrites en colaboració en el seu letrista habitual i amic Don Black.

John Barry va ser inclós en 1998 en el Songwriters Hall of Fame.

De sèt candidatures als Óscar, ha guanyat cinc estatuillas: Born Free (1966), per la que va guanyar el premi en les categories de Millor banda sonora i Millor cançó; El lleó en hivern (1968); Out of Africa (1985) i Danses with Wolves (1990).[5]

John Barry va morir d'un atac al cor el 30 de giner de 2011, a l'edat de setenta y siete anys.[1]

Família

John Barry va viure en el seu natal Anglaterra fins a la década de 1970. Va passar un temps en Espanya per qüestions d'imposts, pero finalment es va establir en Estats Units, en Oyster Bay, a les afores de Nova York.

Va sofrir en 1988 una ruptura en l'esòfec que li va deixar expost a una neumonia i li va alluntar momentàneament de la composició. Va tornar els anys següents en l'èxit acostumat guanyant novament un Óscar (1990) en la banda sonora para Danses with Wolves interpretada per Kevin Costner i en el tema per a Chaplin al com va ser nominat (1992) per a la estatuilla. Va declarar anys despuix que les películes dels últims temps no mereixien la seua música i per això va deixar de compondre noves bandes sonores.

Es va casar quatre voltes, les seues tres primers matrimonis varen terminar en divorç, Barbara Pickard (1969-1971), Jane Birkin (1965-1968). Va contraure matrimoni en la seua última esposa, Laurie Barry, el 3 de giner de 1978.[4]

Va tindre tres fills, pertanyents al seu primer, segon i quart matrimoni, respectivament.

En la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Londres 2012 en la que es varen reconéixer en imàgens i sò a grans músics populars britànics, com Els Beatles, Bee Gees, Queen, etc, varen donar a John Barry el moment més important de l'event, en el que en apagar-se la flama olímpica es va fer en el fondo musical d'una de les seues més recordades obres, la melodia de la película Danses with Wolves.

James Bond

Se li identifica per ser el músic que acompanyava les películes de James Bond, encara que en les últimes películes de la série David Arnold s'ha encarregat d'escriure la música del 007 per recomanació del mateix Barry.

Despuix de l'èxit de Dr. No, Barry tornaria per a compondre la música d'onze de les següents catorze películes de James Bond. Durant la seua estància en la série Barry li va donar a la mateixa un sò molt característic basat en apanys jazzísticos, l'utilisació dels instruments de vent-metal en les escenes d'acció i un cert toc de sensualitat, sent la película Goldfinger la primera de la série en la que fa aparició el cridat "sò Bond".

Para Des de Rússia en amor va crear un tema insígnia per a Bond, alternatiu al famós tema de James Bond cridat "007" i que repetiria en Operació Tro, Només es viu dos voltes, Diamonds Llaure Forever i Moonraker.


Paralelament a la seua maduració com a compositor, en la música de les películes de 007 es va concentrar més en les melodies exòtiques i en l'aspecte simfònic deixant una miqueta de costat l'us dels metals, com es pot vore en les bandes sonores de Moonraker i Octopussy. La cronologia de la seua aportació a la série és la següent:

Filmografia (incompleta)

Temes per a televisió

Atres treballs

  • The Americans
  • The Beyondness of Things
  • Eternal Echoes

Premis

Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1967[6] Millor Banda Sonora Born Free style="Guanyador" |
Millor Cançó style="Guanyador" |
1969[7] Millor Banda Sonora - No musical El lleó en hivern style="Guanyador" |
1972[8] Millor banda sonora dramàtica original Mary, Queen of Scots style="Nominat" |
1986[9] Millor Banda Sonora Out of Africa style="Guanyador" |
1991[10] Millor Banda Sonora Danses with Wolves style="Guanyador" |
1993[11] Millor Banda Sonora Chaplin style="Nominat" |
Globos d'Or
Any Categoria Película Resultat
1966 Millor Cançó Born Free style="Nominat" |
1969 Millor Banda Sonora El lleó en hivern style="Nominat" |
1971 Millor Banda Sonora María, reina d'Escòcia style="Nominat" |
1974 Millor Cançó La coloma style="Nominat" |
1977 Millor Cançó Abisme style="Nominat" |
1980 Millor Banda Sonora Somewhere in Clave style="Nominat" |
1985 Millor Banda Sonora Out of Africa style="Guanyador" |
Millor Cançó A View to a Kill[12] style="Nominat" |
1990 Millor Banda Sonora Danses with Wolves style="Nominat" |
1992 Millor Banda Sonora Chaplin style="Nominat" |

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «'James Bond Theme' composer John Barry dies of heart attack». One Índia (1 de febrer de 2010). Archivat des de l'original, el 18 de febrer de 2013. Consultat el 1 de febrer de 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Hastings, Sheena. «John Barry Obituary», Yorkshire Post(Leeds), 2011-01-31. Consultat el 2011-02-03.
  3. ↑ Cody, Joshua (3 de novembre de 1933). «The Ensemble Sospeso – John Barry». Sospeso.com. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 2 de febrer de 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Sweeting, Adam. «John Barry Obituary», The Guardian(London), 31 de giner de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2011. WebCitation archive.
  5. ↑ «Film composer Barry dies aged 77» (en en). Irish Claves (31 de giner de 2011). Consultat el 24 de giner de 2021.
  6. ↑ «39th Academy Awards (1967)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  7. ↑ «41th Academy Awards (1968)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  8. ↑ «44th Academy Awards (1972)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  9. ↑ «The 58th Academy Awards. 1986» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  10. ↑ «The 63th Academy Awards (1991) Nominees and Winners», Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Consultat el 2011-10-16.
  11. ↑ «The 65th Academy Awards (1993) Nominees and Winners», Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Consultat el 2023-06-24.
  12. ↑ «John Barry». www.goldenglobes.com. Consultat el 2021-03-11.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=John_Barry&oldid=1150294»