Joan Benet Rodríguez i Manzanares
 | |
| Naiximent | 12 d'abril de 1962 Valéncia |
| Activitat | Escritor, poeta, militar |
| Gèneros | Novela, poesia |
Joan Benet Rodríguez i Manzanares o Juan Benito Rodríguez Manzanares, conegut com a Joan Benet (Valéncia, 12 d'abril de 1962) és un poeta, escritor, noveliste, articuliste, conferenciant i militar valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Leandra i Diego. Naix en el valencià barri de la Verge dels Desamparats, pròxim a la que fora l'avinguda de Castella, hui avinguda del Sit.
Inicià els seus estudis en el centre Nostra Senyora de Fàtima, concloent els mateixos en el centre de formació professional Sant Vicent Ferrer, en el barri de Sant Isidre. En abdós institucions aprofita la seua estància en elles, obtenint els seus corresponents títuls. Completà els seus estudis en diversos centres i obté diferents títuls que ho acrediten com a tècnic en diferents camps com l'electricitat o l'electrònica.
El seu àmbit laboral sempre ha estat relacionat en el món castrense, complint les seues diferents ocupacions en llocs com Córdova o Algecires. Complint en la pràctica de la seua ocupació en Algecires, sofrix un accident que el separa del servici actiu, motiu pel qual torna a la seua Valéncia natal, a on darrere de recuperar-se s'incorpora en la vida social i cultural de la mateixa, formant part d'algunes de les més important societats i associacions a la vegada que formalisant algunes associacions junt ad alguns companyons.
Realisà uns atres cursos de formació, orientat en una nova direcció, entre els que cap destacar els seus estudis de llengua valenciana, els quals les durà a l'obtenció del títul de professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat i el curs d'iniciació a la poesia valenciana.
Des de molt chicotet es sent especialment predispost a la narració i la poesia, sent un dels seus primers poemes, Ahí et quedes Valéncia dedicat a Valéncia en tindre que abandonar-la per a complir el Servici Militar Obligatori (SMO).
La seua primera novela, l'escrigué en 1996 poc despuix d'acabar el SMO, en la qual es narren les peripècies d'un soldat de reemplaç, immers en els deliris de grandea del tinent coronel del seu batalló, la novela porta per títul Héroes de reemplaç.
El 27 d'agost es casa en Ana Rodenas, valenciana, naixcuda en Torrent. Fruït del matrimoni naixen dos filles, Rocío (1992), la qual ya ha guanyat tres premis lliteraris, i Gemma (1995).
Escriu novela, poesia, contes, tant en castellà com en valencià i ha publicat obres tant en format digital com impreses en paper, en solitari o com a colaboració formant part de poemaris de diversos autors.
Aprofitant els seus coneiximents en informàtica, creà la Web Llengua Valenciana Sí (LLVS), que en el pas del temps es va convertir en una de les pàgines Web més representatives del món valencià, en llengua valenciana i en castellà.
Participa en diverses activitats relacionades en la comunicació, en l'any 2009, en programes de ràdio, com les Tertúlies de Ràdio Rabosa, i en televisió presentant el seu llibre, En trellat i en saó (El refraner valencià) en la televisió local de Castelló Castàlia TV.
Associacionisme[editar | editar còdic]
Es membre de:
- L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
- La Ret Mundial d'Escritors en Espanyol (REMES)
- La Societat Internacional d'Autors (Sane Society)
- El Moviment Poetes del Món
- En l'any 2006 fon soci fundador de l'associació cultural Sigle XV, associació orientada a difondre les terres de la Comunitat Valenciana.
Treball valencianiste[editar | editar còdic]
En l'any 2000 crea en el servidor Iespana, la Web Lengua Valenciana Sí.
En l'any 2002 adquirix en propietat el domini que donaria orige a la pàgina del mateix nom, Llenguavalencianasi.com[1] (LLVS) que donaria lloc al Grup LLVS. Este grup està compost per distints subdominis:
- Traductors; El primer o un dels primers traductors de valencià – castellà i viceversa en Internet, el qual es estos moments és tot un gran proyecte de diccionari enciclopèdic en la Ret i traductor multillingüe.
- ValNEP; Subdomini que dona soport a l'Escola ValNEP, la qual està ensenyant la llengua valenciana a través d'Internet des de l'any 2003.
- Ma Vida; Este subdomini arreplega les biografies de persones rellevants del món valencià, naixcudes o no en les terres de Valéncia.
- El refraner valencià; El primer refraner estructurat de refrans i proverbis valencians en Internet.
- Traduïx; Traduccions entre les llengües valenciana i castellana i viceversa.
- Parlem; Pàgina que dona soport al fraser del mateix nom publicat en format digital. Frases fetes, expressions d'us comú insults, normes per a escriure en valencià...
- Punts Suspensius...; Subdomini que dona soport a la revista digital del mateix nom, la qual està dedicada a les lletres, i per a la qual fon creat el personage, Neto (El tio del careto)
- L´Archiu; Archiu d'activitats de Joan Benet, incloent, els seus artículs, les entrevistes realisades a diversos personages, resenyes dels seus actes públics...
- En Blau; Subdomini que arreplega part de les senyes d'identitqat del poble valencià i molt més.
- Valencià Milenari; Ortografia, gramàtica, flexió verbal, verps flexionats i molt més.
I atres ya desapareguts:
- Che Chiquets; Dedicat als més chicotets de la casa.
- Música en valencià; Dedicat als adolescents i als seus gusts musicals.
En l'any 2003 funda ValNEP, escola d'ensenyança de l'idioma valencià a través d'Internet, actualment està impartint dos cursos, un d'ells orientat als castellaparlants i un atre als valenciaparlants.
En l'any 2004 fon soci fundador de l'associació Llaç blau, en l'objectiu de recolzar a l'escola ValNEP,
En 2005 funda la revista digital PeV (Passatemps en Valencià).
Funda ademés en este any, la revista digital, El Semanari, revista d'àmbit general.
També en este any comença la seua incursió en el món del periodisme, realisant des d'eixe any entrevistes a les persones i entitats més rellevants del món valencianiste actual, actualment se poden llegir en la pàgina, L´Archiu.
En 2007 funda la revista digital, Veu (La veu dels obligats a callar).
En l'any 2008 funda la revista digital, Punts Suspensius... [2], Revista de lletres en llengua valenciana, oberta posteriorment a la poesia i a unes atres llengües.
També en 2008, participà en l'organisació del I Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana[3], per al qual dissenyà el cartell anunciador i participà com a ponent de la conferencia, llenguavalencianasi.com La Web temàtica sobre la llengua valenciana.
En febrer de l'any 2009 participa en els tallers de prosa de la AELLVA llegint el seu conte, La faula de Gaspar i el rei.
Conferències[editar | editar còdic]
En l'any 2009 inicia una nova faceta, la de conferenciant, en tres conferències:
- El 30 d'abril, en Castelló de la Plana, baix el títul, La Valéncia muda (Repoblar és tornar a poblar).
- El 21 de maig, en la ciutat de Valéncia, baix el títul, 2.000 Anys de llengua valenciana.
- El 29 de juny, en Manises, baix el títul, En trellat i en saó (El refraner valencià) Refrans i proverbis de la llengua valenciana.
Obra[editar | editar còdic]
Colabora en revistes impreses com Món Actual , escrivint artículs o Lliteralia , suplement lliterari de Revers, per a la qual escriu poesia, sent firma habitual en revistes i diaris digitals com, Revista de Letras , Gregal Digital , en la revista Renou de la Cardona i Vives o El Palleter , per a les quals escriu artículs i treballs d'investigació.
En 2007, baix les directrius dels mestres Joan Antoni Alapont i Rafael Melià, un curs d'iniciació a la poesia valenciana, sent este el punt que inicià la seua creació de poesia en valencià ademés de la seua tradicional poesia en castellà. De les seues poesies en valencià destacarem, Homenage a la Mare de Deu dels Dolors, poesia en la qual se presentà en àmbits dels poetes valencians.
També ha publicat un llibre sobre refranys valencians titulat En trellat i en saó (El refraner valencià) Refrans i proverbis de la llengua valenciana.
Novela[editar | editar còdic]
- Héroes de reemplaç. (1996) Una visió subjectiva del SMO
- La caixa. (1998) Sobre les conseqüències dels errors mèdics.
- L´home que pergué la rialla. (2002) Drama social.
- Volar. (2007) Sobre les mutacions espontànees en les espècies.
Relats curts[editar | editar còdic]
- La chiqueta avorrida. (1999)
- La chiqueta que volia la lluna. (2000)
- La flor. (2002)
- Ràdio Portanovesi No tinc paraules per a explicar-ho (2006).
- Joan Benet. (2007)
- Llúcia, Adeu. (2008)
- El minut de glòria, La mar, La faula de Gaspar i el rei, Els meus pares. (2009).
Temàtica valenciana[editar | editar còdic]
- Parlem. (2008) Fraser, que inclou expressions d'us comú, insults, normes per a escriure be i algunes bones paraules oblidades.
- En trellat i en saó (El refraner valencià). (2009) Refraner valencià, refrans i proverbis.
- Història de la llengua valenciana, 1.000.000 d'anys a.C. 2.009 d.C.. (2009) Història de la llengua valenciana. Ensaig guanyador del Premi d'Investigació sobre la llengua valenciana otorgat per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, 2009.
- La Renaixença del Regne de Valéncia, 2024.
Poesia en Castellà[editar | editar còdic]
- Algo que decir (Volum V). (2009) Recopilació de prosa i poesia de diversos autors en la qual participa en un relat curt i diverses poesies.
- La amada del viento
- Te quiero así de fuerte
- Soledad
- La pobreza
- ¡Que triste día!
Poesia en Valencià[editar | editar còdic]
- Homenage a la Mare de Deu dels Dolors
- Dona Dòna
- Escriure un poema
- Fer el llibret
- Dos amors
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- Premi Adlert de novela dels CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de 2007 , en la novela: L´home que pergué la rialla (drama social).
- Premi Adlert de novela dels CXXV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de 2008, en la novela: Volar(sobre les mutacions espontànees en les espècies).
- Premi d'Investigació sobre la Llengua Valenciana de 2008, organisat per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, en l'obra: Història de la llengua valenciana, 1.000.000 d'anys a.C. 2.009 d.C. (història de la llengua valenciana).
- Premi Cristina Faleroni a l'Excelència i calitat dels seus continguts de 2009, en la seua pàgina Llengua Valenciana Sí.
- Medalla al Mèrit de l'Acadèmia de Lletres de Brasil (2016)
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Revista de letras
- Gregal Digital
- Cardona i Vives
- El Palleter
- Traductors
- ValNEP
- Ma Vida
- El refraner valencià
- Traduïx
- Parlem
- L´Archiu
- Valencià Milenari
- En Blau
- Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - Joan Benet - Yo soc che
- Uno de los más bellos incunables - Juan Benito Rodríguez Manzanares - El periódico de aquí