Rafael Melià i Castelló
| Rafael Melià i Castelló | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 1944 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael Melià i Castelló va nàixer en la ciutat de Valéncia en l'any 1944. És un escritor i poeta valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Natural del barri de Morvedre del Cap i Casal. Rafael Melià és jubilat de banca. Es tracta d'un dels més coneguts i llorejats autors valencians de l'actualitat, centrant la seua producció principalment dins de l'àmbit de la geografia valencianaqa, per estar la pràctica totalitat de les seues obres escrites en valencià.
Encara que la seua especialitat destacada és el teatre, no abandona ni la narrativa ni la poesia. En este últim camp ha conseguit destacats premis en diferents justes lliteràries a lo llarc i ample del Regne de Valéncia.
Té escrites prop de xixanta obres de teatre, en la seua majoria dramàtiques, pero no deixa a part el gènero de la comèdia, en el qual també ha collit alguns guardons importants.
Recentment ha publicat un llibre en tres obres de teatre, per una editorial madrilenya, que ha segut distribuït per les principals ciutats de l'Estat espanyol.
Estil[editar | editar còdic]
Podem calificar-lo com un escritor en llengua valenciana de gratificant llectura. En una encomiable disposició a conectar en el llector és en el teatre a on troba les ferramentes necessàries per a potenciar la facilitat lliterària que el caracterisa.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Ha guanyat el premis de teatre de Lo Rat Penat (1986 i 1990), de Lo Crit del Palleter (1991) i de la Junta Central Fallera, en obra curta (1989, 1992 i 1993), en obra llarga (1989 i 1990) i en obra jovenil (1992 i 1993).
També ha guanyat els premis de poesia, d'Amics de la Poesia (1987), Torre d'Or (1991 i 1992) i els de Poesia Festiva (1985, 1990 i 1991, l'Englantina d'Or (1987), la Viola d'Or (1991) en els cetàmens corresponents dels Jocs Florals de Lo Rat Penat, d'entre els més importants.
Ha guanyat el premi Flor Natural de Valéncia en els anys 1999, 2003 i 2007, aixina com el premi de Teatre Ciutat de Valéncia, concedit per l'Ajuntament de Valéncia, per l'obra La cadira buida, en decembre de l'any 1995.
Obra[editar | editar còdic]
- Tal volta segur (2007) ISBN: 978-84-935513-2-2.
- Als 25 anys de la AELLVA (2015) Obra colectiva. ISBN: 978-84-943192-6-6.
- VIII concurs lliterari de teatre en llengua valenciana (1997) Obra colectiva. ISBN: 978-84-922551-0-8.
- Mutis. Antologia de teatre en llengua valenciana (2018) Obra colectiva. ISBN: 978-84-948478-3-7.
- La cadira buida (2010) Premi Ciutat de Valéncia. ISBN: 978-84-89747-05-0.
- El quart tros. Experiment infantil en un acte (1993) ISBN: 978-84-606-1576-7.
- Al fil de l'anècdota (2020) ISBN: 978-84-09-25804-8.
- Catorze obres inèdites (2010) ISBN: 978-84-935513-4-6.
- En recort del mestre Apropòsit faller en llengua valenciana. (1993) ISBN: 978-84-606-1577-4.
- Penelope seguix entre nosatres (1993) ISBN: 978-84-604-7214-8.
- ¡Una pizza per a dos! ISBN: 978-84-931034-2-2.
- Tornarà a fer-se la llum (1994) ISBN: 978-84-605-1043-7.
- Fins que arribe l'alba (1992) ISBN: 978-84-85446-42-1.
- Com un regal de reis
- La Cova
Poema[editar | editar còdic]
Des del dia en que vaig nàixer vaig aprendre l'ensenyança que dels llavis de ma mare me va arribar dins de l'ànima. Una ensenyança vital, ferma, forta, i que impulsada per les corrents imperioses de la mar que en fúria alvança cap al destí enchisador del premi que Deu nos guarda, contempla el bell horisó del blavenc cel que ens eixampla l'esperança en un pervindre d'esplendor que ens afalaga.
Un pervindre primorós que baix nostra fe cristiana domina les malifetes de tota la gent profana que a colps d'odis i d'enveges camina per senders d'ànsia, buscant acàs unes metes que rebugen nostra ànima. Per això vinc a pregar-te, Mare nostra, Mare Santa, Verge dels Desamparats, que no ens abandones ara quan les forces pecadores dels infidels fan escampa.
Mare dels fills valencians, Mare pura i sense taca, Mare que dins nostre cor habita sens cap de trava, te pregue que per nosatres, cristians de sanc valenciana, aboques totes tes gràcies en pro de la nostra Pàtria. Que sempre fórem i som i serem un poble en marcha cap al destí que ens augura la justícia que nos falta per culpa de gents que busquen nostra història canviar-la.
Verge dels Desamparats, mira al teu poble cóm clama demanant-te en tot son cor que aboques en ell la gràcia del teu amor verdader, de la teua santa gràcia, baix del mant del teu ampar, digníssima Sobirana, en el que a gust nos cobrixes i nos omplis d'esperança davant dels obscurs perills que nos porten fel amarga i que Tu sempre has sabut enderrocar sense pausa.
Valéncia te necessita, per això el valencià clama que li aportes tes ventures de nou, una atra vegada. Fes-ho pel poble que et vol, per la terra valenciana, per estos fills que et veneren i te porten dins de l'ànima. I com diu una cançó que ma mare m'ensenyara... “Valéncia serà Valéncia mentres tinga una barraca, al Micalet de la Seu... ¡i a Tu, Patrona adorada!”