Jatropha
Jatropha és un gènero d'aproximadament 175 espècies suculentes, arbusts i arbres (alguns són de full caduc, com Jatropha curcas L.), de la família de les euforbiàcees.
Les espècies d'este gènero creixen de forma nativa en Àfrica, Norteamérica, Carib i Sudamérica.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbres, arbusts o herbes, a voltes suculents, brots en làtex pàlit a coloreat; plantes monoiques o dioiques. Fulls alterns o subopuestas quan estan amontonades en els brots laterals, simples, no lobadas a palmatilobadas. Inflorescència cimosas, axilars o terminals, largament pedunculadas, flors en 5 sépals imbricados; pétals 5, disc anular a disecado; flors estaminadas en estams 8–10, filaments connados, pistilodio (en Nicaragua) absent; flors pistiladas en ovari generalment 3-locular, 1 òvul per lóculo, estils lliures o connados, estigmes sancers o bífidos. Frut capsular; llavors carunculadas.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Altura: 4 a 8 m d'altura, en una vida productiva de 45 a 50 anys. Tallos empinats i de branques grosses, i fusta de l'arbre llaugera.
Fulls de color vert , de 6 a 15 cm llarc i ample. Frut oval de 30 mm, i cada frut conté de 2 a 3 llavors de color negre, en llongitut de 17 a 20 mm, i ample de 10 a 12 mm. Llavors en kg: 1700 aproximat. Oli de llavors 30 a 40 %. Les branques contenen làtex. Es defolia (caiguda de fulls) en sequia i hivern aixina el seu desenroll queda latent. No soporta baixes temperatures (baix zero) prolongades.
Principals olis: oleico i linoleico principalment.[3]
Malalties i plagues
[editar | editar còdic]Jatropha és molt vulnerable al fongo de la pudrició texano (Pimathotrychum omnivora) un fongo trobat en alguns sols que tenen problemes de drenage.
És susceptible a la mosca blanca en els seus primers anys de creiximent.[3]
Espècies i varietats
[editar | editar còdic]Segons les investigacions i la colecció en herbaris de Mèxic, s'han trobat dos espècies adicionals de Jatropha, ademés de Jatropha curcas:
- Jatropha pereziae[4] en presència en la regió del ric Basses, en l'estat de Michoacán.
- Jatropha dehganii[4] en presència en lomeríos del riu Armería, en l'estat de Jalisco.
Abdós espècies pertanyen a la subsecció ex.[5][6]
En el Gran Chaco de Paraguay i Argentina, existix una varietat nativa (Jatropha matacensis), estudis,[7][8] ya varen mostrar l'aptitut de la planta per a l'explotació comercial i algun proyecte de plantació a gran escala està en estadi de planificació.[9]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Investigacions en rates i peixos varen establir que la farina de llavors de la planta Jatropha en estat salvage originària de Mèxic no va mostrar toxicitat com a aliment. El contingut de proteïna, energia, lípits i aminoàcits en Jatropha curcas va ser similar al de varietats tòxiques de Jatropha. La farina va mostrar nivells significatius de lectina, fitatos i inhibidor de la tripsina similars als de la varietat tòxica.
L'absència de éster de forbol en les llavors de Jatropha curcas originària de Mèxic sugerix que un dels principis de toxicitat en la varietats tòxiques de Jatropha pot estar relacionat en la presència de éster de forbol.
El fitato en les farina constituïx el major component anti-nutritiu que no es destruïx en la calor i que pot tindre efecte adversos, mentres que atres factors anti-nutricionals com els inhibidors de la tripsina i lectina poden ser destruïts per mig de calor. Font: N. Foidl, G. Oliver, B. Schmook, T. N. Bhandare, J. B. Pandey, M. Sujatha.odaliz
Floració
[editar | editar còdic]La floració en Jatropha pot presentar-se entre els 12 i 24 mesos en condicions molt favorables, pero normalment pren més temps. La producció de llavor s'estabilisa a partir del 4° i 5° anys. El desenroll del frut pren al voltant de 90 dies des de la floració fins a la madurea de la llavor. Pot florear novament despuix de produir fruts quan les condicions permaneixen favorables per atres 90 dies, pero despuix d'esta 2a floració, la planta no florea novament, sino que es desenrolla vegetativament.
Espècies aprofitades
[editar | editar còdic]- Jatropha cuneata és usada per a fer canastos per la nació seri, de Sonora, Mèxic, els qui la criden haat [ʔaat]. Les vares són someses a un procés de calfament, divisió i llavat. El roig de les canastres es conseguix en un colorant extret de la planta Krameria grayi.
- Jatropha curcas, usada des de fa molt temps per a extraure de les seues llavors el "oli de Jatropha", no comestible, matèria primera per a fabricar sabó o vés-les. En l'actualitat es desenrollen en l'Índia, Ghana, Madagascar, Filipines i atres llocs, grans plans per a la producció de biodiésel a partir de les llavors d'esta espècie de jatrofa, el contingut de la qual d'oli és de 40 %. El clafoll exterior del frut és de color vert, pero quan comença a tornar-se groguenca, les llavors estan llistes per a ser recolectades. Grups d'autoajuda de dònes i de microcrédito han impulsat per anys el cultiu de la jatrofa i han publicitado les seues aplicacions medicinals com l'aplicació de l'oli en el tractament de tumors o de la llacor i infusions dels fulls com antipiréticos.
- Jatropha integerrima planta ornamental en belles flors roges.
- Jatropha multifida, el arbre coral. Fulls tendres comestibles, consumides com a verdures en Mèxic.
- Jatropha podagrica usada per a produir una tenyida roja en Mèxic i el sudoccidente d'Estats Units. Pot ser usada com a planta casera ornamental.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1006, en 1753.[2] l'espècie tipo és: Jatropha gossypiifolia L.
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Jatropha multifida -
Arracada de flors de Jatropha multifida en La Travessia, Managua, Nicaragua.
-
Arbusto de Jatropha multifida en La Travessia, Managua, Nicaragua.
-
Arracada de flors de Jatropha multifida en palometa blava en La Travessia, Managua, Nicaragua.
-
Arracada de flors i fulls de Jatropha multifida en La Travessia, Managua, Nicaragua.
-
Jatropha integerrima
-
Jatropha podagrica
-
Llavors de Jatropha curcas
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Taxonomia de les Euforbiàcees
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Genètica Forestal, S. De R.L. de C.V. –DR. Teobaldo Eguiluz Pedra.
- ↑ 2,0 2,1 «Jatropha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de març de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Centre de Geociencias;Universitat Autònoma de Mèxic –López Montes Rebeca.
- ↑ 4,0 4,1 J.Jiménez Ram.
- ↑ (Cav.) F.Muell.
- ↑ Institut d'Ecologia; Herbario de la Facultat de Ciències UNAM –Jaime Jiménez Ramírez.
- ↑ «Jatropha en el Chaco».Diari ABC Digital.Consultat el 9 de setembre de 2008.
- ↑ «Jatropha Chaco».Incorporació del cultiu Jatropha Curcas L en zones marginals de la província de chaco.Consultat el 9 de setembre de 2008.
- ↑ seua-participada-argentina-Carlos-Casat.htm «Carlos Casat SA en el Chaco».L'Economiste.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jatropha.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jatropha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.