Jatropha gossypiifolia, generalment coneguda com frailecillo de Cuba,[1] sibidigua o tuatúa,[1] és una espècie d'arbust que florix planta de la família Euphorbiaceae.[2] L'espècie és nativa de Mèxic, Amèrica del Sur, Gujarat, i les illes de Carib. Està declarada malea nociva en Puerto Rico i en Austràlia del nort, incloent Queensland a on està llistat com a Classe 2 declarada planta de plagues.[2][3]

Jatropha gossypiifolia

Descripció

Arbusto l'altura de la qual oscila entre 1-2 m, el brot és aproximadament de 5 cm de gruixa, color vert i emana làtex de color groguenc, fulls de 7-15 cm, acorazonadas en la base, 3-5 lobulades, lòbuls aguts, denticulats, ciliat-glandulosos; flors chicotetes unisexuals de color morat clar; el frut és una drupa verdusca trilocular en tres cárpelos dehiscentes.

Propagació i creiximent de la planta

Es multiplica per llavors o per tallos. Creix en terrenys tiermos i cultivats, calcáreos, principalment de poca o mijana elevació.

Noms comuns

Nom Font Idioma
bellyache-bush

black physicnut

cotton-leaf physicnut

(Font: Bot J Linn Soc)

(Font: pers. comm.)

(Font: Econ Pl Aust)

Inglés
Erva-purgante

Mamoninha

Peão-roxo

Pião-roxo

Pinhão-roxo

Raiz-de-tiu

(Font: pers. comm.) Portugués (Brasil)
Piñón Negre

Sibidigua

Tua Tua

(Font: pers. comm.) Espanyol
Lepro (Font: Bot H. P. Ahir ) Gujarati (Índia)

Usos

Les fulles són utilisats com antiinflamatori, antiespasmòdic, antidiabética, antiasmática i emenagoga. Les raïls són amprades com diurético, estomacal i les llavors com colagen. El làtex és aplicat en cremades.[4]

Els Indígenes utilisen el làtex que ix del brot per a combatre les afeccions oculars, per açò es diu el "coliri del Wuayúu". També l'utilisen en els dolors de goles, les alfes i cicatrisació de ferides. El llavat en infusió de la planta sancera és molt bo per a detindre la diarrea.

Importància econòmica

Planta Medicinal: folclore (fide Pl Res Mars 12(1):325. 1999; Bot J Linn Soc 94:213. 1987, conté irritants; CRC MedHerbs ed2)

Verins: mamífers (fide Everist; Kingsbury; Moldenke; Lampe & McCann)

Herba: Llavor potencial contaminant (fide Econ Pl Aust)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ 2,0 2,1 "Taxon: Jatropha gossypiifolia L."
  3. ↑ "Bellyache bush"
  4. ↑ Jhon Jairo Herrera. «Herbari Virtual / Herbari d'Herrera» (en espanyol). Consultat el 1 de març de 2016.