Jardí del Curupira
En mirmecologia i ecologia forestal, un jardí del diable o jardí del Curupira (Supay chakra en quichua norteny) és un gran grup d'arbres en la selva de l'Amazones, que consta d'un màxim de tres espècies mirmecófitas (Cordia nodosa, Tococa guianensis, Duroia hirsuta o Clidemia heterophylla) i la formiga Myrmelachista schumanni, lo que supon un contrast molt fort en la gran biodiversitat característica de la regió.[1]
Els jardins del diable poden aplegar a contindre uns 600 arbres i estan habitats per una sola colónia de formigues, que conté fins a 3 millons d'obreres i 15.000 reines. En un cens de 2002 a 2004 de l'Amazones, es va demostrar que els jardins del diable havien creixcut un 0,7 per cent per any. La relació entre els arbres i la colónia pot persistir durant més de 800 anys.[2] El jardí del diable es considera un eixemple de mutualisme, un tipo de relació simbiòtica entre diferents espècies.
Orige
[editar | editar còdic]
Els jardins del Curupira reben eixe nom perque els natius creïen que un donyet cridat Curupira vivia en ells. D'acort en les primeres investigacions científiques, es va propondre una hipòtesis que indicava que els arbres eren els mateixos creadors dels jardins per mig d'alelopatía, més vesprada es va descobrir que en realitat es formen quan una formiga regna colonisa un arbre aïllat, les seues obreres fan nius en tallos buits adaptats pel propi arbre, cridats domacios. Les formigues eliminen constantment la competència de l'arbre mossegant i enverinant en àcit fórmico els refillols d'atres espècies fins que moren. Per açò, els refillols de la planta amfitriona poden créixer ràpidament aprofitant l'espai lliure i la colónia de formigues pot expandir-se.
Els arbres proporcionen refugi en els domacios i aliment en els seus propis fulls, i les formigues proporcionen un entorn adequat per a que els arbres creixquen. Encara que les formigues defenen el jardí dels herbívors, el seu creiximent està restringit per la destrucció dels fulls que aumenta a mida que s'expandix, ya que les formigues no són capaces de cobrir tot el perímetro més allà de cert punt.[3]
Tipos de jardins
[editar | editar còdic]Els jardins del diable poden estar dominats per diferents espècies d'arbres segons la regió en la que es troben. En el surest de Perú, els jardins estan dominats per Cordia nodosa (Boraginaceae) i ocasionalment es mesclen en Tococa occidentalis (Melastomataceae).[4] En terrenys més alts, Tapirira guianensis (Anacardiaceae) es pot trobar dominant els jardins. En el surest d'Equador i el noreste de Perú, les espècies d'arbres més comú és Duroia hirsuta (Rubiaceae).[5]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín del Curupira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.