Jardí Botànic de Pavía

Jardí Botànic de Pavía

El Jardí botànic de Pavía ( en italià : Giardino botanic vaig donar Pavia també conegut com Istituto i Orto Botanico dell'Universita vaig donar Pavia) és un jardí botànic de 2 hectàreas d'extensió que es troba en la Ciutat de Pavía, Itàlia. El jardí botànic es troba en el lloc a on es trobava l'iglésia de Sant Epifanio, de la que conserva el claustre de el XV.

És part del sistema de l'Ateneu de l'Universitat de Pavía i la ret dels Jardins botànics de la Lombardia. Actualment s'estén sobre una superfície propenca de dos hectàrees i dona hospitalitat a casi dos mil espècies diferents de plantes, organisades per seccions.

El còdic d'identificació internacional del Istituto i Orto Botanico dell'Universita vaig donar Pavia com a membre de el "Botanic Gardens Conservation Internacional" (BGCI), aixina com les sigles de la seua herbari és PAV.

Localisació

Istituto i Orto Botanico dell'Universita vaig donar Pavia Via San Epifanio 14, I-27100 Pavia Província vaig donar Pavia, Lombardia, Itàlia.

Plans i vistes satelitals.</noinclude>

• Horaris d'obertura: dilluns a dijous, de 9.00 a 12.30 i de 14.30 17;

divendres, de 9.00 a 12.00.

Història

Va ser fundat en 1520 - Provable any d'obertura d'una colecció de plantes "officinali", cridat "Hort" dels simples, prop de la vivenda de Leonardo Lleis, llector de "Medicina Pràctica Ordinària." Tal colecció canviarà més voltes ubicació en el curs dels anys.

1773 Fulgenzio Witman, es va convertir en llector, despuix d'un llarc periodo de persuasió de les autoritats competents, fa traslladar l'hort prop d'un ex convent lateranense, el lloc actual. Este nou lloc està arreglat prenent com a model l'hort dels simples de Pàdua.

1776 – durant la direcció de Valentino Brusati, són edificats els hivernàculs, sobre proyecte de l'arquitecte Giuseppe Piermarini, en correspondència dels actuals hivernàculs agrane bejucos.

1777-1778 – J. Antonio Scopoli aplega a ser director i dona al Jardí Botànic un orde molt semblat a l'actual. Això es pot averiguar d'una prensa indicada sobre el fullet d'una de les obres majors de Scopoli, Deliciae Florae et Faunae Insubricae, del 1786. Baixe la direcció de Scopoli ademés vénen establides numeroses conexions en botànics europeus.

1797-1826 – en estos anys Domenico Nocca aplega a ser director i recomenza els treballs d'organisació de l'hort: reestructura els hivernàculs llenyosos de Scopoli, fent reconstruir-les en albañilería de Luigi Canonica parroquial i enriquix les coleccions en canvis de llavors i plantes;

1871 –baix la direcció de Sant Garovaglio és instituït el "Laboratori Criptogámico", per l'estudi de les malalties de les plantes causat de paràsit.

1883-1919 – l'hort és dirigit per Giovanni Briosi, el que fa instituir els primers hivernàculs calents.

1943 – el director Raffaele Ciferri, tenint que afrontar les pèrdues de la posguerra, remou els hivernàculs sobre l'extens meridional de l'hort, edificant a l'el seu posa l'actual frontera monumental de l'institut i el jardí de les roses, que és hui encara una gran qualitat de l'hort.

1964-1982 – és director Ruggero Tomaselli, el que incrementa directament les coleccions a través de l'importació dels llocs d'orige de les plantes, on ell desenrolla camps de busca; és edificada el primer hivernàcul tropical en el 1974.1997 – l'hort Botànic fa part del Departament d'Ecologia del Territori i els Entorns Terrenals. En el mateix any Alberto Balduzzi aplega a ser director i tira les bases d'una colecció de plantes oficinals.

2005 – és inaugurada el Banc de germoplasma, per la conservació de les llavors de plantes autòctones amenaçada de Lombardía.L'actual director és Francesco Sartori.

• Erro al crear miniatura:
  El jardí botànic en 1780.
• 
  El claustre de l'iglésia de Sant Epifanio (1460-1480) englobat en el palau del jardí botànic (1773).
• Erro al crear miniatura:
  Font i escala de la frontera sur.
• 
  Alguns dels hivernàculs dissenyats per Giuseppe Piermarini (1775) per a Giovanni Antonio Scopoli.
• 
  Racó del jardí.

Bibliografia

• Georg Kohlmaier, Barna von Sartory, Houses of Glass: A Nineteenth-Century Building Type, MIT Press, 1986, page 362. ISBN 0-262-61070-1.
• A. Pirola, "Orto Botanico vaig donar Pavia: dal sistema linneano alle collezioni tematiche", Convegno vaig donar studio Li reti locali degli Orti Botanici: il cas della Lombardia, Bergamo, 3 – October 2002.
• G. Pollaci, "L’Orto Botanico vaig donar Pavia dalla fondazione al 1942", Ticinum, 6: 20–23, 1959.