Anar al contingut

Scop.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Scop.

Giovanni Antonio Scopoli (3 de juny de 1723-8 de maig de 1788) va ser un mege i naturaliste ítalo-austríac, tirols.

Biografia

[editar | editar còdic]

Scopoli va nàixer en Cavalese, en el Val vaig donar Fiemme; el seu pare era un advocat. Va obtindre el doctorat en medicina en l'Universitat d'Innsbruck, va eixercir la professió mèdica en Cavalese i despuix en Venècia. En este periodo va començar a coleccionar plantas i insectes de la zona dels Alps. Durant dos anys va ser el secretari particular del Comte de Seckan i despuix eixercix com a mege dels miners en Idrija, un chicotet poble d'Eslovènia, permaneixent ací per un periodo de sèt anys. En 1761 va publicar d'Hydroargyro Idriensi Tentamina, que tractava sobre els síntomas deguts al enverinament pel mercuri causat en el treball en la mineria.

Scopoli dedica molt del seu temps a l'estudi de la Naturalea local, publicant en el 1760 la Flora Carniolica, una important obra d'entomologia.

Erro al crear miniatura:
Ilustració procedent de Deliciae Flora et Fauna Insubricae.

Una atra de les seues obres va ser Anni Històric-Naturals (1769-72), en la qual s'inclouen descripcions de noves espècies de pardals procedents de diverses coleccions. En 1769, Scopoli s'establix en Chemnitz com a professor encarregat de l'Acadèmia de mineria, i en el 1777, es trasllada a l'Universitat de Pavía. El seu últim treball va ser Deliciae Flora et Fauna Insubricae (1786-88), en el que s'inclouen els noms científics dels pardals i dels mamífers descrits per Pierre Sonnerat en els seus apunts de viage.

  • d'affectibus animi dissertatio physico-medica. Trient 1753
  • Methodus plantarum 1754
  • Flora Carniolica Scopoli, Antonio. 1760
  • d'Hydroargyro Idriensi Tentamina Scopoli, Antonio. 1761
  • Tentamina physico-chymico-medica 1761
  • Entomologia Carniolica Viienna: Trattner. 1763- una obra major sobre entomologia contenint moltes descripcions de noves espècies
  • Annus I–V historico-naturalis. Hilscher, Leipzig 1768–72. (Enthält Erstbeschreibungen von Tierarten für heute noch gültige wissenschaftliche Namen)
  • Einleitung zur Kenntniß und Gebrauch der Foßilien. Für die Studirenden. Verlag Johann Friedrich Hartknochs, Riga und Mietau 1769. (eine frühe Systematik der Minerale und Gesteine)
  • Joh. Ant. Scopoli der Arzneywissenschaft Doktors, Ihro ... Majest. Cameralphysici in der Bergstadt Idria ... Einleitung zur Kenntniß und Gebrauch der Foßilien, Hartknoch4031 Göttingen : Niedersächsische Staats- und UniversitätsbibliothekRiga (1769). En alemà. Tesis doctoral.
  • Bemerkungen aus der Naturgeschichte. Leipzig 1770
  • Abhandlung vom Kohlenbrennen. Viena 1771
  • d'Hydrargyro Idriensi tentamina physico-chymico-medica. Jena, Leipzig 1771
  • Preis-Schrift *über die Frage von donen Ursachen dones Mangels an Dünger in Görtz und Gradiska. Viena 1771
  • Anni Històric-Naturals Scopoli, Antonio. 1769-1772
  • Dissertationes ad scientiam naturalem pertinents. Gerle, Praga 1772
  • Principia mineralogiæ systematicæ et practicæ succincte exhibentia structuram telluris. Gerle, Praga 1772
  • Flora Carniolica exhibens plantes Carnioliae indigenas et distributas in classes, genera, species, varietates, ordine Linnaeano 1772. Segona edició revisada de la primera descripció elaborada de la flora de Krain, Àustria, feta quan Scopoli va viure en Idrija. Té 66 planches gravades per J. F. Rein després dels dibuixos originals per Scopoli. La primera edició no ilustrada de 1760 de 600 pp. no riene els noms binarios de les espècies, esta edició ya té noms binariosy escrita en la tradició linneana
  • Crystallographia Hungarica. Gerle, Praga 1776
  • Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. 1777 – obra mestra d'Història natural descrivint gèneros i espècies mundials
  • Fonamenta chemicae praelectionibus publicis accomodata. Gerle, Praga 1777
  • Introductio ad historiam naturalem. Gerle, Praga 1777
  • Principi vaig donar mineralogia. Venedig 1778
  • Fonamenta Botanica Praelectionibus publicis accomodata. Papiae, S. Salvatoris (1783)- Un clàssic botànic en dèu planches gravades i cada una en dèu a setze exactes ilustracions
  • En Pierre Joseph Macquer, - Dizionario vaig donar chimica del Sig. Pietro Giuseppe Macquer…Tradotto dal francese i corredato vaig donar note i vaig donar nuovi articoli... Pavia: impresa en el Monasteri de Sant Salvatore per G. Bianchi (1783-84) - El químic Joseph Macquer i el seu "Dictionnaire de chymie", el primer diccionari de química teòrica i general, escrita afectant la seua reputació, per lo que Macquer ho publica anónimamente en 1766. El seu profunt succés va promoure la preparació d'una revisada segona edició (1778). I després Scopoli va traduir i ho va aumentar extensament. La segona edició de la obrac traduïda, sense posteriors adició es publica en Venècia en 1784-85
  • Anfangsgründe der Metallurgie. Moeßli, Schwan & Götz, Viena, Mannheim 1786–89
  • Deliciae Flora et Fauna Insubricae Scopoli, Antonio. 1786-1788
  • Elementi vaig donar chimica i vaig donar farmàcia. Pavia 1786
  • Physikalisch-chemische Abhandlung vom Idrianischen Quecksilber und Vitriol. Lindauer, Munich 1786
  • Abhandlung von donen Bienen und ihrer Pflege. Viena 1787 (*Übersetzt von Karl Meidinger)
  • Rudimenta metallurgiae 1789
Gènero

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Una Història Concisa de l'Ornitologia, Michael Walters ISBN 1-873403-97-6
  • G. Maironi Daponte: Elogi storico del Signor Gio. Ant. Scopoli. Sonzogni, Bergamo 1811
  • V. Petkovšek. J. A. Scopoli, njegovo življenje in delo v slovenskem prostoru. J. A. Scopoli, sein Leben und Werk im slowenischen Raum. in Razprave. vol. 20/2. Ljubljana 1977
  • C. Violani. Giovanni Antonio Scopoli, 1723–1788. Com 1988
  • A. Fabi. Giovanni Scopoli i Maurizio Bufalini. Bolonya 1990
  • Franz Daxecker: Johann Anton Scopoli: Arzt und Naturforscher, Klin Mbl Augenheilk 223, 2006, pp. 176–177

Scop. Plantilla:Zoólogo

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tabl. Encycl. t. 860 1798 sphalm. (IK)
  2. Fam. Pl. (Adanson) 2: 419 1763 (IK)
  3. Char. Gen. Pl. ed. 2. 139 1776 (IK)
  4. Pl. Icon. Ined. 2: 34 1790 (GCI)
  5. Obs. i. 32. t. 20 (1764) (Scopola).; Link, Enum. Hort. Berol. i 178 1821 (IK)
  6. Suppl. Pl. 60 1782 (IK)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons