Jaciment arqueològic del Convent
El jaciment arqueològic del Convent és un jaciment arqueològic d'época romana ubicat en el terme municipal de Mallén (Aragó, Espanya). En 1991 va ser declarat Be d'Interés Cultural (BIC).[1]
Descobriment i estudi
[editar | editar còdic]La presència de restants d'época romana en l'entorn del convent franciscano de Mallén era coneguda des d'antic. Uztarroz va citar aixina en el XVII la troballa de monedes de la dinastia flavia en la zona.[2]
En 1930 Pedro Armingol, propietari natural de la veïna localitat de Fréscano i corresponent de la Real Acadèmia de Nobles i Belles arts de Sant Luis, va realisar les primeres investigacions en el jaciment, les troballes del qual varen ser donados al Museu de Saragossa permetent en les décades dels cinquanta i els xixanta publicacions d'arqueòlecs com Octavio Ruiz Farrés o María Àngels Mezquíriz Irujo.[2] Notablement la tesis doctoral de Mezquíriz va analisar els restants ceràmics del Convent.
A finals de la década dels setanta varen començar les investigacions modernes per part del Museu Provincial de Saragossa i del Centre d'Estudis Borjanos, en treballs puntuals de Miguel Beltrán Lloris, Tomás Garabito o José Ignacio Royo Guillén.[2][3][4] No obstant, en l'amenaça d'un proyecte d'una pedrera per a extraure grava,[5] les primeres excavacions sistemàtiques de la zona no varen tindre lloc fins a 1987,[6] en una segona campanya intensiva en 1989.[2]
En 1991, donada l'importància dels restants trobats el jaciment va ser declarat Be d'Interés Cultural, iniciant una batalla llegal per l'expropiació de l'emplaçament.[7] Durant eixa década no obstant es varen succeir troballes relacionades en les rodalies del jaciment. En 1992, es varen publicar els primers treballs sobre un got campaniforme del calcolítico, trobat en Mallén. Eixe mateix any es va donar la troballa en el veí terme de Gañarul del bronze de Agón, que va ser motiu de publicacions des de 1999 i va aportar més informació sobre el jaciment, puix un dels pagus mencionats en el mateix ha segut identificat en la comunitat del Convent.
Despuix d'aplegar-se a un acort sobre la propietat del jaciment, en el XXI El Convent ha segut el lloc de campanyes arqueològiques de l'universitat de Saragossa, aixina com d'activitats de divulgació de l'arqueologia. L'ajuntament de la localitat ha realisat igualment excavacions des de 2021 junt al Centre Associat de la UNED en Tudela baix el Proyecte Belsinon.[7][8] A raïl d'estos descobriments, en 2023 es va expandir la zona declarada com Be d'Interés Cultural.[9]
El jaciment
[editar | editar còdic]Descripció general i marc històric
[editar | editar còdic]Els restants ocupen un tossal prop de la localitat actual. L'ubicació ha estat poblada des d'antic, en els restants més antics datant de la cultura dels camps d'urnes (sigles VII-V a. C.). El jaciment s'ubica junt a uns atres en ubicacions similars en cerros propencs de la vall del Huecha en L'Alt (Corts de Navarra), Burrén i Burrena i El Morredón (Fréscano) o Bursau (Borja),[10] entre els que hi hauria contacte visual i entre els que els arqueòlecs han vist similituts en l'arquitectura.[11] El panorama és no obstant complex, puix junt a l'aparició en el periodo de nous poblats vinculats a la nova cultura dels camps d'urnes hi ha també indicis d'aculturación de població precedent de la cultura de la Molga de Borja (Moncín, Majalares).[12]
Com en molts d'eixos poblats, hi ha vestigis d'una destrucció violenta del Convent sobre el V,[13] possiblement relacionada en migracions de pobles celtes. El poblat del Convent va ser, no obstant, reconstruït despuix de l'event, en indicis de canvis socials.[13]
L'ubicació va tindre un auge durant el periodo celtíbero (sigles III a I a. C) del que s'han trobat restants de habitació i ceràmiques. L'etapa del jaciment s'identifica en el poblat celtíbero de Belsinon citat pels geógrafos romans com Ptolomeo, l'Itinerari de Antonino o l'Anònim de Rávena.[14][4][5] Del periodo s'han trobat ceràmiques tant celtíberas com de tipo itálico.[15]
Des del 80 a. C comença un periodo romà despuix del final de les guerres sertorianas. L'explicació del canvi de nom al topònim llatí del que deriva Mallén o la seua identificació en Malia són motiu de debat acadèmic.[10] Despuix d'esta conquista romana, sí s'observa inequívocament en el jaciment un canvi a l'urbanisme romà i un increment en els restants materials. Ademés de gran cantitat de ceràmica, les troballes en el jaciment inclouen útils per a la metalúrgia del bronze i diversos tipos de tifells domèstics i agrícoles.[10] També s'han trobat enterrament infantils.[16]
El jaciment sembla haver segut abandonat en el II.[5]
La ceràmica del Convent
[editar | editar còdic]És notable l'increment de la ceràmica trobada durant l'apogeu del jaciment en época romana, que va dur a Mezquíriz a propondre en la década de 1950 que la població va ser un centre de producció de terra sigillata hispànica.[17] La categorisació dels restants ceràmics trobats en el jaciment han mostrat a lo manco tres tipologies:[18]
- Una de provable orige en tallers en el territori de l'actual La Rioja
- Una atra identificada en el taller de ceràmica de Bronchales
- Una tercera independent, que es cree podria ser originària del propi jaciment.
La gran cantitat de restants trobats en les excavacions posteriors varen permetre afondar en la producció local. Aixina per eixemple les firmes de alfareros han permés als acadèmics propondre Tritium Magallum (Tricio) com el taller d'orige de la ceràmica rioixana.[19] L'aparició de peces com un exvoto d'Isis va permetre igualment observar l'influència de tallers ceràmics gals en la producció de dits tallers hispànics.[20]
Referències històriques
[editar | editar còdic]Lex rivi hiberiensis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bronze de Agón.
El text descriu el repartiment de recs durant el regnat de l'emperador Adriano d'un canal de l'Ebre entre tres pagus o comunitats rurals: el Pagi Gallorum (Gallur), el Pagi Belsinonensis i el Pagi Segardinensis (d'identificació debatuda, proponent-se un emplaçament en l'actual terme municipal de Cascante). No es coneix en precisió el canal compartit per eixes comunitats, si be consten vàries infraestructures de rec romanes en eixe tram de l'Ebre i s'ha especulat en que la ruta seria similar a l'actual canal de Lodosa.[21]
La llectura de dit bronze permet adscriure el pagus al municipium romà de Cascantum, del que seria un districte rural.[22] Els pagi s'havien usat com a districtes individuals per a diferents grups tribals dins d'una jurisdicció administrativa major.[23] La seua dependència d'un municipi en lloc de dependre d'una colónia romana (com atres pagi veïns) ha fet que alguns autors ho entenguen com un assentament de menor categoria llegal.[24]
Texts geogràfics històrics
[editar | editar còdic]Les revisions dels texts de Ptolomeo, l'Itinerari de Antonino i l'Anònim de Rávena senyalen que Belsino era una població celtibérica a 20 milles de Turiaso, que haguera segut absorbida per Cascantum.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Decret 199/1991, de 26 de novembre, de la Diputació General d'Aragó, pel que es declara be d'interés cultural, en categoria de zona arqueològica, el jaciment arqueològic siti en el Cabezo de «El Convent», en el municipi de Mallén, província de Saragossa.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Royo Guillén, dels seus Giménez y Maneros, 1991, p. 523.
- ↑ Beltrán Lloris, 1977, p. 151.
- ↑ 4,0 4,1 Pau y Royo, 1980, p. 120.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Díaz Ariño y Royo Guillén, 2023, p. 14.
- ↑ Royo Guillén, dels seus Giménez y Maneros, 1991, p. 524.
- ↑ 7,0 7,1 «Les excavacions tornen este estiu al Convent de Mallén vint anys despuix». Heralt d'Aragó.
- ↑ Sants Forners et al., Contín Giménez, p. 356.
- ↑ «Nou pas per a la protecció del jaciment del Convent». El Periódico d'Aragó. Consultat el 23/12/2024.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Associació cultural Belsinon (ed.): «Jaciment arqueològic El Convent».
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 134-135.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 155.
- ↑ 13,0 13,1 Royo Guillén, 2005, p. 159.
- ↑ Beltrán Lloris, 1977, p. 152.
- ↑ Pau y Royo, 1980, p. 120-121.
- ↑ «El poblat de fa 2.600 anys d'antiguetat que s'amaga en Mallén». Cadena Ser. Consultat el 23/12/2024.
- ↑ Pau y Royo, 1980, p. 119.
- ↑ Pau y Royo, 1980, p. 121.
- ↑ Díaz Ariño y Royo Guillén, 2023, pp. 15-18.
- ↑ Sants Forners et al., Contín Giménez, p. 361.
- ↑ Mentxaka, 2009, p. 4.
- ↑ 22,0 22,1 Mentxaka, 2009, p. 6.
- ↑ Mentxaka, 2009, pp. 7-8.
- ↑ Mentxaka, 2009, p. 20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1977).Caesaraugusta Saragossa.(41-42)
- (2023).Quaderns d'Estudis Borjanos.(LXV-LXVI)
- (2009).Revista internacional de dret romà.
- (1980).Quadern d'Estudis Borjanos.(V)
- (2005).Quaderns d'Estudis Borjanos.48
- Royo Guillén (1991). Departament d'Educació i Cultura (ed.). Excavacions arqueològiques en el convent de Mallén, Saragossa: campanya de 1989.
- (2024).Saguntum.56
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de El Convento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.