El Morredón
El jaciment arqueològic del Morredón compost per El Morredón I i El Morredón II (també cridat El Solano) és un jaciment arqueològic en Fréscano (Aragó, Espanya). Inclou els restants materials d'un poblat habitat de l'Edat del Bronze tardana a la primera Edat del Ferro (XII a VI).[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El jaciment s'ubica en un alt local, similar a atres ubicacions dels veïnats en les que s'han descobert jaciments del mateix periodo com Burrén i Burrena, L'Alt (Corts de Navarra) o El Convent. El jaciment forma un replanell d'aproximadament 200x100 m,[2] des de la que es controla visualment un tram baix de la ribera del riu Huecha.
El poblat sembla organisat al voltant d'un carrer central.[3] Es tracta d'un model que maximizar l'àrea urbanisada i que aprofita les pròpies vivendes com a perímetro per a la defensa.[4] No hi ha evidències de que el poblat contara en fortificacions especialisades més allà d'esta disposició.[5] Esta disposició permet ademés evitar les inclemències del cierzo, vent local en la vall de l'Ebre, en un cabezo com el del poblat.[4] Al nordest s'han trobat unes estructures per a fòcs que podrien ser espais comunitaris (forns...) pero l'interpretació del qual és dubtosa.[6]
En l'ala s'han excavat una quinzena de vivendes,[7] d'entre 18 i 30 metros quadrats en una base de pedra i elements superiors de tapial i atobó.[8] Este atobó mostra signes de haver estat decorat[9] i algunes de les estàncies descobertes han segut propostes com a espais rituals o religiosos.[10]
Ya per baix d'eixe replanell i en una loma més àmplia pero encara per damunt d'atres relleus locals es troba El Morredón II.[11] En esta part s'han trobat alguns materials similars als del poblat i, particularment, numerosos restants de ferramentes de pedra.[12]
El jaciment també ha mostrat restants d'activitat agrícola, cultivant-se olivera i blat.[13] Ha cridat l'atenció dels especialistes l'abundància del blat, que s'ha trobat en tots els nivells.[14] Igualment destaca la presència de ferramentes agrícoles en les zones més baixes i aptes per al cultiu de cereal.[15]
S'ha trobat igualment ceràmica de múltiples tipologies, destacant particularment en ceràmica excisa.[16] La ceràmica del jaciment mostra un gran nivell de conservació.[17] Procedix de argila locals, treballades a mà i horneadas en forns bàsics similars als de jaciments veïns.[18] Atres troballes inclouen materials metàlics,[19] contes i abalorios.[20]
Història
[editar | editar còdic]La tipologia de les ferramentes de pedra trobades en El Morredón II és similar a les de l'Edat del Bronze en el restant de la vall del Huecha, a on la cultura de la Molga de Borja, (Moncín, Majalares) podria haver-se expandit buscant més terres de cultiu.[21]
Els restants més antics trobats en El Morredón I apunten a una primera ocupació durant les fases finals de la cultura de la Molga de Borja, que comença a decaure durant el XII escomençant a observar-se assentaments en cims més baixos.[1] Esta ocupació escomençaria en el noreste del jaciment.[22] La rodalia geogràfica i la continuïtat de les troballes de ceràmica trobats entre abdós jaciments apunten a que la comunitat del Morredón II podria haver-se concentrat en El Morredón I en dit periodo.[23] No obstant, el periodo també coincidix en els primers indicis de l'arribada de la cultura dels camps d'urnes a la zona generant un panorama complex.[1][24]
La gran majoria de la ceràmica trobada correspon a dita fase del bronze final.[25] Existixen no obstant certes incertituts en algunes datacions, especialment donada la destorbament de l'estatigrafía del jaciment per espolis. El homogeneïtat de certes decoració en la zona ha fet a alguns autors hipotetizar en la presència d'una tipologia característica de la vall del Huecha en el periodo.[26]
El començ de l'edat de ferro en la zona (s. VIII a. C.) supon l'auge del Morredón i els poblats de la zona.[27][9] El poblat del Morredón mostra haver segut un foc metalúrgic i, per l'orige de la matèria primera trobada, participava en rets comercials que li permetien importar plom del sur de la península ibèrica.[28] La troballa de matèria en lingots per al seu transport[29] i d'útils per a la metalúrgia[30] coincidix en esta especialisació metalúrgica. La troballa de decoració d'àmbar, no originari de la zona i absent en atres jaciments relacionats, és mostra de l'amplitut de la ret comercial del jaciment.[31]
El poblat va ser destruït violentament en el mateix periodo que atres emplaçaments veïns.[32] Les tendències regionals i l'aparició de aixovar de guerrer en el periodo han donat lloc a associacions d'esta destrucció en migracions celtes a la península ibèrica.[33]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Aranda-Contamina et al., 2021, p. 105.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 28-29.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 90.
- ↑ 4,0 4,1 Royo Guillén, 2005, p. 125.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 30;92.
- ↑ Aranda-Contamina, Rodanés Vicente y Lorenzo Lizalde, 2018, pp. 142;144.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 30.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 32.
- ↑ 9,0 9,1 Royo Guillén, 2005, p. 92.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 76.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 95-96.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 104-106.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 22.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 29.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 120.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 22;68.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 34-35.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 35.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 83-84.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 84-86.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 119.
- ↑ Aranda-Contamina, Rodanés Vicente y Lorenzo Lizalde, 2018, p. 145.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 120-121.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 74-75.
- ↑ Royo Guillén, 2005, pp. 36-60.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 69.
- ↑ Aranda-Contamina et al., 2021, p. 107.
- ↑ Aranda-Contamina et al., 2021, p. 118.
- ↑ Aranda-Contamina et al., 2021, p. 120.
- ↑ Aranda-Contamina et al., 2021, p. 121.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 86.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 93.
- ↑ Royo Guillén, 2005, p. 94.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2018) Les fases d'ocupació del Morredón (Fréscano, Saragossa).
- (2021).Zephyrus.(87)
- (2005).Quaderns d'Estudis Borjanos.48
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Morredón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.