Anar al contingut

Ixioliriaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ixioliriaceae

Les ixioliriàcees (nom científic Ixioliriaceae) són una chicoteta família de plantes monocotiledóneas distribuïdes des d'Egipte fins al Àsia Central. Són herbes perennes en corms, fulls en forma de roseta, les inflorescèncias racimosas, i flors curtes tubulars blaves en ovari ínfero. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II del 2003[1] i l'APWeb (2001 en avant[2]), quan els anàlisis moleculars de ADN varen determinar que el seu únic gènero, Ixiolirion Fisch. ex Herbert, devia segregar-se de la família Amaryllidaceae a on tradicionalment era ubicat, per a conformar la seua pròpia família.

Filogenia

La posició de Ixioliriaceae i Tecophilaeaceae en l'arbre filogenético d'Asparagales encara és poc clara. Alguns anàlisis moleculars de ADN unixen estes dos famílies en un clado, per eixemple rep respal de lleu a moderat en Chase et al. (2000), Pires et al. (2006), i Givnish et al. (2006[3]), i en Graham et al. (2006) rep un respal més fort pero el mostreig és més be pobre. En l'anàlisis de 3 gens de Fay et al. (2000[4]) el clado té un braç molt llarc. Estes dos famílies compartixen els corms, l'inflorescència foliosa, i moltes voltes, una inflorescència casi capitada, les fulles de disposició espiralada i base envainadora, les flors més be grans, el verticilo extern de tépals mucronado a aristado, el periant formant un tubo curt, l'androceo insertat en la boca, i un número cromosòmic x=12 (Soltis et al. 2005 i APWeb). També es troben atres topología: en Janssen i Bremer (2004[5]) Ixioliriaceae divergix considerablement abans (si be és adjacent a) Tecophilaeaceae; i en Davis et al. (2004[6]), en un mostreig pobre, es troba algun respal per a hermanar a Ixioliriaceae en Iridaceae, també en Chase et al. (2006[7]) es troba respal (esta volta forta) per a este parentesc, en a on el clado és germà de Doryanthaceae (pero en respal baix).

Taxonomia

El gènero i les espècies, conjuntament en la seua publicació vàlida i distribució es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew[8]):

Ixiolirion Fisch. ex Herb., Appendix: 37 (1821). 4 espècies:

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ «Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors)» (en anglés). Consultat el 12 de giner de 2009.
  3. ↑ Givnish, T. J. (2006). «Phylogeny of the monocots based on the highly informative plastid gene ndhF : Evidence for widespread concerted convergence.», Columbus, J. T., Friar, E. A., Porter, J. M., Prince, L. M., i Simpson, M. G. (ed.). Monocots: Comparative Biology and Evolution. Excluding Poales., Claremont, Ca.: Rancho Santa Ana Botanical Garden, pp. 28-51. [Aliso 22: 28-51.]
  4. ↑ Fay, M. F. (2000). «Phylogenetic studies of Asparagales based on four plastid DNA regions.», K. L. Wilson i D. A. Morrison (ed.). Monocots: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens edició, Kollingwood, Austràlia: CSIRO, pp. 360-371.
  5. ↑ Janssen, T.(2004).«The age of major monocot groups inferred from 800+ rbcL sequences.».146
    385-398.Consultat el 29 de decembre de 2008.
  6. ↑ Davis, J. I.(2004).«A phylogeny of the monocots, as inferred from rbcL and atpA sequence variation, and a comparison of methods for calculating jacknife and bootstrap values.».(29)
    467-510.Consultat el 25 de febrer de
    2008.
  7. ↑ [enllaç trencat]
  8. ↑ «Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Séries» (en anglés). Consultat el 15 de giner de 2009.