Isotelia
La isotelia (del grec antic ἰσοτέλεια, isoteleia, "igualtat de deures"), en l'Antiga Grècia, era un privilegi o concessió otorgat per decret als estrangers en les polis gregues, pel que li'ls assimilava en els ciutadans en els imposts.[1] No es dispon d'informació important de l'isotelia més que en l'Antiga Atenes.[2] En l'Antiga Grècia, el terme meteco designava a un estranger domiciliat en una ciutat distinta de la que era natiu. L'isotelia era un títul honorari, mencionat com a tal en documents oficials, un honor otorgat als metecos considerats dignes d'obtindre-ho.
En l'Antiga Atenes
[editar | editar còdic]Els ciutadans que gojaven d'una isotelia, els "isotelios" (ἰσοτελής) estaven exents del pagament de tots els imposts que pesaven sobre els metecos, des del primer, el metoikion (μετοίκιον), un impost anual atestat des de el IV del dret de mercat per a poder comerciar en l'àgora (ξενικὰ τέλη) i el de la skafiforía (σκαφηφορία), una llitúrgia reservada per a ells i l'objectiu de la qual era recordar la seua condició inferior a on les chiquetes dels metecos devien dur hidrias i especialment parasols per a les chiquetes dels ciutadans durant la processó de les Panateneas.[3] Pel contrari, els isotelios agraïen açò en l'eisfora (contribucions per a la guerra) i l'epidoseis (donacions voluntàries que la ciutat solicitava per a fer front a despeses extraordinàries) o les llitúrgies, al mateix nivell que els ciutadans. Els isotelios permaneixien baix la responsabilitat del arcont polemarca i devien tindre un patró (προστάτης), com els metecos ordinaris.[4]
Teofrasto, en el seu undècim llibre del Tractat de les lleis, agrega que, a voltes, els atenienses varen otorgar l'exenció a ciutats sanceres, i cita, per eixemple, a Olinto i Tebas. També diu que els isotelios estaven exents dels atres imposts dels metecos com l'impost dels comerciants al detall i les llitúrgies. Ademés, l'isotelia va conferir als metecos la dispensa d'atres càrregues que pesaven sobre ells, com el ser portadors dels gots de sacrifici i estar en silenci durant les processons. Açò s'aprecia pel discurs Contra Elpágoras d'Iseo d'Atenes al que es va acusar de isotelio.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pilar Fernández Uriel (2014). Història Antiga Universal, Madrit: UNED, pp. 515. ISBN 978-84-362-6837-9.
- ↑ Charres Lécrivain. Charles Victor Daremberg i Edmond Saglio (ed.): «Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines». Hachette. Consultat el 25 d'octubre de 2019.
- ↑ Whitehead, p. 86-89.
- ↑ Aristóteles, Constitució dels atenienses, LVIII.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- P. A. Böckh, The public economy of Athens, New York, 1851, p. 540. ISBN 1135124329.
- K. F. Hermann, Lehrbuch der griechischen Staatsalterthümer, Heidelberg, 1836, p. 116.
- B. G. Niebuhr, The History of Rome, II, Londres, 1826, p. 53.
- David Whitehead, The Ideology of the Athenian Metic, Cambridge Philological Society (Supplementary Volume 4), 1977 ISBN 090601400X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isotelia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.