Anar al contingut

Iowaíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iowaíta

L'iowaíta és un mineral de composició Mg6Fe3+2(OH)16Cl2·4H2O. Va ser descrit per volta primera per D. W. Kohls i J. L. Rodda en 1967 i deu el seu nom a l'estat d'Iowa (Estats Units), el seu lloc de descobriment.[1][2][3] Va ser trobada en un sacatestigos a una profunditat de 1000 - 1500 peus en una serpentinita Precámbrica.[4]

Propietats

La iowaíta és un mineral translúcido de color vert blavenc i lluentor grassa. Quan s'expon a l'aire pert la seua coloració verda azulada, tornant-se verda pàlida en una tenyida roja oxidat per la seua alteració a piroaurita.[1] Per un atre costat, en llum transmesa és incoloro.[5] Té durea d'1,5 en l'escala de Mohs —intermija entre la del talc i la del algeps— i una densitat de 2,11 g/cm³.[2] És soluble en àcit.[6]

Cristaliza en el sistema trigonal, classe hexagonal escalenoédrica (3 2/m). La iowaíta conté un 35% de MgO, un 25% de Fe2O3 i aproximadament un 7% de clor.[5] És membre del grup mineralógico de l'hidrotalcita, del que també formen part meixnerita i woodallita, entre uns atres. Químicament és semblant a la kulginita, encara que esta és anhidra.[1]

Morfologia i formació

La iowaíta forma cristals laminares de fins a 2,5 cm, en masses i vetes. És un producte d'alteració de la serpentina i sol aparéixer associada a crisotilo, dolomita, brucita, calcita, magnesita, pirita, piroaurita, magnetita, condrodita, clinocloro, hidrotalcita i flogopita.[5]


Referències