Clinocloro
El clinocloro és un mineral del grup dels Silicat, subgrup Filosilicatos i dins d'ells pertany a les clorhidratos. És un aluminosilicato de magnesi, ferro i alumini, en atres possibles elements. Sol tindre aspecte de cristals pseudo hexagonals, encara que també apareix com a massiu o laminar.
De la mateixa manera que totes les clorita té una composició química complexa. Pot tindre diversos graus de substitució del silici per alumini, podent ser esta molt alta. És un terme intermig d'una série de solució sòlida en la ripidolita en un extrem (rica ferro) i la penninita en l'atre (rica en magnesi). També es pot considerar al clinocloro com l'extrem d'una atra série de solució sòlit en que el seu un atre extrem estaria la chamosita com a mineral ric en ferro.
Es va descriure per primera volta en 1851 per William Blake Phipps, d'una ocurrència en West Chester, Pennsilvània. Es va denominar aixina del grec clinos (inclinat), pels seus cristals monoclínics, i clor (vert), per la seua tonalitat de color. Un sinònim en espanyol molt poc usat és grastita.
La varietat rica en cromo, la kammeririta, és d'un color roig de gran bellea.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]
Molt comú en gran varietat de roques metamòrfiques, sent el principal component de les anomenades pissarres cloríticas, com els cloriesquistos o talcoesquistos. Aixina, és important en rocas metamòrficas com a producte d'alteració hidrotermal de minerals silicat de ferro i magnesi, com són els anfíbolés, piroxenos i biotita que apareixen en roques ígneas, sobretot de roques especialment ultrabásicas.
Com a minerals associats en este tipo de roques estan: pirita, cuarzo, dolomita, fluoroapatito, rútil, siderita, albita, calcita, talc, clorita, esfalerita, serpentina, actinolita, biotita, olivino, plagioclasa, cromita o uvarovita.
Localisació, extracció i us
[editar | editar còdic]Es localisa en cantitats importants en Pennsilvània, Arizona i Califòrnia (Estats Units), en Tirol (Àustria), Lombardía (Itàlia), etc. En la península ibèrica és comuna en molts llocs, en cantitats importants en jaciments de talc de la serranía de Ronda (Màlaga) i en la serra de Guadarrama (Madrit).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Clinocloro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.