Invenció de la Santa Creu
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Invenció de la Santa Creu,[1][2] La Creu de Maig,[3] Santa Creu de Maig[4] o Festa de les Creus (en alguns països, Dia de la Creu o Dia de la Santa Creu) és una de les festes dins del rito romà per a festejar el cult a la Creu de Crist.
«Invenció» (del llatí invenio, «descobrir») és el nom llitúrgic i oficial. En canvi La Santa Creu de Maig o festa de les Creus és la denominació popular. Es festeja el 3 de maig, i l'Iglésia catòlica, segons el rito romà, ha situat la troballa de la santa Creu. És una festivitat molt estesa en Espanya i Hispanoamèrica. Pero despuix de la reforma de la llitúrgia romana per Juan XXIII, en 1960 en el motu proprio Rubricarum instructum, va perdre importància en el calendari romà.[5]
Orige
L'orige està en commemorar la troballa per part de santa Elena, mare del emperador Constantino, de la verdadera creu de Jesucristo en el seu pelegrinage a Jerusalem.[6] En tractar-se d'una festa relacionada en la passió de Crist, la seua Creu, la festa en rito romà serà de color roig.
Certs autors enllacen la festa de la Santa Creu de Maig en un orige precristiano en l'Arbre de Maig o Pal de Maig.[7] El cult a l'arbre ha segut comú en la religió europea i s'ha donat, entre atres pobles, en celtes, germans, grecs, romans i eslaus.[8] En el Arbor Intrat romà es tallava un pi, s'engalanava en guirnaldas violetas, cintes de llana i una image d'Atis i es duya al temple de Cibeles.[8] En la França migeval els llauradors posaven l'1 de maig arbres decorats front a les cases senyorials i les iglésies.[8] La costum de l'arbre decorat es donava entre els eslaus a finals d'abril.[8] En Romania els gitanos feyen una festivitat similar el 23 d'abril, dia de Sant Jorge, al que cridaven el «Vert Jorge».[9]
Encara que en alguns moments, esta costum va ser prohibida per clercs i nobles.[7] En Anglaterra es va deixar de fer a lo llarc de el XVII, per la Reforma protestant.[9] La costum de l'arbre ha segut habitual en Espanya (sobretot en Castella),[10][11] celebrant-se normalment entre el 30 d'abril i el 3 de maig.[12] En alguns llocs (sobretot catòlics) la costum de l'arbre va passar a ser el Maig Florido o la Pasqua Florida.[13]
Les primeres celebracions populars de la Santa Creu de Maig són de el XVII.[14] Esta festa ha tingut especial arraïlada i tradició en la ciutat de Granada, a on sembla ser que les primeres celebracions del Dia de la Creu, tal i com hui són conegudes, daten de el XVII. En 1625 es va fer una creu d'alabastre en el Barri de San Lázaro, molt celebrada i festejada pels veïns, traslladant-se posteriorment esta tradició a barris com l'Albayzín i el Realejo.[15] Lope de Vega va escriure en la seua obra La millor enamorada, la Magdalena una versió cristiana de la copla Este sí que és maig famós dedicada a la creu de maig:[13][16]
que és la Creu en que Deu va morir.
Este sí que es du la gala
que els atres arbres no.
L'ambient de les creus de maig de Sevilla va ser descrit per Lope de Vega, Juan de Zabaleta[16] i Quiñones de Benavente.[17] Al començament de el XIX, José María Blanco White va escriure també sobre les creus de maig de Sevilla.[16] Era una festa molt celebrada, ademés, per les confraries de Semana Santa. Les regles de la Germandat del Quint Oix l'obliguen a celebrar en l'assistència de tots els cofrades i l'iglésia adornada i profusament proveïda de cera. El Silenci celebrava el dia de la Creu la seua festa de Regla i cabildo de germans. En alguns pobles, com Marchena, els cofrades inclús assistien a la funció vestits de nazarenos.
La festivitat sol situar-se el 3 de maig per ser esta data la de la «invenció» (és dir, la troballa)[18] per santa Elena en el 326 de la «verdadera creu» (Vora Cruz) a on Crist va ser crucificat.[19]
Encara que el 3 de maig se celebra l'Invenció de la Santa Creu (o Creu Verda, pel caràcter vegetal de la primavera),[20] l'Iglésia va situar el 14 de setembre la celebració de l'Exaltació de la Santa Creu (o Creu Seca).[20]
Països

Espanya
Es tracta d'una celebració habitual en Espanya, que va estendre a Hispanoamèrica.[21] No obstant, esta festa té particularitats en cada regió en la que se celebra.[21] Molts pobles d'Espanya, sobretot en Andalusia, prenen una creu (normalment de fusta) i la decoren en flors.[14][22][23] La festa de les Creus és una de les més importants de la ciutat de Còrdova[24] i és festa de gran arraïlada en la de Granada[25] o Jódar. Un dels pobles més coneguts per les seues creus de maig és Berrocal, o en Rociana del Comtat en les Festes Majors de primavera en honor a la Santa Creu de Dalt, en la província de Huelva.[23] Esta celebració també té molta arraïlada en Extremadura. En Cartagena se celebra en la colocació en els carrers d'unes creus realisades en flors o decorades en elles, a on competixen per a ser la més bonica i cridanera.[21] En les Illes Canàries tres municipis celebren esta festivitat com a festa patronal; Santa Creu de Tenerife, Santa Creu de la Palma i Port de la Creu.[3] En les tres ciutats és tradició que es enramen creus en flors i s'exponguen en els carrers. En Trescasas i Sonsoto, en la província de Segòvia, la celebració consistix que els chiquets i adolescent decoren en flors creues i despuix vagen porta per porta demanant dolces.[26] També se celebren en maig en Burriana, municipi pertanyent a la província de Castelló, les creus adornades en flors es coloquen en el mateix lloc que es varen plantar i es varen cremar les falles en el més de març ya que en este municipi se celebren també les festes falleres. També se celebra en les ciutats de Valéncia i Torrent. Atres poblacions com Caravaca de la Creu, la patrona de la qual és la Creu de Caravaca, celebren el dia de la patrona en una majestuosa desfilada de moros i cristians.
El Salvador
El Dia de la Creu és una celebració religiosa que anuncia l'arribada de l'época plujosa i l'inici del periodo de cultius que són regalats per la terra.
En El Salvador, consistix en colocar una creu de pal de jiote en el jardí, pati o terrenys a on es cultiva, s'adorna en diversos tipos de paper de molts colors, especialment de «chinenca», en forma de cadenes, cortines i tovalles; ademés de flors i fruts de la temporada com a mànecs, «coyolitos», jocotes, taronges.
El ritual de "adorar" la creu es realisa en el lloc a on esta ha segut colocada, i consistix en agenollar-se, persignarse, fer una breu oració i prendre algun dels fruts que han segut oferits en eixe propòsit.
Diverses institucions i centres educatius commemoren esta data per mig d'activitats culturals i religioses, en la finalitat de preservar la tradició heretada dels nostres antepassats.
Mèxic
En Mèxic, els albañil tenen el patronazgo de la Creu, i celebren per això el Dia de la Santa Creu. Per això, ha segut costum que el 3 de maig decoren els edificis en construcció en flors o paper de colors i celebren festes a costa del constructor o del contractiste.cita requerida
Colòmbia
En Colòmbia és costum decorar una creu de fusta en una espècie nativa (llorer del mont) que es coloca en els cultius i darrere de la porta de la casa per a recordar la passió de Jesús i invocar la Divina Providència; en alguns llocs per falta de catequesis, esta pràctica és mesclada en sincretisme. En el municipi de Sant Pedro dels Milacres, cada 3 de Maig se celebra la festa del Senyor dels Milacres (Sant Pedro dels Milacres), una image antiquíssima que atrau numerosos peregrins. Aixina mateix hi ha atres santuaris en el país que tenen l'esfinge de Crist crucificat, com el de Buga, més la seua festa se celebra el 14 de setembre. És popular en Colòmbia cada 3 de Maig l'oració dels "Mil Jesús". [21]
Chile
En Chile se celebra esta festa el 3 de maig en una cançó que diu: «Ací va la Creu de Maig, visitant als seus devots en un cabito de vela i un cantarito de most», en la que es recapta diners per als necessitats.
En la regió de Tarapacá, al nort de Chile, la festa és celebrada en el Poblat de Huasquiña. Esta Comença el dia 3 terminant el dia 6, la festivitat dona inici en el revestiment de cintes en el lloc que permaneix tot l'any cuidant del poble per a despuix ser baixada i celebrada. El dia 6 de maig és revestida novament en pastura fresca i flors, en pujar-la novament al cerro en mig de la cerimònia es genera un mercadillo en a on els assistents oferixen productes varis els quals són comprats en billets fets per ells mateixos. Es diu que tot lo que ocorre en dita instància és el reflex de cóm serà l'any venidor.
Perú
Esta festa també se celebra en Perú. En la província de Bolognesi destaca la festa del «Senyor de Chaucayán». En Recuay se celebra la «Santisima Creu del Senyor de Maig». En Corongo està la «Creu de Allaucán», que se celebra el 6 de maig.[28] La «Creu Velacuy» és una tradició cuzqueña que es realisa el 3 de maig a manera de serenata a les creus. Eixa nit es fa el «amarre», que consistix en nugar flors en les creus, adornant els seus altars en figures de paper, vés-les adornades i hi ha fòcs artificials.[29] En este lloc la gent dansa agarrada de les mans bevent licor (chicha) fins al dia següent en el que es du a les creus en processó cap als temples.[29] Per una atra part, en la regió Huánuco es rendix cult a la santa creu del «Senyor de Chacos», patró del poble de Sant Rafael.[30] En Huánuco se celebra la festa del «Senyor de Maig», de l'1 al 6 de maig. En ella són tradicionals el «pachachi», que és la benvinguda i estage a visitants acompanyats de música tradicional, i les corregudes de bous. Una tradició molt comuna és l'acondicionament de les capelles en els «pals majors». La Festa de la Creu en Huánuco termina en un acte denominat «ayhualla».[30] En la província de Huancayo regió Junín des de 1860 destaca la festa de la «Santa Creu» en el districte de Quilcas que va nàixer com a anex baix l'advocaació de «Santa Creu de Quilcas», cal recordar que en el districte de Quilcas el 2 de maig se celebra la declaratoria com a Patrimoni Cultural de la Nació a la Dansa Els Janachos, originari de Quilcas i representat per tres personages: El janacho, les huamblas i el tejero, que simbolisa la producció de la teixixca en el barri de Pampa durant l'época colonial. En la província de Chupaca regió Junín es realisa la festa de la «Creu de Maig» i es balla la dansa dels Shapish durant tot el més.
Veneçuela
En moltes regions de Veneçuela, es pren una creu de fusta i s'adorna en flors i paper de colors per a celebrar festes en commemoració de tots els dissabtes del més de maig.[31]
Trinitat i Tobago
També se celebra en Lopinot, en l'illa de Trinitat.[32] En Guatemala esta festivitat se celebra a lo gran en un barri de la ciutat de Zacapa, ciutat ubicada a 146 km de la ciutat de Guatemala a l'orient del país. El barri rep el nom de Barri Cruz de Maig i cada any els habitants celebren una fira molt colorida en honor a este símbol tan important en el cristianisme.
Referències
- ↑ Institut d'Investigació Rafael Lapesa de la Real Acadèmia Espanyola (2013): Mapa de diccionaris [en llínea] Invenció significava troballa. Va caure en desús.
- ↑ (1862) «Proprium missarum de Sanctis», Missale Romanum ex decrete sacrosancti Concilii Tridentini restitutum, S. Pii V. Pontificis Maximi jussu editum Clementis VIII. et Urbani VIII auctoritate recognitum. Accuratissima editio cum additamentis novissimis, Ratisbonæ: Friderici Pustet, p. 437. «Die III, in festo Inventionis S. Crucis»
- ↑ 3,0 3,1 Martín Gómez, Rafael (2005). a-a on-aplegue-la-memòria-un-abans-i-un-despues-en-la-vida-de-un-poble/ Trescasas. Fins a a on aplegue la memòria (Un abans i un despuix en la vida d'un poble ), Trescasas: Ajuntament de Trescasas.
- ↑ Ladero Quesada, Miguel Ángel; Ruano, Eloy Benito (coord.) (2004). «Medievo festiu», Tòpics i realitats de l'Edat Mija, Madrit: Real Acadèmia de l'Història, p. 113. ISBN 9788495983510.
- ↑ (2 februarii 1962) «Missæ pro aliquibus locis», Missale Romanum ex decrete Sacrosancti Concilii Tridentini restitutum Summorum Pontificum cura recognitum, editio prima iuxta typicam edició (en la), Turonibus: Sumptibus et typis Mame. Consultat el 28 de març de 2017. «Festa Maii. Die 3 maii: In Inventione S. Crucis»
- ↑ (1 de giner de 1721) Flos Sanctorum, Història General De la Vida, I Fets De Jesu-Christo, Deu, I Senor Nostre, I De Tots Els Sants, De que Resa, Festa L'Iglésia Catolica, Francisco Del Ferro. Consultat el 30 de març de 2017.
- ↑ 7,0 7,1 Alberto del Camp i Ana Corpas (2005). El maig festero. Ritual i religió en el triumfo de la primavera, Fundació José Manuel Lara, p. 217. ISBN 84-96152-93-6.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Del Camp i Corpas, 2005, p. 208.
- ↑ 9,0 9,1 Del Camp i Corpas, 2005, p. 209.
- ↑ Del Camp i Corpas, 2005, p. 206.
- ↑ Del Camp i Corpas, 2005, p. 207.
- ↑ Del Camp i Corpas, 2005, p. 205.
- ↑ 13,0 13,1 Del Camp i Corpas, 2005, p. 218.
- ↑ 14,0 14,1 (2011).«Creues de Maig en l'Atles de Patrimoni Immaterial d'Andalusia».Institut Andalús de Patrimoni Històric. Conselleria de Cultura i Deport de la Junta d'Andalusia.
- ↑ «Festa del Dia de la Creu en Granada - Altars Tradicionals i Creus de Maig». granadadirect.com (28 d'abril de 2020). Consultat el 1 de maig de 2020.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Del Camp i Corpas, 2005, p. 219.
- ↑ George M. Foster (2003). La cultura tradicional en Espanya i Amèrica, Signatura Donem, p. 342. ISBN 84-95122-87-1.
- ↑ «Acció i efecte d'inventar», i inventar: «trobar o descobrir alguna cosa nou o no conegut». Diccionario de la lengua española Diccionario de la lengua española
- ↑ Foster, 1960, p. 343.
- ↑ 20,0 20,1 Del Camp i Corpas, 2005, p. 221.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Foster, 1960, p. 344.
- ↑ Celest Jiménez de Madariaga i Aniceto Prim Méndez(octubre de 2015).«Cultura i tradició crucera en el Comtat de Huelva. Expressions compartides entorn al més de maig».PH 88. ISSN 2340-7565
- ↑ 23,0 23,1 Foster, 1960, p. 228.
- ↑ «La Creu de Plaça Pozanco gana en Còrdova la modalitat artística», El País, 3 de maig de 1998.
- ↑ José A. González Alcantud. «El dia de la Creu en Granada. Introducció etnològica. The Day of the Holy Cross in Granada: an ethnological introduction.».
- ↑ García Francisco, Isabel (26 de decembre de 2014). Els recorts de Félix García "Reflex de la cultura popular castellana", Quer: Intermig Edicions. ISBN 978-84-942961-2-3.
- ↑ «Cruz de maig», Diari Crònica, 2 de maig de 2003.
- ↑ Varis autors (1998). «Folklore», Ancash, Barcelona: Lexus. ISBN 9972-625-13-3.
- ↑ 29,0 29,1 Varis autors (1998). «Folklore», Cuzco, Barcelona: Lexus. ISBN 9972-625-13-3.
- ↑ 30,0 30,1 Varis autors (1998). «Folklore», Huánuco, Barcelona: Lexus. ISBN 9972-625-13-3.
- ↑ «La Creu de Maig». Veneçuela Teua. Consultat el 27 de març de 2017.
- ↑ «Review of the Indigenous Caribbean», consultat el 28 d'agost de 2012.
Bibliografia
- Maig, Juliol(maig de 2018).«Velles festes de la Creu organisades per germandats penitencials».Passió en Sevilla.(107)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invención de la Santa Cruz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.