Integrador
El integrador és un dispositiu que en la seua eixida realisa l'operació matemàtica d'integració. Els integradors electromecànics són usats en aplicacions tals com a medició del fluix d'aigua o de potència elèctrica. Els integradors electrònics varen ser la base del computador analògic.
Integrador en el processament de senyals
Un integrador electrònic és una forma de filtre passa baix de primer orde que es basa en una ret resistència-condensador, conectats a través d'un amplificador operacional. Els hi ha de dos tipos: el integrador de tensió el qual realisa una integració d'una tensió elèctrica, medint aixina un fluix elèctric total i el integrador de corrent que realisa l'integració en el temps d'una corrent elèctrica, medint aixina una càrrega elèctrica total. L'integrador de corrent és també usat per a medir la càrrega elèctrica en un got de Faraday en un analisador de gas residual per a medir les pressions parcials dels gasos en el buit. Una atra aplicació de l'integrador de corrent es troba en la tècnica de la deposición per fes de ions, a on la càrrega medida es correspon directament en el número d'ions depositats sobre un substrat, suponent que l'estat de càrrega dels ions es coneix. En este cas, els terminals de corrent de l'integrador deuen estar conectats a la font de ions i el substrat, tancant el circuit elèctric que en part ve dau pel fes de ions.
En simulació per computadora
En la física computacional, simulacions per computadora, tals com la predicció numèrica del clima, la dinàmica molecular, simuladors de vol, simulació de jaciments, disseny de barreres acústiques, acústica arquitectònica, i la simulació de circuits electrònics, un integrador oferix un método numèric per a l'integració de les trayectòries de les forces (i per tant les acceleració) que es calculen només en passos de temps discrets.
Existix una varietat de métodos explícits i implícits usats en les simulacions per computadora. El tipo més bàsic i menys precís d'integració numèrica és integració de Euler. L'integració de Verlet millora la precisió de l'integració dins dels térmens de quart orde de les Séries de Taylor, i el método de Runge-Kutta millora encara més esta precisió dins dels térmens de quint orde de les séries de Taylor.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Integrador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.