En anàlisis numèric, els métodos de Runge-Kutta són un conjunt de métodos genèrics iterativos, explícits i implícits, de resolució numèrica d'equacions diferencials. Este conjunt de métodos va ser inicialment desenrollat al voltant de l'any 1900 pels matemàtics alemans C. Runge i M. W. Kutta.

Descripció

Els métodos de Runge-Kutta (RK) són un conjunt de métodos iterativos (implícits i explícits) per a l'aproximació de solucions d'equacions diferencials ordinàries, concretament, del problema de valor inicial.

Sean:

y′(t)=f(t,y(t))

una equació diferencial ordinària, en f:Ω⊂ℝ×ℝn→ℝn a on Ω és un conjunt obert, junt en la condició de que el valor inicial de ƒ siga

(t0,y0)∈Ω.

Llavors el método RK (d'orde s) té la següent expressió, en la seua forma més general:

yn+1=yn+h∑i=1sbiki,

a on h és el pas per iteración, o lo que és lo mateix, l'increment Δtn entre els successius punts tn i tn+1. Els coeficients ki són térmens d'aproximació intermijos, evaluats en ƒ de manera local

ki=f(tn+hci,yn+h∑j=1saijkj)i=1,...,s.

en aij,bi,ci coeficients propis de l'esquema numèric elegit, dependent de la regla de quadratura utilisada. Els esquemes Runge-Kutta poden ser explícits o implícits depenent de les constants aij de l'esquema. Si esta matriu és triangular inferior en tots els elements de la diagonal principal iguals a zero; és dir, aij=0 per a j=i,...,s, els esquemes són explícits.

Eixemple

Esquema Runge-Kutta de dos etapes, una en t=tn i una atra en t=tn+Δtn. ƒ(t,i(t)) en la primera etapa és:

fn=k1=f(tn,yn)

Per a estimar ƒ(t,i) en t=tn+Δtn s'usa un esquema taylor

fn+1=k2=f(tn+Δtn,yn+Δtnk1).

En estos valors de ƒ, se substituïxen en l'equació

yn+1=yn+∫tntn+1f(t,y(t))dt,

de manera que s'obté l'expressió:

yn+1=yn+Δtn2(k1+k2).

Els coeficients propis d'este esquema són: b1=b2=1/2;a21=1;c2=1.

Variants

Existixen variants del método de Runge-Kutta clàssic, també cridat Runge-Kutta explícit, tals com la versió implícita del procediment o les parelles de métodos Runge-Kutta (o métodos Runge-Kutta-Fehlberg).

Este últim consistix en anar aproximant la solució de l'equació per mig de dos algoritmes Runge-Kutta d'órdens diferents, per a aixina mantindre l'error acotat i fer una bona elecció de pas.

Métodos de Runge-Kutta

El método de Runge-Kutta no és només un únic método, sino una important família de métodos iterativos, tant implícits com a explícits, per a aproximar les solucions d'equacions diferencials ordinàries (E.D.O´s); estes tècniques varen ser desenrollades al voltant de 1900 pels matemàtics alemans Carl David Tolmé Runge i Martin Wilhelm Kutta.

Métodos de Runge-Kutta de quart orde

Un membre de la família dels métodos Runge-Kutta usat àmpliament és el de quart orde. És usat tant que a sovint és referenciado com «RK4» o com «el método Runge-Kutta».

Definint un problema de valor inicial com:

y′=f(x,y),y(x0)=y0

Llavors el método RK4 per a este problema està donat per la següent equació:

yi+1=yi+16h(k1+2k2+2k3+k4)

A on

{k1=f(xi,yi)k2=f(xi+12h,yi+12k1h)k3=f(xi+12h,yi+12k2h)k4=f(xi+h,yi+k3h)


Aixina, el següent valor (in+1) és determinat pel present valor (in) més el producte del tamany de l'interval (h) per una pendent estimada. La pendent és un promig ponderat de pendents, a on k1 és la pendent al principi de l'interval, k2 és la pendent en el punt mig de l'interval, usant k1 per a determinar el valor de i en el punt xn+h2 usant el método de séries de Taylor. k3 és una atra volta la pendent del punt mig, pero ara usant k2 per a determinar el valor de i; k4 és la pendent al final de l'interval, en el valor de i determinat per k3. Promediando les quatre pendents, se li assigna major pes a les pendents en el punt mig:

pendiente=k1+2k2+2k3+k46.

Esta forma del método de Runge-Kutta, és un método de quart orde la qual cosa significa que l'error per pas és de l'orde de O(h5), mentres que l'error total acumulat té l'orde O(h4). Per lo tant, la convergència del método és de l'orde de O(h4), raó per la qual és usat en els métodos computacionals.

Vore també

Referències

  • J. Arrieta, R. Ferreira, R. Pardo i A. Rodríguez-Bernal. "Anàlisis Numèric d'Equacions Diferencials Ordinàries". Paraninfo, Madrit, 2020. ISBN 9788428344418, ISBN 8428344418.
  • Ascher, Uri M.; Petzold, {{{nom2}}} (1998). Computer methods for ordinary differential equations and differential-algebraic equations, 1ª edició (en anglés), Philadelphia (USA): SIAM. ISBN 0898714125.
  • Richard L. Burden, J. Douglas Faires (2001). 7 (ed.). Anàlisis Numèric, Cengage Learning Latin America. ISBN 9706861343.