L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Inglés malvinense

L'anglés malvinense (Falkland Islands English) és la forma de la llengua anglesa utilisada en les illes Malvines.

"Camp".

Característiques

Si be és principalment de caràcter britànic, per l'aïllament en que viuen han desenrollat el seu propi accent i dialecte, el qual té característiques en comuna en l'australià, el neozelandés, l'escocés i en el parla d'algunes àrees rurals d'Anglaterra. Estes dos últimes, pels orígens dels primers habitants britànics instalats en les illes.[1] També compartix algunes característiques en les varietats parlades en l'illa Santa Elena i Tristán de Falca.[2] En el camp, l'accent malvinense tendix a ser més fort que en la capital, que té certa influència del anglés britànic pels mijos de comunicació.

Entre les paraules més reconegudes que s'utilisen en l'archipèlec es conten: "kelper", com a sinònim de "malvinense", en alusió a unes algues "kelp" que creixen en les illes,[3] "smoko", per "smoking break", en espanyol "descans per a fumar", com en Austràlia i Nova Zelanda, i "chey", del espanyol argentí "che",[4] "home, persona o gent".

La paraula "yomp" va ser utilisada per les Forces Armades Britàniques durant la guerra de les Malvines, pero s'està deixant de costat el seu us. Una atra paraula coneguda és belongers, que es referix als ciutadans de Regne Unit que han obtingut l'estatus de residents en les illes.[5]

Ademés, a diferència de la majoria dels accents anglesos del suroest i els escocesos, l'anglés malvinense és una varietat no rótica d'anglés, com un anglés estàndart meridional britànic, l'accent neozelandés, o l'accent de Boston. De fet, molts aspectes dels accents ya mencionats no es troben en el parla dels malvinenses. En atres paraules, la /r/ no es pronuncia al final d'una paraula o abans d'una consonant, com ocorre en alguns casos en Anglaterra o en Nova Anglaterra; per eixemple diuen "Pahk the cah" (‘park the car’) per a referir-se a estacionar un vehícul. De la mateixa manera que en moltes atres varietats no róticas de l'anglés, molts isleños utilisen la forma intrusiva i la vinculació de [r], pronunciant idea[r] i mothe[r] (en lloc de motheh), que es denomina "r intrusiva".[1] També, com es pot esperar per a una varietat d'anglés que va créixer d'una complexa mescla d'accents dels colon, no conta en molta variabilitat en la pronunciació de vocals.[1][2]


Sobre la gramàtica, l'anglés malvinense es caracterisa per moltes característiques que es troben en atres formes no estàndar d'anglés, com l'us dels demostrativos per a marcar elements definits (per eixemple en casos relacionats en les tasques en el camp); la regularisació de les formes reflexives (per eixemple, usar he had, hisself, herself, ourselves); formes no diferenciades per a temps passat i participi passat (per eixemple, they might have went en lloc de they might have gone); i la falta d'un plural marcat despuix d'un número, utilisant la forma singular del sustantiu despuix d'una sifra o un quantificador (per eixemple, about two year ago, seventy pound, twelve month, i there wasn’t many house). També, de la mateixa manera que atres formes no estàndar d'anglés, el malvinense utilisa una forma distinta per a la segona persona del plural del pronom, dient "youse", com en Austràlia, Nova Zelanda, i alguns casos del sur d'Estats Units.[1] Es creu que algunes d'estes diferències a l'anglés estàndar es deuen a una continuació llògica dels acontenyiments històrics que es varen produir en l'idioma, de les quals algunes característiques que han canviat, es conserven en alguns dialectes, com en les Malvines.[2]

Una atra característica del dialecte és que no ha tingut influència d'accents aborigen, ya que en l'illa no hi havia població indígena.[6]

Influència de l'espanyol

 
Gauchos malvinenses prenent mat en Hope Plau - Saladero, Illa Soledad. Aquarela de Dona-li, director de Valle Esperanza en la década de 1850.[7][8]

Espanyol rioplatense

Els habitants de les illes naixcuts en l'Amèrica del Sur continental (en la seua majoria antics habitants gauchos oriunts de la regió pampeana —en Argentina— i de la Banda Oriental —hui Uruguai—, que es varen quedar en les illes despuix de l'ocupació britànica de 1833 en les zones rurals)[9][10] han contribuït a donar forma a l'identitat dels isleños entre els anys 1830 a 1850,[11][12][13] i hui en dia el seu llegat és visible en la genealogia de les Malvines. De fet, també fins a l'actualitat hi ha descendents dels vells gauchos, que perduren en alguns llinages com Pitaluga i Llamosa, per eixemple.[14] Ademés la seua varietat rioplatense de l'espanyol ha influït una miqueta en el vocabulari propi de les illes i en la seua toponímia.[14][6][15][16]

Les àrees rurals solen ser denominades ‘the Camp’, en referència a la paraula en espanyol "camp".[17] L'extint rabosot malvinense (Dusicyon australis) en anglés també és referit com ‘warrah’, provinent del nom donat pels gauchos rioplatenses (guará) al vore-ho semblant al aguará guazú. En l'idioma guaraní guará o aguará significa cánido selvat.[18]


Atres vocables presos com a préstam del espanyol rioplatense[19][6][14][20][21] són utilisats per a denominar tipos de cavalls i els colors del seu pelaje,[22][14][21] per eixemple: ‘alizan’, ‘colorao’, ‘negre’, ‘blanc’, ‘gotiao’, ‘picasso’, ‘sarco’, ‘rabincana’, ‘malacara’, etc., i uns atres per a elements d'equitació:[14][21][16] ‘apero’, ‘palenque’, ‘bosal’, ‘cabresta’, ‘bastos’, ‘cinch’, ‘conjinilla’, ‘meletas’, ‘fre’, ‘rezao’, ‘manea’, ‘tentes’, ‘tordillo’, ‘manares’, ‘encomanda’, ‘poncho’, ‘bombacha’,[23] etc. Una atra paraula utilisada cap al XIX (pero hui en desús) era ‘saladero’, que era un lloc a on la carn es conservava per mig de salazón.[24] Atres paraules són ‘azalaker’ (rajoleta), ‘bajho’ (bayo), ‘apergatos’ (espardenyes), ‘arroshure’ (riera), ‘bicho’ (en lloc de l'anglés bug), ‘boca’ (per a la desembocadura de rius i rieres) i ‘galpon’ (galpón).[25]

El vocabulari també inclou paraules com ‘zaino’, ‘bolichero’, ‘borrego’, ‘capataç’, ‘carreta’, ‘rebenque’, ‘carn en cuiro’,[9] etc. Ademés, els aperos del cavall no són solament designats en espanyol sino que també pronunciats pels isleños de la mateixa forma que en l'accent rioplatense.[21] També hi ha casos de productes i elements utilisats en les activitats rurals pronunciats d'igual forma que en l'espanyol o lleument modificats a l'anglés, que són només a penes reconeixibles per a un argentí en parlar en un malvinense. Tot este vocabulari sol ser d'us majoritari en Lafonia, al sur de l'illa Soledad.[16]

When I worked at siga I remember going to a Tack (Horse gear) shop in Montevideo, Uruguai with a friend who wanted to buy some horse gear for a friend in the Falklands. Neither of us were fluent in Spanish but he had no trouble in purchasing everything he wanted because the shop assistant understood perfectly all the names he used for the items he wanted. Quan yo treballava en la mar recorde que vaig ser a un tenda d'equips de cavalls en Montevideo, Uruguai en un amic que volia comprar una miqueta d'equips de cavalls per a un amic en les Malvines. Cap dels dos érem fluídos en espanyol pero ell no va tindre problemes en la compra de tot lo que volíem, perque el venedor entenia perfectament tots els noms que l'usava per als elements que volia.
Ernie Spencer[16]


Che, paraula d'us comú en l'espanyol rioplatense per a cridar, detindre o demanar l'atenció a algú o per a denotar sorpresa o sorpresa,[26] també és d'us comú en les Malvines. En els llibres i publicacions per als turistes que visiten les illes, s'explica el significat i us de l'expressió. Sol pronunciar-li i escriure's ‘chay’.[27][16]

Baix chay, (Falkland spelling of che) you have discovered our major Falkland's secret, we have some Spanish words in use in our everyday language. I don't know how prevalent they llaure now but they were in lleve widespread use in my childhood, of course as children we did not actually realise they were not English. Aixina que, chay, (ortografia malvinense del che) has descobert el gran secret de Malvines, tenim algunes paraules en espanyol usades en el nostre llenguage quotidià. No sé cuan freqüents són ara pero eren d'us molt generalisat en la meua infància, els chiquets en realitat no es donaven conte de que no eren angleses.
Ernie Spencer[16]

També, existixen uns atres préstams de l'espanyol a l'anglés, utilisats en atres àmbits, per eixemple ‘passejar’ (eixemple: «Let's go to passejar»), pronunciada en espanyol i utilisada per a referir-se a una chicoteta visita o viage.[28][27][16] Existix un tall de carn vacuna denominat beef milanesa.[29]

Espanyol chilé

Cap a 2012, en Port Argentí/Stanley viuen aproximadament entre 250 i 300 ciutadans chilens i prop de 30 ciutadans argentins, els qui els primers en el seu varietat chilena també han influït en el parla local i en la cultura.[30] De fet este idioma, en ser parlat per aproximadament un 10% de la població, és una minoria significativa.[31][32] En els últims anys, els nous immigrants varen aportar algunes paraulesPlantilla:QuinPlantilla:¿quàntes? del seu espanyol chilé.[30]

En la toponímia

Artícul principal → Anex:Toponímia de les illes Malvines.


Per una atra part, la toponímia britànica conserva alguns noms adaptats als daus pels francesos i espanyols, encara que l'Argentina en alguns casos reivindica una toponímia pròpia.[33][34] Els toponímics daus per mariners britànics, francesos i espanyols en els primers temps es referixen a illes, roques, baïes i vetes.[35] Llocs en noms en espanyol són, per eixemple, les localitats de Port Sant Carlos i Sant Carlos (no confondre's en l'anterior) i també la baïa ‘San Carlos’ i el riu ‘Sant Carlos’. Estos noms provenen de la nau espanyola Sant Carlos, que va visitar l'illa en 1768.

La Patagonia argentina és denominada pels isleños com the Coast («la costa»).[16][36]

Toponímia d'orige gauchesco

 
Mapa dels "corrals" (corrals) fets pels gauchos en les illes. Alguns d'ells conserven el nom en espanyol.

Pero, a partir de mediats de el XIX, els noms d'orige espanyol solen identificar ubicacions i característiques de la geografia de terra adins, com un reflex de la necessitat d'orientació, delimitació i gestió de la ganaderia per part dels gauchos que habitaven les illes;[14][37] entre uns atres, els noms descriptivos inclouen: ‘Racó Gran’, ‘Ceritos’, ‘Campito’, ‘Pedrera’, ‘Terra Motas’, ‘Mal River’, ‘Brasse Mar’, ‘Camp Verda’, ‘Dos Lomas’, ‘Chancho Point’, ‘Torçuda Point’, ‘Pioja Point’, ‘Mid Rancho’, ‘Estància’, ‘Oroqueta’, ‘Pedra Sola’, ‘Estany Sec’, ‘Manada’, ‘Boca Wall’, ‘Pera House’, ‘Warrah River’, ‘Flores Harbour’, ‘Pas dels Bous’, ‘Camila’, ‘Salvador’, etc.[20][38][21][16]


També han existit numerosos topònims d'orige espanyol que han segut traduïts a l'anglés, per eixemple ‘Racó del Bou’, mencionat aixina per Charles Darwin en els documents del seu viage,[9] despuix va ser traduït com ‘Bull Cove’. També han existit atres noms deixats pels gauchos, com ‘Tranquilitat’, ‘Horqueta’, ‘Marieta’, ‘Roshure’ (de l'espanyola riera)[16] i una gran cantitat de llocs cridats ‘Rincon’ (de l'espanyol racó), ‘Corral’ (i el seu plural ‘Corrals’)[24] o ‘Galpon’ (de l'espanyol galpón),[39][40] dels quals es mantenen alguns casos en l'actualitat, pero que han sofrit adaptacions.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Falkland Islands English (en anglés)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Senar-standard English on the Islands of the South Atlantic
  3. ↑ Kelp
  4. ↑ Che
  5. ↑ Laver, Roberto (2001). The Falklands/Malvines Case. The Hague: Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 90-411-1534-X. Pàgina 9
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 New-dialect Formation: The Inevitability of Colonial Englishes. Peter Trudgill, 2004. Oxford University Press. ISBN 0-19-522043-9
    Falkland Islands English has some words from Spanish
  7. ↑ History of Brenton Loch [1] archivat en Wayback Machine.
  8. ↑ Falkland Islands Timeline: A Chronology of events in the history of the Falkland Islands [2] archivat en Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Darwin, Charles. Beagle Diary (1831-1836). Transcription by Kees Rookmaaker from the facsimile published by Genesis Publications, Guildford, 1979. Edited by John van Wyhe. pp.436-438.
  10. ↑ FitzRoy, Robert. Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N. London: Henry Colburn, 1839. Chapter XIII, pp. 274-279.
  11. ↑ Destéfani, Laurio H. The Malvines, the South Georgias and the South Sandwich Islands, the conflict with Britain, Buenos Aires: Edipress, 1982.
  12. ↑ A Brief History of the Falkland Islands. Part 4 - The British Colonial Era. [3] archivat en Wayback Machine. Falkland Islands Information Portal.
  13. ↑ 1851 Census Information, Falkland Islands Government Archives, Stanley.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Gauchos. Falkland Islands Museum & National Trust.
  15. ↑ Minahan, James (2013). Ethnic Groups of the Americas. Santa Barbara: ABC-CLIO. ISBN 978-1-61069-163-5. Pàgina 139
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 «Falklands Expressions». Falklands-Malvines Forum Archives.
  17. ↑ Falkland Islands: Càmping
  18. ↑ «El Rabosot de les Malvines» (en espanyol). Visiting Argentina.info. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2009. Consultat el 23 de febrer de 2010.
  19. ↑ La crisis de Malvines/Falkland: davant l'Integració continental [4] archivat en Wayback Machine.
  20. ↑ 20,0 20,1 Spruce, Joan. Corrals and Gauchos: Some of the people and plaus involved in the cattle industry. Falklands Conservation Publication. Bangor: Peregrine Publishing, 1992. 48 pp.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 (1956) vore=s&vt=s&vp=s&vv=s&vh=s&c=&zoom=100&modo= Toponímia criolla en les Illes Malvines, Raigal, pp. 10 i 11.
  22. ↑ Juan Carlos Moreno. «Veus castellanes en les Malvines». Bolletí de l'Acadèmia Argentina de Lletres - 1938 - Tom VI - Números 21 i 22.
  23. ↑ poncho [5]
  24. ↑ 24,0 24,1 Corrals
  25. ↑ «Falkland Islands Educational Exchange» (en anglés). The British Schools. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015. Consultat el 3 d'octubre de 2015.
  26. ↑ Diccionari de la llengua espanyola - RAE
  27. ↑ 27,0 27,1 Federico Palma. «Pirates, Pastors i Inversors - Cap.04 Or Blanco... Or Negre (a partir del minut 22)». Continguts Digitals Oberts. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015.
  28. ↑ «Pren de Malvines - Material Censurat per la Junta - "ATC"(60 Minuts)P.1».
    Minut 1:06
    I intend to go to England for a passejar
  29. ↑ «Situació Actual d'Illes Malvines [2/3 (vore minut 0:17)]». Perú Hui.
  30. ↑ 30,0 30,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Tercera
  31. ↑ Wagstaff, William (2001). Falkland Islands: The Bradt Travel Guide. Buckinghamshire: Bradt Travel Guides, Ltd. ISBN 1-84162-037-8.
  32. ↑ Falkland Islands - Census report 2006
  33. ↑ Mapa de la Gran Malvina en toponímia argentina depositat en la ONU i Mapa de l'illa Soledad en toponímia argentina depositat en la ONU
  34. ↑ PCGN Falkland Islands
  35. ↑ History of the Falkland Islands
  36. ↑ «A brief history of the Falkland Islands - Part 4 - The British Colonial Era». falklands.info. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2007.
  37. ↑ La crisis de Malvines/Falkland: Darwin i el torrat en cuiro [6] archivat en Wayback Machine.
  38. ↑ Strange, Ian (1983) The Falkland Islands
  39. ↑ Falkland Islands Information Web Portal, Buildings and Structures in the Falkland Islands designated as being of Architectural or Historic Interest. Recuperate le 1 de setembre de 2012.
  40. ↑ «East Falkland Photo: Gaucho corral & Galpon built around 1874 sited within the settlement.». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2015. Consultat el 26 de giner de 2014.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Inglés_malvinense&oldid=1587444»