En l'àlgebra abstracta, un subconjunt S d'un camp L és algebraicamente independent sobre un subcuerpo K si els elements de S no satisfan cap equació polinòmica no-trivial en coeficients en K. Açò significa que para tota seqüència finita α1, ..., αn d'elements de S, no sent dos idèntiques, i tot polinomi distint de zero P(x1, ..., xn) en coeficients en K, tenim

P(α1,...,αn) ≠ 0.

En particular, un conjunt d'un element {α} és algebraicamente independent sobre K si i només si α és transcendent sobre K. En general, tots els elements d'un conjunt algebraicamente independent sobre K són necessàriament trascendentes sobre K, pero això està llunt de ser una condició suficient.

Per eixemple, el subconjunt {√π, 2π+1} dels reals R no és algebraicamente independent sobre els racionals Q, ya que el polinomi distint de zero

P(x1,x2)=2x12−x2+1

resulta zero quan √π és substituït per x1 i 2π+1 és substituït per x2.

El teorema de Lindemann-Weierstrass pugues freqüentment ser usat per a provar que alguns conjunts són algebraicamente independents sobre ℚ. Enuncia que quan α1,...,αn són número algebraico que siguen linealment independents sobre Q, llavors iα1,...,iαn són algebraicamente independents sobre Q.

No es coneix si el conjunt {π, i} és algebraicamente independent sobre Q. Nesterenko va provar en 1996 que {π, iπ, Γ(1/4)} és algebraicamente independent sobre Q.

Donada una Extensió de cos L/K, podem usar el lema de Zorn per a mostrar que sempre existix un màxim subconjunt algebraicamente independent de L sobre K. Més encara, tots els màxims subconjunts algebraicamente independents tenen la mateixa cardinalitat, coneguda com grau de transcendència de l'extensió.