Imperivm: la Guerra de les Galias

Imperivm: la guerra de les Galias és un videojoc d'estratègia per a PC desenrollat per Haemimont Games, distribuït per FX Interactive, produït per Antonio Lucena Ferrero i dissenyat gràficament per Jose Luís Díaz. El manual va ser realisat per Pablo Aranda i la música per Alejandro Gil. El cap de testeo va ser Eduardo Baéz i el testeo va ser realisat per l'equip de testeo de FX Interactive: Aleksander Zamfirov, Atanas Veselinov, Dimitar Bakalov, Julian Pailov i Tsvetan Angelov.

El joc està basat en fets històrics ocorreguts en lo que actualment és França.

El jugador pot reviure les grans conquistes de Juliol César en la República Romana o el heròica defensa dels gals en batalles tan importants com la batalla de Gergovia.

Jugabilitat

L'acció es desenrolla en setembre de 51 a. C., a on les legions de Roma, al mando de Juliol César, afronten el moment decisiu de la Guerra de les Galias, una de les campanyes més èpiques de l'història de l'humanitat. Es pren partida ent les aguerridas nacions gales i el poderós Imperi romà.

Els dos modos disponibles en el joc són aventura i estratègia:

• Aventura: El protagoniste és l'héroe gal Lárax, que busca justícia, i s'enfronta a tots els perills i adversitats que li aguaiten, com són els guerrers teutones, els gladiadors i els calabóss. Esta aventura incorpora els elements més atractius d'un joc de rol, com són els personages, els objectius, els nivelles d'experiència, objectes màgics i la pausa.

• Estratègia: Este modo prova la capacitat tàctica basat en la conquista militar i un método de gestió de recursos que permeten la concentració en la batalla. Les rutes de suministrament, els héroes i les seues formacions, els seges i el mapa estratègic suponen l'ajust de la dificultat del videojoc dels enemics.

Manual de joc

Menú d'inici

Cada volta en iniciar una partida apareixerà la pantalla des d'a on es pot accedir a totes les opcions del joc. Per a seleccionar-los n'hi ha prou en pulsar el botó esquerre de la rata.

Aprenentage

L'opció Aprenentage està recomanada per als usuaris no experts, per a poder familiarizar en els controls i les accions de Imperivm.

El protagoniste de l'aprenentage és el druida Haaser, en el que es podrà deprendre a seleccionar i desplaçar unitats aliades, iniciar conversacions en els personages, desplaçar el camp de visió, enviar recursos, etc.

Modo aventura

El modo aventura és el modo a on es desenrollen les missions. El joc està conformat per quatre missions d'aventures i una missió d'aprenentage. La dificultat que es pot elegir per a les mateixes són: fàcil, mig i difícil.

• Defensors: En esta missió, el teu grup ha segut elegit pels deus per a defendre el tossal sagrat de l'atac dels bàrbars. La missió consistix en resistir el major número possible de dies. Al final de cada dia, els deus t'otorgaran un desig.
• El Tro de Dacia: Esta missió es remonta a el III. Roma vares agarrar a l'esplendor d'una de les províncies més pròsperes de l'Imperi, Dacia. Un enclavament massa tentador per a hòmens ávidos de poder. Un llaberint de conspiracions que culmina en l'assessinat del governador Cayo Agrippa. Fabio Agrippa, el seu fill, és condenat a galeras. En la soletat del seu confinament jura venjança.
• Imperium-Aventura: En esta missió els teutones han invadit la Galia. Ávidos de destrucció i poder, saquegen la ciutat de Kormaris, acabant en tots els seus habitants. Només Lárax ha sobrevixcut, i clama venjança.
• Invaders: Onada despuix d'onada, els teus enemics ataquen, i el cansanci et fa disparar més despacio. La missió consistix en resistir el major temps possible abans de sucumbir.

Els autors de les missions és el propi desenrollador, Haemimont Games, a excepció de la missió Invaders, l'autor de la qual és Alexander Andonov.

Modo estratègia

En esta modalitat es pot gestionar els recursos, adestrar soldats, desplegar eixèrcits, planificar batalles, etc. L'objectiu principal és la conquista militar. És el modo desenrollat per a competir contra la CPU.

Mapa aleatori

El tamany del mapa pot ser menut, normal o gran, i les característiques poden ser coster, continental, insular (illes, illes chicotetes i illes grans) mediterràneu o montanyós. Les restriccions que es poden elegir són sense coves, sense teutones, sense altars de sacrificis, sense ruïnes, sense llocs, sense atres llogarets, sense atres fortalees i/o sense animals. El número mínim de jugadors és un, i el número màxim de jugadors és huit.

Mapa predefinit

En el mapa predefinit presenten les següents missions:

Batalla per la supervivència no pot ser jugat per enemics controlats per la CPU.

És recomanable formar tres equips de dos jugadors cada u en Caos en illes.

Guerra en la mar és especial per a formar dos equips de tres jugadors.

En la batalla de Stonehenge es recomana que el restant de jugadors juguen en equip.

La costa nort és millor per a quatre jugadors independents.

Mars del terror és especial per a formar dos equips en dos jugadors cada u.

Nort i Sur és especial per a formar dos equips de tres jugadors cada u.

Terres hostigadas és especial per a formar dos equips de quatre jugadors cada u.

• Anell mortal: Mapa per a tres jugadors en el que existixen chicotetes illes que donaran ventaja al jugador que s'atrevixca a explorar-les.
• Ascendència: La regió conta en quatre àrees i un gran número de llocs alvançats. Una volta capturat, un lloc alvançat pot entrenar unitats. L'objectiu és controlar els llocs alvançats.
• Batalla per la supervivència: Un mapa en el que lo primer que han de fer els jugadors és escapar d'una illa en la que estan presoners.
• Caos en illes: Tres grans illes en dos fortalees cada una. Hi ha sorpreses en les chicotetes illes que les rodegen.
• Quatre regnes: Ple d'estrets passera, este mapa montanyós té una fortalea romana en el centre, que donarà ventaja a qui la conquiste.
• El despertar dels teutones: Ple de llac, el moviment per este mapa no és res fàcil. El jugador que s'atrevixca a conquistar la fortalea romana custodiada per teutones que es troben en el centre, serà el més poder-vos.
• El mur: Una gran cadena montanyosa separa dos zones d'este mapa. En cada una de les zones s'establixen els tres jugadors.
• La vall de la mort: Este mapa continental donarà als jugadors l'oportunitat de medir les seues forces en una gran vall situada en el centre.
• La vall dels teutones: Un mapa per a dos equips de tres jugadors cada u, en el que els mateixos estaran constantment hostigados per l'atac de tribus teutonas.
• Guerra en la mar: Una mar plena d'illes: les orientals ocupades pels romans, i les occidentals pels gals. El restant, ocupades per teutones, donaran ventaja al jugador que les ocupe.
• La batalla de Stonehenge: Un poderós romà manejat per l'ordenador domina este mapa montanyós. L'objectiu és eliminar-ho.
• La costa nort: Un mapa coster en una orografia difícil.
• L'illa misteriosa: En este mapa quatre dels jugadors comencen cada u en una chicoteta illa, i el restant junts, en una gran illa central.
• La ribera: Un riu dividix este chicotet mapa en dos zones, la primera baix control romà, i la segona pels gals.
• Les illes de la creu: Ple d'illes de diferents tamanys, este mapa dificulta l'accés al territori dels demés jugadors.
• Lluita de jagantes: Al començ de la partida es dispon d'un sol héroe, que cal conservar durant tota la partida, ya que no està permés contractar més.

• Mars del terror: Una illa gran poblada de forces neutrals, rodejada d'atres més menudes.
• Nort i Sur: Una cadena montanyosa dividix de nort a sur este mapa continental, de manera que el pas entre abdós zones és molt difícil.
• La caiguda de Ávalon: Despuix de la mort del rei d'Ávalon, la que anara la gran ciutat, ha segut dividida i ha sofrit l'acossament de numerosos enemics. L'objectiu és unir els hereus de Ávalon per a salvar la seua llar de la destrucció total.
• Terres hostigadas: Un mapa coster en dos grans penínsules, una romana i la segona gala. La configuració del mapa favorix que es produïxquen batalles navals en ell.
• Una X marca el lloc: Una gran illa en el centre rodejada de vàries chicotetes que poden i deuen ser explorades.
• Volcano: Un mapa montanyós en el que les fortalees estan situades prop d'un enorme volcà.