Image remanent
Una image residual o image remanent és una image que continua apareixent en els ulls despuix d'un periodo d'exposició a l'image original. Una image residual pot ser un fenomen normal (image secundària fisiològica) o pot ser patològica (palinopsia). La palinopsia ilusoria pot ser una exageració patològica de les images residuals fisiològiques. Les images residuals es produïxen perque l'activitat fotoquímica en la retina continua inclús quan els ulls ya no experimenten l'estímul original.[1][2]
Una image residual fisiològica comuna és l'àrea obscura que sembla surar davant els ulls despuix de mirar breument una font de llum, com el flash d'una cambra. La palinopsia és un síntoma comú de neu visual.
Images residuals negatives
Les images residuals negatives es produïxen quan els fotorreceptores de l'ull, principalment coneguts com bastons i cons, s'adapten a la sobreestimulació i perden sensibilitat. L'evidència més recent sugerix que també existix una contribució cortical.[3] Normalment, l'image sobreestimulante es mou a un àrea fresca de la retina en chicotets moviments oculars coneguts com microsacadas. No obstant, si l'image és gran o l'ull permaneix massa estable, estos chicotets moviments no són suficients per a mantindre l'image en constant moviment cap a parts fresques de la retina.
Els fotorreceptores que estan constantment exposts al mateix estímul finalment agotaran el seu suministrament de fotopigmento, lo que resulta en una disminució de la senyal al cervell. Este fenomen es pot vore quan es passa d'un entorn lluent a un obscur, com caminar en interiors en un dia lluent i nevat. Estos efectes van acompanyats d'adaptacions neuronals en el lòbul occipital del cervell que funcionen de manera similar als ajusts de balanç de color en la fotografia. Estes adaptacions intenten mantindre la visió constant en allumenament dinàmic. Vore un fondo uniforme mentres s'estan produint estes adaptacions permetrà un individu vore l'image residual perque el cervell encara està processant àrees de visió localisades per mig d'adaptacions que ya no són necessàries.
La teoria tricromática de Young-Helmholtz de la visió del color postulava que hi havia tres tipos de fotorreceptores en l'ull, cada u sensible a un ranc particular de llum visible: cons de llongitut d'ona curta, cons de llongitut d'ona mija i cons de llongitut d'ona llarga. La teoria tricromática, no obstant, no pot explicar tots els fenomens d'images residuals. Específicament, les images residuals són el to complementari de l'estímul d'adaptació, i la teoria tricromática no té en conte este fet.[4]
El fracàs de la teoria tricromática per a donar conte de les images residuals indica la necessitat d'una teoria del procés oponent com l'articulada per Ewald Hering (1878) i desenrollada per Hurvich i Jameson (1957).[4] La teoria del procés oponent establix que el sistema visual humà interpreta l'informació del color processant senyals de cons i bastons de manera antagónica. La teoria del color de l'oponent sugerix que hi ha tres canals oponents: roig contra vert, blau contra groc i negre contra blanc. Les respostes a un color d'un canal oponent són antagónicas a les de l'atre color. Per lo tant, una image verda produirà una image remanent magenta. El color vert fatiga als fotorreceptores verts, per lo que produïxen una senyal més dèbil. Qualsevol cosa que resulte en menys verda, s'interpreta com el seu color primari emparellat, que és magenta, és dir, una mescla igual de roig i blau.cita requerida Archiu:Illusion movie.ogv
Images residuals positives
Les images residuals positives, pel contrari, apareixen del mateix color que l'image original. Solen ser molt breus i duren menys de mig segon. La causa de les images residuals positives no es coneix be, pero possiblement reflectix l'activitat persistent en el cervell quan les cèlules fotorreceptoras de la retina continuen enviant impulsos neurales al lòbul occipital.[5]
Un estímul que provoca una image positiva generalment desencadenarà una image residual negativa ràpidament a través del procés d'adaptació. Per a experimentar este fenomen, es pot mirar una font de llum lluenta i despuix apartar la mirada cap a un àrea obscura, com tancant els ulls. Al principi, deuria vore una image secundària positiva que es desvanix, provablement seguida d'una image secundària negativa que pot durar molt més temps. També és possible vore images residuals d'objectes aleatoris que no són lluents, solament que estos duren una fracció de segon i passen desapercebuts per a la majoria de les persones.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ BENDER, MORRIS B.; FELDMAN, MARTIN; SOBIN, ALLAN J.(1968-06-01).«PALINOPSIA».Brain.91(2): 321–338.ISSN 0006-8950.doi:10.1093/brain/91.2.321.Consultat el 2021-04-12.
- ↑ Gersztenkorn, David; Lee, Andrew G.(2015-01-01).«Palinopsia revamped: A systematic review of the literature».Survey of Ophthalmology.60(1): 1–35.ISSN 0039-6257.doi:10.1016/j.survophthal.2014.06.003.Consultat el 2021-04-12.(en anglés)
- ↑ Shimojo, Shinsuke; Kamitani, Yukiyasu; Nishida, Shin'ya(2001-08-31).«Afterimage of Perceptually Filled-in Surface».Science.293(5535): 1677–1680.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1060161.Consultat el 2021-04-12.(en en)
- ↑ 4,0 4,1 Ware, Mark E.; Johnson, David E. (2009). Handbook of demonstrations and activities in the teaching of psychology. Volume II : introductory, statistics, research methods, and history, Second edition edició. OCLC 880701838. ISBN 978-1-134-99757-2. Consultat el 2021-04-12.
- ↑ «positiveafterimage». www.exo.net.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imagen remanente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.