Illot de la Galera
Illot de la Galera (en català Illot de Sa Galera, també conegut com Na Galera), és un illot de la baïa de Palma, a uns 150 o 175 metros de la costa de Ca Pastilla en les Illes Balears. Destaca per un jaciment arqueològic de l'época púnica d'entre el IV i el II[1]
Topònim
La Galera o Sa Galera és un topònim molt abundant i conegut en les illes. La primera referència bibliogràfica de l'illot apareix en el llibre Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles de Joan Binimelis.[2]
Encara que es desconeix l'orige del topònim de Sa Galera, és possible que la causa del naufragi d'una galera en eixa zona fora el motiu del topònim que rep l'illot.
Jaciment de Na Galera
Des del 10 de setembre de 1966 es considera be d'interés cultural (BIC) en la categoria de monument i apareix en el Ministeri de Cultura com a Habitació Prehistòrica de l'Illot de Na Galera.
En 1980 ya ho va citar l'arqueòlec Víctor Guerrero en l'artícul Habitación Prehistórica del Islote de Na Galera d'una revista local, pero mai s'havia excavat.[3]
Durant els anys 2012 fins a finals de 2017 s'han descobert o investigat més àmpliament per mig d'excavacions diferents mostres arqueològiques de les quals destaca els fonaments d'un edifici fenicio o púnico de el IV Esta construcció estava construïda en pedra arenisca d'una pedrera de la mateixa illeta. De forma quadrangular, d'uns cinc metros de costat i fins a quatre o cinc metros d'altura (segons calculat pel propi volum extret de la pedrera) ha segut interpretat com a part important d'un centre religiós o ceremonial de l'época que es va utilisar durant milenis pels púnicos procedents d'Eivissa que comerciaven en els pobles de Mallorca.[1]
Un de les troballes més destacades ha segut el descobriment, en l'interior d'un pou de tres metros de profunditat, d'una peça ceràmica com ofrena votiva única, que s'ha trobat sancera i que data de el I.[1]
Ademés s'han descobert una urna funerària, canalisacions i una série de pous d'entre un i tres metros de profunditat com a part del centre ceremonial, diferents restants humans, animals i monedes hispà-púnicas o les marques d'incendis conseqüències de les guerres púnicas.
En la corrent de revalorisació del patrimoni arqueològic, històric i cultural a principis de el XXI, l'investigació progressa implicant organismes internacionals,[4] donant com resultat la troballa de nous restants. Alguns d'estes troballes varen ser el núcleu d'una exposició en el casal municipal Ca Balaguer durant 6 mesos des de decembre de 2018;[5] de caràcter gratuït, la finalitat de la mostra va ser facilitar a tot el públic els descobriments i interpretacions científiques vigents en el moment, despuix de 6 anys d'investigació. L'exposició va comprendre diversos materials datats des del mileni III A.C., entre els quals destacaven varis esquelets, envolts en el misteri posat que incluen els restants de dèu persones abandonats despuix d'una mort violenta.[4] Com a curiositat, s'ha realisat la reconstrucció del bust d'un dels citats esquelets.[4][5]
Es preveu que l'investigació continue fins a l'any 2024.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]». Consultat el 3 de febrer de 2017.
- ↑ Moll i Gómez de la Tia (2014). Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca i vils (en Català), Valéncia: Universitat de Valéncia. ISBN 9788437093505.
- ↑ Guerrer Ayuso, Víctor Manuel (1980). L'ocupació d'alguns illots costers en la protohistòria de Mallorca (PDFPDF) (en Català), Palma: Maina, pp. 49-54.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «¿Quí va cometre 10 assessinats fa 2.000 anys en un illot deshabitat?». El País. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 «Sa Galera mostra els seus tesors». Diari de Mallorca. Consultat el 3 de juliol de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islote de La Galera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.