Illa Sant Lorenzo (Perú)
.jpg)
L'illa Sant Lorenzo està situada front a les costes del Callao, en el Perú. Va ser incorporada pel president Andrés Avelino Càceres al territori de la Província Constitucional del Callao per llei dictada el 18 de novembre de 1899.
Sant Lorenzo sempre va estar despoblada encara que en l'actualitat existix allí una base naval de la Marina de Guerra del Perú.
Geografia
En sol huit quilómetros de llarc per 2 d'ample, i un àrea de 1648 ha,[1] és l'illa més gran del país. No té fonts d'aigua i és per això que mai ha segut urbanisada. Prop d'ella està la chicoteta illa El Frontón, de la que es troba separada per un canal de 800 m d'ample cridat El Boqueró, i les Illes Palomino, conegudes per les seues poblacions de llops marins. El seu punt més alt és el Cerro La Mina en 396 m. d'altitut.[2]
Història
L'illa mai va tindre ocupació humana permanent per la falta de pluges i a l'absència de fonts d'aigua dolça. Va ser visitada constantment per habitants del Antic Perú els qui la varen usar com a cementeri. De fet en la mitologia de l'antiga costa central peruana les illes marines estaven relacionades en la vida d'ultratumba. L'illa va ser part important en vàries etapes de l'història peruana colonial, i durant la consolidació de l'independència del Perú i la guerra Hispà-Suramericana.
Durant els temps virreinals, des dels seus pedreras es varen extraure les pedras que varen ser usades per a construir diverses edificacions com l'antic Presidi del Callao i la Fortalea del Real Felipe. També va ser, a voltes, base d'operacions de varis piratas anglesos i holandesos que varen assaltar El Callao, com Francis Drake i Jacob Clerk respectivament. Este últim va fallir de disenteria junt a alguns dels seus hòmens i va ser enterrat en l'illa.
En 1866, ya en temps republicans, l'Armada Espanyola es va replegar a Sant Lorenzo despuix de combatre contra les forces peruanes en el Combat del Callao, el 2 de maig. Allí els espanyols varen reparar les seues naus i varen enterrar als seus morts abans de deixar les costes peruanes.
Charles Darwin va explorar l'illa en 1835 observant la seua geologia i naturalea.[3] Posteriorment, entre 1906 i 1907, l'arqueòlec alemà Max Uhle va realisar les primeres excavacions en l'extrem sur de l'illa trobant objectes de metal i bals funeràries en el cementeri prehispánico de Caleta de la Creu que correspondrien a finals del Intermig i Horisó Tardà (900-1,532 d. C.).
En 1912 el president Guillermo Billinghurst va plantejar la possibilitat de construir un dic que una al Callao en l'illa, realisant-se un primer estudi elaborat per l'ingenier holandés J. Kraus en 1914. En 1958 novament va ser plantejada la proposta per la firma danesa Christian & Nielsen els qui varen elaborar un proyecte que comprenia el trasllat a l'illa del port peixquer i la creació d'un nou moll comercial. El proyecte no va aplegar a concretar-se per problemes financers, la carència d'aigua potable i l'impacte que ocasionaria sobre la fauna de l'illa.[4]
En la primera mitat de la década de 1990, la base naval situada en l'illa va servir de presó temporal als llavors recentment capturats líders dels grups terroristes Sendera Lluminosa i MRTA (Abimael Guzmán i Víctor Polay Campos, respectivament) mentres es construïen presons de màxima seguritat per a rebre'ls.
En febrer del 2010 l'Institut Nacional de Cultura va declarar com Patrimoni Cultural de la Nació a vint monuments arqueològics existents en l'illa.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Ministeri Públic-Fiscalia de la Nació del Perú (2008), PERÚ:Compendio Estadístic 2008, pág. 25.
- ↑ Tour Geològic Illa Sant Lorenzo
- ↑ Darwin en Perú: El Beagle en Sudamérica (1832-1835)
- ↑ «Història, Gent i Tradició: Les Illes del Callao». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2009. Consultat el 9 d'abril de 2009.
- ↑ «Declaren patrimoni cultural a monuments arqueològics d'Illa Sant Lorenzo». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2013. Consultat el 2 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla San Lorenzo (Perú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.