Iglésia del Crist de la Sanc (Jérica)
L'iglésia del Crist de la Sanc, en el municipi valenciano de Jérica (Alt Palancia) és un edifici religiós construït en el XVII en estil barroc, encara que posteriorment va ser reformada en un estil neoclàssic. Està catalogat com be de rellevància local, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, en còdic identificatiu: 12.07.071-002.[1]
Història
Pocs són els documents escrits que puguen referir senyes fefaents sobre l'iglésia del Crist de la Sanc, pese a lo que podem contar en el "Informe de la Diòcesis de Segorbe en 1656", que presenta un capítul en el que narra fets ocorreguts en Jérica. És per este document que podem afirmar que en eixos anys Jérica contava en tres iglésies en cult, els titulars del qual eren: Sant Roque, la Verge del Loreto i el Crist de la Sanc. Açò nos du a pensar que la construcció de l'iglésia ya s'havia realisat a mitan del XVII.[2]
El membre de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, historiador d'art i director del Museu Catedralicio de Segorbe, el ya fallit Ramón Rodríguez Culebras, va informar de successives transformacions i remodelacions ocorregudes durant els sigles XVII i XVIII.[2]
Descripció
L'iglésia presenta planta rectangular d'una sola nau i quatre crujir o trams, ademés de capelles laterals[2] entre els contraforts (els quals són visibles des de l'exterior); sense travessia i en àbsit rectangular.[1]
En el primer tram se situa el cor elevat, l'accés del com es produïx a través d'escala exterior a la nau; i sotocoro de volta rebaixada.[2][1]
La nau es cobrix interiorment en una volta de canó, que presenta lunetos, fet en sellars i forma allargada, per lo que entra la llum natural que servix d'allumenament a l'espai interior, en estar practicats en el cos superior dels flancs; mentres, exteriormente presenta coberta inclinada de teixixca àrap.[2][1]
-
Campanar de l'iglésia del Crist de la Sagne
-
Cúpula de l'iglésia del Crist de la Sanc
-
Iglésia vista des d'un lateral
-
Frontón partit de la portada lateral
-
Portada lateral
L'iglésia presenta dos accessos, un de lateral en el costat de l'evangeli, des del carrer de l'Historiador Vayo , que coincidix en la segona crujir de la nau; i un atre frontal, que és l'entrada principal al temple, pese a ser el de menor us en l'actualitat;[2] porta que és adintelada en dovelas de sillería, que està datada en 1799. Per damunt de la porta s'observa una finestra quadrada i enrejada de fins del XVIII, sobre la qual hi ha un chicotet óculo dovelado de pedra.[1]
L'accés lateral supon una empinada pujada, que arquitectónicamente es resol absorbint l'altura del zócalo. La porta lateral presenta també llindar, en frontón partit i escut de la confraria de la "preciosíssima sanc",[1] tot això de fàbrica de pedra.[2]
En la capçalera de la planta de l'iglésia se situen tres altars neoclàssics, d'entre els que destaca l'altar major, que va ser remodelat en el XIX, i que està construït en marbre. Este altar major conecta en la sacristia, presentant uns acabats fruts de l'intervenció que va patir els sigles XVII i XVIII, seguint l'orde neoclàssic.[2] La sacristia està coberta en cúpula de llanterna, construïda sobre tambor que presenta uns finestrals actualment cegats.[1]
el campanar és d'estil mudéjar i està construït sobre el contrafort que separa la tercera i quarta crujir. Presenta tres nivells, el primer de fàbrica de sillería, mentres que els dos restants es varen construir en rajola i decoració de tipo mudéjar, imitant la decoració de la coneguda torre de les campanes.[1] Va patir greus danys durant la guerra del 36, havent-se desplomat alguna de les seues voltes, per lo que va precisar ser restaurada despuix de la mateixa, treball que es va realisar baix la direcció i supervisió de la Direcció general de Regions Devastades.[1]
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia del Crist de la Sanc (Jérica).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia del Cristo de la Sangre (Jérica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.