Torre mudéjar de la Alcudia

Erro al crear miniatura:

Torre mudéjar de la Alcudia

La torre mudéjar de la Alcudia, també cridada torre de les Campanes, es troba situada en Jérica (Castelló), Comunitat Valenciana, Espanya.

Es localisa en la part alta de la vila i baixa del castell, sobre un promontori. Es tracta d'una torre campanar declarada be d'interés cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, en número d'anotació ministerial: R-I-51-0004372, i data d'anotació 6 de juliol de 1979.

Història

Es creu que la seua construcció es va iniciar al voltant de 1616, utilisant com a base una atra torre anterior (el basamento se supon d'orige romà) i es va realisar sobre una anterior cridada “Torre de la Alcudia”. En esta nova obra es pretenia conseguir un lloc adequat per a la colocació definitiva de les campanes i que aixina, a l'hora que seguritat i fixació, es conseguira un millor oïment de les mateixes en tota la població.

Despuix de l'acort del Consell de la Vila, s'encarrega, el 2 d'agost de 1634 les traces de la torre al monge de la Cartuja de Porta Coeli Fra Antón Ortín, coneixedor del art mudéjar. Més tart es va procedir a subastar la contractació de l'obra de la torre, encarregant-se d'ella el mestre cantero Dumenge Frasnedo, baix la direcció del Fra Pedro Ruhimonte de la Cartuja de Vall de Crist, ascendint el valor de la mateixa a 1775 lliures. D'esta manera nos trobem en una torre realisada en estil gòtic i manierista mudéjar. En el XVII, i per desperfectes que s'havien produït estructuralment, es va portar a terme una i és en este moment quan es decidix incorporar l'últim cos a la torre.

Més tart, en el XIX, durant la primera guerra carlista (1833-40), es fortificó la població per a poder resistir els atacs de les forces carlistas, que tractaven d'expandir-se cap al sur des de la zona nort de Castelló. És per esta raó, per la que quan en 1837 les tropes del general Oraá ocupen Jérica, es decidix fortificar la torre Mudéjar construint un fortín per a poder ubicar l'artilleria. La seua construcció es va portar a terme seguint els dissenys imperants en l'época ( l'estil italianizante, de planta pentagonal i reforçat per grans i robusts torreones troncocónicos en cada una dels seus cantons). L'elecció de la torre es justifica per dos motius, l'elevada altura a la que es trobava que la feya idònea per a la colocació de l'artilleria; i per un atre, l'existència en la mateixa zona d'una antiga alcazaba àrap, de planta octogonal, que es varen usar com a materials per al nou fortín.

Descripció

La torre de les campanes consta de tres cossos octogonals, que presenten distint perímetro. El primer cos és octogonal pur (en una mida de 5,1 m de costat), ya que no presenta ni estribos ni ornamentacions (fabricat en espessos murs de mampostería i lluïts en morter en 3 m 10 centímetros de gruixa), es pensa que és d'orige romà i que es coneix documentalmente des de l'any 713 com "Torre de la Alcudia".

En el seu interior té quatre altures, en quatre estàncies (alterades en el transcórrer del temps en adaptar-se a la seua funcionalitat concreta), distribuïdes dos en la planta superior i dos en l'inferior, i una escala de caragol (en part oberta en la gruixa del mur ) que és accessible des de tres de les quatre altures. El quart nivell, que és l'inferior té una escala d'accés que li és pròpia i que li comunica directament en el primer nivell. L'última de les estàncies era, en temps migevals, la capella de Sant Luis.

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:

Sobre la plataforma aterrada de l'antiga Torre de la Alcudia es va construir el següent cos de la torre, la que seria Torre Campanar, que pese a ser també de planta octogonal, esta és decreixent, donant lloc a zones aterrazades en antepecho, que presenta un arremate en els ànguls en boles de pedra. Poden distinguir-se en ella dos cossos principals i la cúpula, que, a la seua volta, està arrematada en llanterna en llum pròpia. Este segon cos és el que conté les campanes, les quals s'ubiquen en unes obertures en arcs de mig punt. A la seua volta, el cos està subdivido en dos, de manera que en la part inferior es troba el mecanisme d'un antic rellonge que, exteriormente, presenta decoració en dibuixos geomètrics en rombos. Per la seua banda, la llanterna superior està menys decorada que la part central i té com arremate un cupullín que es cobrix de teixixca àrap vidrada. Destaca la decoració externa mudéjar d'este cos, realisada en rajola vist, pertanyent l'época de desenroll de l'art mudéjar-plateresco, en una clara ascendència aragonesa. També duen decoració de rajola les pilastres que corresponen als ànguls i que tenen cert caràcter d'estribos. S'observa finalment un atre antepecho en arquillos en ajimez i arremates de boles de pedra en els pilars, que dona pas al cos superior, que és la gran llanterna, d'arcs de mig punt arrematada en cúpula semiesfèrica coberta en teixixca vidriada verda i llanterna en llum pròpia tot això datat en el XVII.

Les campanes

La Torre Mudéjar posseïx cinc campanes:

• Sant Antonio (1983). Advocación: Sant Antonio. 249 kg.
• Dels Dolors (1983). Advocación: Verge dels Dolors. 754 kg.
• La Major (1802). Advocación: Santíssim Sacrament i Santa Águeda. 2600 kg.
• De la Verge (1790). Advocación: "El Santissimo Christo de la Sagne i la Verge del Rosario. Anno Dei 1790". 2266 kg.
• El Tiple (1941). Advocación: Sant Jorge i Sant Mauro. 166 kg.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre mudéjar de la Alcudia.