Anar al contingut

Cartuja de Porta Coeli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cartuja de Porta Coeli

La cartuja de Porta Coeli ( o Portacoeli) és un monasteri de l'orde dels cartujos situat en terres de la vall de Lullén, en el terme municipal de Serra en la comarca del Camp de Turia de la província de Valéncia en Espanya.

Història

Va ser fundada pel dominico fra Andrés d'Albalat, bisbe de Valéncia el 5 de setembre de 1272 sent colocada la primera pedra en 1274. És la primera cartuja construïda en el Regne de Valéncia i la tercera de la Corona d'Aragó.

Els principis del monasteri varen ser molt modests, a penes una ermita i un pati tancat en celes per a estajar als primers religiosos provinents de la Cartuja d'Escala Dei en Tarragona. En el temps una de les més importants, puix per ella varen passar reis, papes, moradures, militars.

Prop de la cartuja, en una cova que s'ubica en el mont de la Pedrera o Rodeno de Santa Agnes, va estar vivint Inés Pedrós Alpicat, més coneguda com "Inés de Moncada", que despuix de ser expulsada del convent en descobrir-se la seua condició de dòna, es va quedar a viure d'anacoreta en els voltants de la cartuja, duent durant els següents 20 anys, fins a 1428 una vida d'oració i soletat.[1][2][3]

Bonifacio Ferrer va ser prior de la cartuja i també va aplegar a superior de l'orde. En 1385 es va iniciar la construcció en estil gòtic valencià de l'iglésia major i el restant de dependències en l'ajuda econòmica de Margarita de Lauria. L'iglésia es va consagrar en 1400 baix la protecció de Martín I d'Aragó; en posterioritat, es varen afegir dos claustres renaixentistes. En la desamortisació de Mendizábal de 1835 la cartuja va ser exclaustrada i subastada igual que els seus dominis, passant a mans de Vicente Bertrán de Lis, comerciant, polític lliberal i banquer de la Casa Real. Els problemes en Facenda d'un dels seus descendents varen dur a l'Estat a embargar-li l'antic priorat, i la propietat va passar a mans de Lli Alberto Reig en 1872.

Convalescents en el sanatori de Porta Coeli cap a l'any 1900, quan la cartuja era un hospital per a tuberculosos.

En 1898 la cartuja es va convertir en un hospital per a tuberculosos. Posteriorment, en 1943, la Diputació Provincial la va comprar i en 1944 varen retornar a ella els monges cartujos des de la Cartuja de Miraflores en la província de Burgos. En 2011 els cartujos varen abandonar la Cartuja d'Aula Dei traslladant la comunitat a Porta Coeli, quedant d'esta manera com una de les tres cartujas actives en Espanya; Porta Coeli, Miraflores i la Cartuja de Montealegre.

Arquitectura

Vista de la Cartuja de Porta Coeli

El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte que du fins a l'edifici l'aigua de la "Font de la Mina", o Font de la Hoya, venere que va ser canalisat fins al Monasteri per a abastir-ho d'aigua potable. Els claustres arrepleguen una gran riquea d'estils en les seues columnates i arcs que van des del gòtic primerenc al gòtic flamígero valencià. L'iglésia és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige va ser gòtic.

Els monges

Encara que el seu "mecenes fundador" va ser el bisbe Albalat, dominico, la Cartuja de Porta Coeli sempre va ser habitada per membres de l'Orde cartujana: monges cartujos; per lo que sempre va ser Cartuja. Bonifacio Ferrer, despuix d'enviudar, va entrar en dos dels seus fills varons en la Cartuja de Porta Coeli. Açò ho va fer despuix de consultar al seu germà Vicente Ferrer, dominico i sant.

En 1571, el prior Miguel de Vora va ser denunciat davant l'Inquisició per ensenyar doctrines luteranas, entre elles la consubstanciación, la justificació per la fe i la llibertat del cristià front als manaments papals. El tribunal de Valéncia ho va desterrar per un periodo de dèu anys, pero ans que es complira la sentència, els monges varen demanar als inquisidores que ho permeteren retornar al monasteri.[4]

Els monges de l'Orde de Sant Bruno tenen prohibit per la seua regla tot contacte en l'exterior. Solament poden eixir per causa de força major, tal i com va succeir durant 1991, que varen deure abandonar el convent una nit i pernoctar en Bétera a causa del perill d'un incendi forestal en les proximitats.

Bíblia Valenciana

La cartuja de Porta Coeli, passa per ser el lloc d'orige d'una de les obres més importants de la lliteratura valenciana, la Bíblia Valenciana. Va ser traduïda per Bonifacio Ferrer, com atesta el colofó de l'obra:

(...) Acaba la Bíblia, molt vora i catholica, treta d'una Bíblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trelladada d'aquella pròpia que fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, de llengua llatina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer(...)
Bíblia Valenciana[5]

Es tracta de la primera bíblia traduïda del llatí a la llengua valenciana. En 1498 l'Inquisició, que només reconeixia l'autoritat de la Vulgata, va declarar esta obra com a perillosa per a la fe, i va ordenar entregar i cremar tots els eixemplars. L'última còpia coneguda d'esta obra es va perdre en un incendi (Estocolm, 1697). No va quedar res de l'incunable llevat un full que es conserva en l'Hispanic Society de Nova York.

Documentals sobre cartujos

L'establiment en antics terrenys de la cartuja d'un centre de presoners en terminar la Guerra Civil

En 1939, despuix de la guerra civil espanyola, en uns antics terrenys que havien pertanygut a la cartuja fins a la desamortisació promocionada pel govern lliberal, i concretament pel ministre Juan Álvarez Mendizábal, es va establir un camp de concentració per als presos del bando republicà de la guerra recent terminada. Els qui aplegaven en tren viajaven enfeixats en vagons de ganado (cent per vagó), a obscures i sense aigua ni aliments; en algun trayecte varen morir fins a una dotzena d'individus.[6] Este camp de presoners ha aplegat a albergar el número màxim de 4400 presos (encara que alguns historiadors barallen fins a 10 000).[6] El recint de l'antic centre de presoners està hui ocupat per l'Hospital Doctor Moliner. S'estima en 2238 els presos fusilats allí entre 1939 i 1956. Molts dels fallits per tuberculosis en este camp, en realitat lo varen ser fusilats (segons consta en el registre civil de Serra).[7] Els testimonis orals recollits per la professora Ballester Artigues (1991) entre antics detinguts en el camp de concentració de Denia, provinents de la comarca de la Marina Alta (Alacant), mostren que el tracte rebut pels "presoners de guerra" en Porta Coeli era mal i fins a cruel a voltes. Per eixemple, el menjar que els familiars enviaven en molt esforç, en freqüència era cremada. Açò es feya seguint un procediment que consistia en traure als presoners al pati, fer-els cantar el "Cara al sol" en el braç en alt mentres presenciaven la crema de tot lo enviat pels seus familiars, acompanyat de la burla dels militars carcelers.[8] Varis supervivents han responsabilisat d'estos actes vexatoris al capellà del camp, el pare Francisco Tuzón, que ademés s'apropiava dels pocs objectes de valor que els interns portaven en si.[9]

Referències

  1. ↑ http://espeleocalderona.blogspot.com.es/2014/03/cova-de-la-venerable-ines-de-moncada.html Consultat 20-1-2016
  2. ↑ http://www.levante-emv.com/valencia/2012/09/28/emparedadas-valencia/939564.html Consulta del 9 de giner de 2016
  3. ↑ Escritors cartujanos espanyols. Ildefons M. Gómez. Abadia de Montserrat. 1970. ISBN 9788472021068
  4. ↑ Ricardo García Presó, Herejía i societat en el sigle XVI. L'Inquisició de Valéncia, 1530-1609 (Barcelona: Península, 1980), pág. 339-41. Werner Thomas, La repressió del protestantisme en Espanya, 1517-1648 (Lovaina: O. de Lovaina, 2001), pág. 252-53.
  5. ↑ «1477: Facsimil de l'última pàgina Bíblia Valenciana». Consultat el 10 de març de 2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, pp. 32, 135-136. ISBN 978-84-666-6478-3.
  7. ↑ «Els historiadors reclamen que s'estudien les fosses de Paterna i Portaceli». Llevant-emv. com.
  8. ↑ "La repressió de la Guerra Civil i la postguerra a Dénia" en Aguaits Revista d'investigació i assaig, Num. 6. 1991. http://www.raco.cat/index.php/Aguaits/article/viewFile/65991/83892
  9. ↑ Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, p. 359. ISBN 978-84-666-6478-3.

Enllaços d'interés

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cartuja_de_Porta_Coeli&oldid=1279999»