Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (Canet lo Roig)
L'iglésia de Sant Miguel Arcàngel de Canet lo Roig, d'estil renaixentista en ampliació neoclàssica, és un temple catòlic situat en el centre de la població i sèu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Història
Iniciada la seua construcció al voltant de 1288, segons el model tipo de temple en estil gòtic en pervivencias romàniques,[1][2] i aprofitant murs i atres elements, com la porta de romànica, actualment tapiada, va ser renovada en el XVI, possiblement per Martín Mendoza, qui, coneixedor del còdic clàssic renaixentista, va mantindre tipologies i composicions hereues de la tradició vernàcula.[3]
A mitat del XVIII es produïx una ampliació substancial de l'iglésia, als peus de l'antiga construcció, canviant l'ubicació de la capella major. Les obres del àbsit i el travessia neoclàssic en la cúpula es varen finalisar en 1793, i es varen celebrar el dia del patró, el 29 de setembre, segons s'indica en una pedra esculpida de l'iglésia. La capella de la Comunió és del mateix temps, tant pels models iconográficos utilisat per a elaborar les pintures murals de la capella com per a la conexió de les dos parts, capella i prolongació de l'iglésia, per mig de la sacristia.[4]
En 1998, el tambor de la cúpula de l'iglésia estava trencat, i s'inicia el procés d'estudi, rehabitación i consolidació, que finalisa en el 2001.[5]
Arquitectura
El conjunt té tres parts clarament diferenciades, la primitiva iglésia renaixentista en pervivencias gòtiques, la prolongació neoclàssica als peus de l'antiga, creant una travessia i un nou àbsit, girant 180 graus el sentit del temple, i la capella de la Comunió, que naix en una capella lateral de la part primitiva del temple.
Estructura
L'iglésia primitiva consta d'una sola nau, espaciosa, de tres trams, en capelles laterals entre els contraforts i un àbsit ochavado, des del que accedix a la sacristia i la torre campanar. Està coberta en volta de creueria, en terceletes en l'àbsit, i alçat de murs nuets en arcs de mig punt, carent de pilastras, pero en claus tallades, historiades les unixques, blasonades les atres i en motius florals i geomètrics les restants.
Portades
La seua portada principal se situa en un lateral, entre contraforts, al costat de l'Epístola. És una portada sense decoració, atrompetada, en arcs apuntats decreixents, seguint una tipologia gòtica.[6]
Al seu costat, una atra portada, tapiada actualment, de llínees que corresponen a un romànic tardà, podria haver segut l'accés original al temple primitiu.
Torre campanar
La torre campanar, és de planta quadrada i està adossada a la capçalera de la primitiva iglésia, en obertures de mig punt cercades en un alfiz circular en cada cara del cos de les campanes, les quals estan tapiades en la part inferior, i arrematen en balaustrada. Presenta en la seua interior decoració gòtica. Té obra de mampostería de pedra i de sellars en els costats.
Capella de la Comunió
És un temple de planta de creu grega en un transepto més curt que la nau principal. En el primer tram de la capella hi ha dos capelles menors a cada costat, servint una d'elles, al costat del Evangeli, com a accés a la sacristia. La coberta és de volta de canó en lunetos i la travessia es cobrix en una cúpula sobre pechinas i tambor en ulls de bou, i se sosté per quatre pilastras corintias. L'obra de mampostería que corre des de la capella lateral del costat del Evangeli de l'iglésia primitiva, als peus, i és per tant, perpendicular a l'iglésia.[7]
La capella està decorada en pintures al fresc barroques que conformen un complet programa iconográfico d'exaltació de l'Eucarístia.[8]
Referències
- ↑ Constant Lluch (1984) p.46
- ↑ Pérez i Moragón (1991) p.24
- ↑ Belchez (1994) p.101
- ↑ Figuerola Compte (2003) p.144
- ↑ Jurat Jiménez (2003) pp.100-105
- ↑ Per a Belchez i Jarque en Arquitectura renaixentista..., p. 101, és un eixercici clàssic que traduïx una tipologia migeval, un primerizo neogótico; mentres que per a Constant Lluch. Arquitectura gòtica..., p. 47, és una porta d'entrada gòtica.
- ↑ Figuerola Compte p.144
- ↑ Figuerola Compte, pp.147-162
- Este artícul conté una traducció derivada de «Església de Sant Miquel Arcàngel de Canet lo Roig» de Wikipedia en ca, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (Canet lo Roig).- Direcció General del Patrimoni Artístic. cult. gva. es/dgpa/documentacion/interno/1359. pdf Fitcha del monument.
- Jurat Jiménez, Francisco. archive. org/web/20071207030041/http://www. gothicmed. com/gothicmed/GothicMed/library/conservacion/Canet-lo-Roig/parrafocontenido/0/panoramico/2003%20CanetloRoig. pdf Iglésia de Sant Miguel Arcàngel en Canet lo Roig. Recuperem Patrimoni. Valéncia, maig de 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Miguel Arcángel (Canet lo Roig)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Iglésies de la província de Castelló
- Iglésies de la Comunitat Valenciana del sigle XVIII
- Canet lo Roig
- Iglésies neoclàssiques de la Comunitat Valenciana
- Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana
- Arquitectura de 1793
- Espanya en 1793
- Iglésies dedicades a Sant Miguel Arcàngel
- Iglésies de la Comunitat Valenciana