Idioma yuhup

El idioma yuhup és la llengua pròpia del poble indígena Yuhupdeh, que habita en el noroest de l'Amazònia, en la zona fronteriça ent Brasil i Colòmbia. Com unes atres llengües makú és una llengua aïllant i tonal.^[1]

Fonologia

El Yuhup presenta 38 fonemas, dels quals 15 són vocals i 23 consonants.^[1]

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancada	i ĩ	ɨ ĩ	o ũ
Mija	i	ə	o
Oberta	æ æ̃		ɔ ɔ̃
Oberta redonejada			ɒ ɒ̃

Són nou vocals orals i sis nassals. Les vocals es realisen allargades, quan reben to ascendent o descendent, i laringalizades, quan estan contigües a consonant glotal.^[1]

Consonante

	Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Obstruents sordes	p	t	c	k	ʔ
Obstruents glotalizades	pʼ	tʼ	cʼ	kʼ
Obstruents nassals	m	n	ɲ	ŋ
Obstruents nassals glotalizades	mˀ	nˀ	ɲˀ	ŋˀ
Fricativas sordes			ʃ		h
Vibrants		ɾ
Vibrants glotalizades		ɾˀ
Aproximantes	w		j
Aproximantes glotalizades	wˀ		jˀ

Les consonant nassals es realisen preoralisades o oralisades quan ocorren en vocals orals: /nôn/ [dô:^dn] dón = "abella".^[1]

To

L'idioma yuhup té un sistema tonal, en quatre tons contrastares, sent dos puntuals (baix ˨ o è i alt ˥ o é) i dos de contorn (ascendent ↑ o ě i descendent ↓ o ê) que ocorren sempre en l'última sílaba de les raïls morfològiques.^[1]

/nuh↓/ = “cap”
/nuh↑/ = goma
/núh / = “casabe”
/hoh/ = “ahumar”
/hoh↑/ = "fumat"
hoh = “canoa”

Gramàtica

En general l'orde de les sentències declaratives (afirmatives o negatives) és subjecte objecte verp (SOV), i el de les no declaratives (imperatives o interrogatives) objecte subjecte verp (OSV). En la conformació de les sentències s'utilisen recursos com focalisació, serialisació verbal i incorporació; sufixs i suprafijos; i alteració de la valència verbal en processos de transitivación i intransitivación, que són usats com a mecanismes sintáxico-semàntics.^[1]

El Yuhup presenta un patró aïllant, el més notori en la seua família llingüística. Hi ha un extens número de paraules gramaticals (aporten informació gramatical) i relativament pocs sufixos. Són importants els suprafijos tonals, que poden marcar raïls o sufixos: la raïl en la seua última vocal i to ascendent RV↑ forma el modo imperatiu; -/ip˥/ afirmatiu; -/Vpʔ↑/ interrogatiu; -/iʔ↑/ emfàtic; /V˥t/ locatiu; /vʔ↓/ direccional.^[1]

Sustantius

Es pot formar substantius per la nominalisació en el to descendent sobre les raïls verbals. Els composts són formats unint morfemas, generalment mantenint els seus tons. Un grup de substantius constituïxen una subclasse tancada i chicoteta de clasficadores que descriuen formes i parts d'objectes i vegetals, principalment tubèrculs.^[1]

Pronoms

Els pronoms personals són:^[1]

ãh = yo
ãm = tu/vosté
tɨh = ell
hɨn = ella
yap = el/ella especificats
ɨn = nosatres
nɨg = vosatres/vostés
hɨt = ells/elles
iərəh = ells/elles específicados

Verps

Els verps puder classificar-se segons la seua dinamicitat en estatius i actius i estos segons el seu transitividad. Els modificadores mih i iãh participen dels processos de transitividad i intransitividad de raïls verbals, mentres que els causatius bɨ’ i dö’ convertixen els verps en més o en menys actius.^[1]

El paper dels adjectiu és complit pels verps descriptius. Els verps poden ser adjetivados en el modificat ah o en suprafijos.

Adverbis

Indiquen temps, espai, modo i negació. Hi ha una série de partícules adverbials de localisació i direcció que poden combinar-se entre sí o en pronoms demostratius per a indicar distància o proximitat i produïxen un sistema d'expressió espacial molt ric.^[1]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 Silva. socioambiental. org/sites/default/files/documents/DML00001. pdf A língua dos yuhupdeh : introdução etnolinguística, dicionário yuhup-português i glossário semântico-gramatical, Pró-Amazônia - ACEYIP. ISBN 978-85-63662-15-6.

Bibliografia

Del Vigna, Dalva (1991) "Segments Complexos dona Língua Yuhup". Universidade de Brasília.
Jose, Daniel & Cheryl Jore (1980) Análise Preliminar dona Língua Yahup. Brasília: SIL..
Lopes, Aurise Brandão (1995) "Fonologia Yuhup – Uma Análise Não-Linear". Santa Catarina: UFSC (Tesis de Mestrage).
Martins, Valteir (2005) "Reconstrução Fonològica do Protomaku Oriental". Amsterdam: Vrije Universiteit (Tesis de Doctorat).
Ospina Bozzi, Ana Maria (1995) "Morfologia del verp en la llengua Macú-Yujup". Bogotà: Universitat dels Andes (Tesis de Mestrage).

(2002) "Els Strutures Élémentaires du Yuhup Makú – Langue de l'Amazonie Colombienne: Morphologie et Syntaxe". Paris: Université de Paris 7 (Tesis de Doctorat).

Reina Gutiérrez, Leonardo (1986) "Anàlisis fonològic, llengua Yujupde-Makú, Amazones". Bogotà: Universitat dels Andes (Tesis de Mestrage).
Rodrigues, Aryon Dall’Igna (1986) Línguas Brasileiras – per a o Conhecimento dones Línguas Indígenes. São Paulo: Ediçõés Loyola.
Silva, Cácio & Elisângela Silva (2012) A Língua dos Yuhupdeh: Introdução etnolinguística, dicionário Yuhup-Português i glossário semântico-gramatical. São Gabriel dona Cachoeira: Pró-Amazônia - ACEYIP.

(2008) Fonologia i ortografia Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.

(2007a) Análise Fonològica dona Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia.

(2007b) (orgs.). Yuhupdeh Diíd – A Língua dos Yuhupdeh. Caderno d'Alfabetização i Proposta Ortogràfica dona Língua Yuhup. Manaus: Pró-Amazônia/APIARN.

(2007c) "A Escrita dos Yuhupdeh - O Registre Ortogràfic d'Uma Língua Indígena do Alt Rio Negre"; Revista Antropos 1 pag. 1-22.

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma yuhup» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[língua-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 Silva. socioambiental. org/sites/default/files/documents/DML00001. pdf A língua dos yuhupdeh : introdução etnolinguística, dicionário yuhup-português i glossário semântico-gramatical, Pró-Amazônia - ACEYIP. ISBN 978-85-63662-15-6.

[1]