Idioma tinigua
El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada en Colòmbia. La llengua es va creure perduda fins que varen ser localisats dos parlants vells en la década de 1990. En 2000 quedaven solament dos hòmens parlants de tinigua, que vivien en el departament de Meta, entre l'alt riu Guayabero i el riu Yarí i en 2019 solament Sixto Muñoz.[1]
Descripció llingüística
Classificació
El Tinigua s'ha agrupat en una família Tinigua-Pamigua, des de que Castellví[2] va demostrar l'afinitat de les dos llengües, aprofitant els vocabularis Pamigua recolectats per F. Bou i publicats per Ernst.[3] Dels Pamigua se sap per Rivero,[4] que vivien entre Concepció d'Arama (Meta) i el Guaviare, pero s'ignora qualsevol senya sobre la seua desaparició.
En els paralels lexicals, Marcelo Jokelsky ha trobat indicis de relacions o interacció entre el tinigua i l'andaquí i entre est i el nasa yuwe.[5]
Fonologia
D'acort en Nubia Tobar, que va entrevistar a alguns dels últims parlants de la llengua, esta té sis vocals bàsiques orals organisades en tres graus d'obertura: alt, mig, i baix; i tres posicions: anterior, central i posterior; cada una de les quals en el seu corresponent glotalizada i allargada.[6]
Les 22 consonant eren p, ph (aspirada), t, th (aspirada), ty (palatal), ts (africada), k, kh (aspirada), kw (labiovelar), b, d, i (oclusiva palatal sonora), g, m, n, ñ, f, s, z (fricativa alveolar sonora), h (fricativa glotal sorda), che (africada palatal), i la semivocal w.
| Bilabial | Dental | Palatal | Velar | Llavi- velar |
Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | aspirada | pʰ | tʰ | kʰ | |||
| sorda | p | t | tʲ | k | kʷ | ||
| sonora | b | d | ɡ | ||||
| Africada | ʦ | ʧ | |||||
| Fricativa | f | s, z | h | ||||
| Nassal | m | n | ñ | ||||
| Aproximante | w | ||||||
Referències
- ↑ (2019) L'home sense por. L'història de Sixto Muñoz, l'últim tinigua, Institut Car i Cuervo. ISBN 978-958-611-379-3.
- ↑ (1940).«La llengua Tinigua».Journal de la Société dones Américanistes de Paris XXII.
- ↑ (1891).«Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend dones Meta und oberen Orinoco».Zeitschrift für Ethnologie XXIII.Berlín:
- ↑ Rivero (1736). Història de les missions dels Plans del Casanare i els rius del Orinoco, Bogotà.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (1994).«En el llindar d'una mort inevitable: els Tinigua de la Serra de la Macarena».Simpòsium, VII Congrés d'Antropologia..CCELA - Universitat dels Andes..ISSN 0121-1579.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tinigua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.