Idioma neerlandés de Jersey
El 'The Jersey Dutch dialect',[1][2][3] també conegut com a 'The Jersey Dutch dialect',[4] era un dialecte neerlandés parlat anteriorment en el noreste de Nova Jersey des de finals de el XVII fins a principis de el XX.[5] Es va desenrollar en un dels dos enclavaments de parla neerlandesa que varen permanéixer durant més de dos sigles despuix de la dissolució del control neerlandés en Amèrica del Nort, l'atre (al voltant d'Albany, Nova York) va donar orige al neerlandés mohawk.[6] Va poder haver segut una llengua criolla parcial[7] basada en dialectes zelandés i neerlandés de Flandes occidental en anglés i possiblement alguns elements del dialecte lenape.
Este dialecte era parlat pels descendents dels habitants dels Nous Països Baixos que es varen establir en Bergen en 1630, i pels esclaus negres i les persones de color lliure que també residien en eixa regió, aixina com pel poble indígena americà conegut com els lenape.
Varietats llingüístiques
[editar | editar còdic]A mitan de el XVIII al voltant del 20% de la població de les zones de Nova Jersey en forts “elements” neerlandesos eren esclaus.[8] Els negres que varen créixer en comunitats neerlandeses insulars varen ser criats parlant l'idioma neerlandés, o ho varen adoptar més vesprada en la vida, per a parlar tant en els blancs descendents de neerlandesos com entre ells.[9] Alguns durant este periodo parlaven neerlandés com la seua llengua principal o única, i per a alguns saber l'idioma era un motiu d'orgull: [9]
"Eren neerlandesos i estaven orgullosos d'això. Recort que la meua tia Sebania em contava sobre la seua besyaya, una vella farona que parlava i entenia anglés, pero que es negava a parlar-ho llevat en la privacitat de la seua llar. En públic parlava neerlandés, com qualsevol persona decent devia fer, un idioma digne".[10]
Alguns informes contemporàneus de parlants blancs del neerlandés de Jersey varen informar sobre una varietat distinta de l'idioma exclusiva de la població negra, a la que varen cridar negerduits [3] ("Negre neerlandés", que no deu confondre's en el criollo neerlandés Negerhollands). Este terme es va utilisar tant per al parla dels Ramapough (una comunitat distinta d'ascendència negra, blanca i lenape) com d'atres negres en el comtat de Bergen .
No obstant, com els testimonis del neerlandés de Jersey per part de parlants negres i de Ramapough són escassos, els investigadors no conseguixen posar-se d'acort sobre si el negerduits pot considerar-se una varietat llingüística distinta.[9] Un eixemple és el de Sojourner Truth, el neerlandés del qual és descrit per la filla de la seua propietària (any 1810) com "molt similar al de la gent blanca analfabeta del seu temps".[11] L'únic tractament llingüístic contemporàneu del neerlandés de Jersey es basa principalment en el parla de tres parlants blancs de neerlandés de Jersey i un parlant de Ramapough, i senyala diferències fonètiques, sintàctiques i lèxiques entre els dos grups.[2]
Fonologia
[editar | editar còdic]Vocals
[editar | editar còdic]El sistema vocàlic del neerlandés de Jersey diferix notablement del neerlandés estàndar, aixina com dels dialectes neerlandesos dels que deriva. Açò pugues deure's provablement a l'influència del anglés americà en l'idioma.[12] El gràfic que es mostra a continuació es basa en el parla de dos parlants blancs del neerlandés de Jersey, gravats en 1910 i 1941 respectivament. Els paréntesis indiquen que “la vocal està atestada en poques formes".[13]
| Frontal | Central | Atrasser | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| sense redonejar | redonejat | ||||||
| curt | llarc | curt | llarc | curt | llarc | ||
| Tancat | Plantilla:IPA linkː | Plantilla:IPA linkː | Plantilla:IPA linkː | ||||
| Mig-tancat | Plantilla:IPA linkː | Plantilla:IPA link | Plantilla:IPA linkː | Plantilla:IPA linkː | |||
| Mig-obert | Plantilla:IPA link | Plantilla:IPA link | Plantilla:IPA linkː | ||||
| Obert | Plantilla:IPA link | Plantilla:IPA linkː | Plantilla:IPA link | Plantilla:IPA linkː | |||
| Diptongos | ai̯ (æi̯) ɛo̯ (œːo̯) aːo̯ | ||||||
Consonants
[editar | editar còdic]Les consonante del neerlandés de Jersey són en gran medida les mateixes que les del neerlandés estàndar, en algunes excepcions.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Llistad'etimologies de topònims de Bergen (Nova Holanda)
- Mohawk neerlandés
- Llengües criollas d'orige neerlandés
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Prince, John Dyneley (1910). The Jersey Dutch dialect, pp. 1–484. OCLC 68458100.
- ↑ 2,0 2,1 Dialect Notes.3
- 459–484.
- ↑ 3,0 3,1 Nicoline van der Sijs (2009). Yankees, cookies en Dollars: De invloed van het Nederlands op de Noord-Amerikaanse Talen (en Dutch), Amsterdam University Press, pp. 25,41.
- ↑ Mencken, H.L. (1921). The American Language.
- ↑ American Speech.33(4)
- 243–251.doi:10.2307/453863.
- ↑ «When Did New York Stop Speaking Dutch?».
- ↑ Holm, John A. (1989). Pidgins and Creoles, Cambridge University Press, pp. 335–8. ISBN 0-521-35940-6.
- ↑ White, Shane (1991). Somewhat More Independent: The End of Slavery in New York City, 1770–1810, Athens: University of Geòrgia Press, pp. 18–20.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 American Speech.90(2)
- 131–153.ISSN 0003-1283.doi:10.1215/00031283-3130302.
- ↑ New York Folklore Quarterly.11(3)
- 165–176.
- ↑ The National Magazine: A Monthly Journal of American History.16(6)
- 665–71.
- ↑ 12,0 12,1 American Speech.33(4)
- 243–251.ISSN 0003-1283.doi:10.2307/453863.
- ↑ The Berkeley Conference on Dutch Linguistics 1993.
- 211–63.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma neerlandés de Jersey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.