Idioma itelmen
El itelmeno, també conegut com Kamchadal, és una llengua que pertany a la família de les llengües chucoto-camchatcas, parlades en la península de Kamchatka. Queden menys de 100 parlants natius (60 en l'any 2000), la majoria són vells, en varis assentaments al suroest del districte autònom de Koriakia, mentres que la majoria d'itelmenos parlen solament el rus. No obstant, s'ha intentat recuperar la llengua i s'ensenya en varis coleges de la regió.
Classificació
El itelmeno no té cap relació aparent en el restant de les llengües paleosibarianas, i forma una família separada. Alguns llingüistes s'han qüestionat si no té cap relació en atres llengües per a poder classificar-la com una llengua aïllada. Té vàries similituts morfològiques en els idiomes chucoto i coriaco, que formen part de la família chucoto-camchatca, aixina com també diferències significatives, sobretot referent a la fonologia. Abans de la colonisació russa de Kamchatka hi havia tres dialectes de l'itelmeno: el meridional, l'occidental, i l'oriental, encara que en l'actualitat solament es conserva l'occidental.
Història
Abans de l'invasió russa de Kamchatka, el itelmeno es parlava en tota la península, i provablement, en el nort de les illes Kuriles. Vladimir Atlásov, qui anexionó Kamchatka en Rússia i va establir vàries bases militars, va calcular, en l'any 1697, que hi havia aproximadament 20.000 itelmenos. L'explorador Stepan Krasheninnikov, qui va fer la primera descripció detallada de la cultura i llengua itelmenas, va identificar tres dialectes i va explicar que, a pesar d'això, tots els itelmenos eren capaços d'entendre's uns en uns atres.
Des de la conquista de l'illa d'Atlasov, els comerciants de pell russos varen escomençar a assentar-se en la regió. Els enfrontaments entre cosacos i itelmenos eren freqüents perque els itelmenos es varen sublevar contra l'hegemonia de Rússia. Molts itelmenos varen ser obligats a convertir-se al cristianisme, i a principis del XIX, se'ls va obligar a adoptar noms russos. El matrimoni entre els colon russos i els itelmenos va favorir l'aparició d'una llengua criolla cridada Kamchadal, de la que encara queden restants en el dialecte rus parlat en Kamchatka. La similitut per als russos entre el itelmeno i el kamchadal va fer que cregueren que es tractava del mateix idioma, lo que va fer que encara hui en dia prengam el nom kamchadal com a sinònim de l'idioma itelmeno, quan no és aixina.
Durant l'era soviètica, el procés d'assimilació es va intensificar a causa del desplaçament forçós dels itelmenos als assentaments russos, a on s'educava als chiquets en rus. A finals de la década de 1930, el rus era l'única llengua que es deprenia en l'escola i en la que creixien els chiquets itelmenos.
A pesar d'això, va anar en este periodo quan el itelmeno es va escriure per primera volta. En l'any 1930 es va crear un alfabet basat en el llatí per a totes les llengües del nort de Siberia, i en l'any 1932 es va crear un alfabet autòcton de 32 lletres per a escriure itelmeno. Es varen escriure varis llibres de text amprant este alfabet durant este periodo, pero en seguida ho varen abandonar. En l'any 1986 es va crear un alfabet basat en el cirílic, que té 32 lletres. Este últim alfabet és l'alfabet vigent en l'actualitat.
Situació actual
El itelmeno és una llengua en perille, i la majoria de parlants natius superen els xixanta anys d'edat. No obstant, s'està intentant recuperar la llengua i s'estan elaborant i perfeccionant materials educatius. Este itelmeno modern té una pronunciada influència del rus, tant en lèxic, com en fonologia i gramàtica.
Fonologia
El itelmeno té un gran inventari fonològic si es compara en el restant de llengües paleosiberianas, i permet l'existència de grups consonàntics molt complexos, pero li falta el sistema d'harmonia vocàlica característic del chucoto i del coriaco.
El llingüiste Volodin va fer, en l'any 1997, el següent inventari consonàntic, mostrant les formes cirílicas i del AFI:
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivas sordes | п /p/ | т /t/ | к /k/ | к, /q/ | ||
| Oclusivas sonores | п' /pʼ/ | т' /tʼ/ | к' /kʼ/ | к,' /qʼ/ | ||
| Africades sordes | ч /tʃ/ | |||||
| Africades sonores | ч' /tʃʼ/ | |||||
| Fricatives sordes | ф /ɸ/ | с /s/ | х /x/ | х, /χ/ | ||
| Fricatives sonores | в /β/ | з /z/ | й /j/ | |||
| Nassals | м /m/ | н /n/ | нь /ɲ/ | н, /ŋ/ | ||
| Laterals | л /l/ | ль л, /ʎ/ | ||||
| Vibrants | р /r/ |
Ademés d'estes consonant, a voltes també s'inclou la glotal oclusiva /ʔ/ i atres fonema nassals i laterals glotals com /mˀ/, /nˀ/, i /lˀ/. Ademés, 's' i 'z' poden dur àpiç. Possiblement, també hi ha diferents fonema labializados, pero els estudis fets fins ara són insuficients.
En el itelmeno hi ha cinc vocals: /a/, /i/, /i/, /o/ i /o/, pero encara no s'han posat d'acort en la presència del Schwa ([ə]) en el itelmeno.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Volodin, Aleksandr P. 1976. Itel’menskij jazyk. Leningrado: Izd. Naúka.
- Volodin, Aleksandr P. & Klavdija N. Chalojmova. 1989. Slovar’ itel’mensko-russkij i russko-itel’menskij. Leningrado: Prosveščenie. ISBN 5-09-000106-5
Enllaços externs
- ethnologue. com/show_language. asp? code=itl Informe d'Ethnologue (en anglés)
- archive. org/web/20060424081708/http://www. raipon. org/english/library/ipw/number8/article8. html Com salvar el itelmeno (en anglés)
- eki. ee/books/redbook/itelmens. shtml El Llibre Rojo dels pobles de l'imperi rus (en anglés)
- narod. ru/database/lang/itelmen/itelmen. html Ительменский язык (en rus)
- philology. ru/linguistics4/volodin-97a. htm ИТЕЛЬМЕНСКИЙ ЯЗЫК (А. П. Володин) (en rus)
- archive. org/web/20050828212024/http://bobaljik. uconn. edu/files. html Bobalijk Papers (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma itelmen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.