Idioma gascó en Guipúscoa

El idioma gascó en Guipúscoa, província del País Vasc (Espanya) és una variant del idioma occità que va estar present en diverses localitats de la costa de Guipúscoa des del sigle XII. La seua introducció es relaciona en l'establiment de pobladors, comerciants i marins procedents de Gasconya, especialment de l'entorn de Bayona.

Àrea geogràfica de l'idioma gascó

Esta migració va poder vore's favorida pels vínculs polítics entre la Corona de Castella i el ducado d'Aquitània despuix del matrimoni d'Alfonso VIII en Leonor d'Anglaterra, duquesa d'Aquitània.

La llengua gascona va desaparéixer en Guipúscoa a principis del XX, encara que la seua influència perdura en la toponímia, els llinages i algunes costums locals com el ball de les autoritats locals en la plaça de la Constitució el 23 de juny.

Història

L'implantació del gascó en Guipúscoa es remonta al sigle XII, coincidint en la fundació i desenroll de les viles costeres. Diversos estudis relacionen la seua presència en l'arribada de colon, comerciants i marins procedents de Bayona i atres territoris de Gasconya, favorida per les intenses relacions econòmiques mantingudes entre abdós vores del golf de Viscaya.

Els principals núcleus a on està documentat l'us del gascó varen ser Sant Sebastià, Passages i Fuenterrabía, localitats que mantenien estrets vínculs comercials en els ports gascons i a on la presència de població d'orige ultrapirenaico va alcançar especial rellevància durant la Baixa Edat Mija.

La comunitat gascona va eixercitar un paper destacat en el desenroll econòmic i marítim de Sant Sebastià. Durant varis sigles el gascó va ser una de les llengües amprades en l'administració municipal i en l'activitat mercantil, mentres el vasc continuava sent predominant en gran part de l'entorn rural de la província. A partir del sigle XVI la progressiva integració de la població gascona en la població local, el predomini creixent del castellà com a llengua administrativa i la pèrdua de pes demogràfic dels descendents dels primers colon varen favorir la reculada del gascó. La documentació municipal del sigle XVII sugerix la coexistència del castellà, el vasc i el gascó en determinats àmbits urbans, especialment en Sant Sebastià.

Gascons. Miniatura del sigle XVI

Els interessos del gascó i del vasc varen ser fent-se comuns i les relacions d'uns i uns atres varen vindre a estretir-se, acodint elements guipuscoans de fòra de la població a aumentar el cens de la plaça de Sant Sebastià, de tal manera que en el padró de veïns que es va formar l'any de 1566, figuren moltíssims més llinages vascs que gascons, encara que és segur que molts que duyen aquells llinages parlaven gascó.

Una série de mides administratives dictades en la província, varen marginar als gascons en la seua representació administrativa i institucional , de tal forma que varen terminar en l'influència dels gascons en Sant Sebastià, d'a on va desaparéixer el parla gascona com a llengua administrativa en favor del castellà a principis del XVIII.

A pesar del llarc espai de temps de la seua permanència en la vila donostiarra són pocs els testimonis escrits redactats en gascó que nos han quedat, principalment per l'incendi dels archius en 1813.

De la documentació conservada es pot deduir que en el XVII la població de Sant Sebastià devia ser trilingüe. Per un costat el vasc i el gascó com a llengües populars i per un atre el castellà, com a llengua oficial i culta.

El procés de substitució llingüística va culminar al començament del sigle XX. Mentres que en Sant Sebastià el castellà va passar a ser clarament predominant, en Passages el vasc va ocupar l'espai deixat pel gascó.

D'esta llengua procedixen els topònims com Miramon, Morlans, Montpas, Molinao, Polloe, Ugull, Ayete i Ulia, aixina com varis noms de carrers donostiarres, com Narrica, del gascó na 'senyora'; Enbertrán, del gascó en 'senyor', o llinages com Trecet, freqüents en Passages.