Idioma chichimeca jonaz

El uza̱ꞌ o chichimeca jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada en Missió de Chichimecas, prop de Sant Luis de la Pau, en l'estat de Guanajuato. L'idioma chichimeca jonaz pertany a la subfamília otopameana de la família otomangue. Els chichimecos jonaces s'autodenominen per mig del autónimo uza̱ꞌ en singular i eza̱ꞌr en plural.

Aspectes històrics, socials i culturals

Distribució

Actualment la llengua només es parla en Sant Luis de la Pau (Guanajuato) en la comunitat de Missió de Chichimecas que és denominada com Ranzo Uza̱’, situada sobre un chicotet cerro a l'est de la capçalera municipal. En 1934, Jacques Soustelle en un treball de camp va registrar allí 452 chichimecas, 63 dels quals eren chiquets que acodien a l'escola local. Abans d'eixa data la llengua també s'hauria parlat la llengua en atres cinc ubicacions:

1. Missió Arnedo (Guanajuato) a l'est de Sant Luis, junt a Vila Victoria.
2. Missió de les Palmes (Querétaro), en el curs del Extorax, que naix prop de Victoria.
3. Missió de Santa Rosa, al nort de Victoria.
4. Sant Pedro Tolimán, a on es va establir una missió en el XVIII, que va fracassar i els chichimecas varen abandonar el lloc, que va ser repoblat en otomíes.
5. Vila Colón (Querétaro), al sur de Tolimán.

Segons el Catàlec de Llengües Indígenes Nacionals (2010) esta llengua es va parlar en les comunitats de Berlín, Buenavista, Cerro Blanco, Colónia Benito Juárez, Ejido Santa Ana Llops, El Desmonte, El Sauz, Garibaldi, El Cerrito, La Ciénega, La Cova, L'Horta, L'Estany, La Lleona, La Taula de Jesús, La Norita, Els Dolors, Maguey Blanco, Manzanares, Taula d'Escalante, Taula del Pobles, Pas Colorat, Pedres de Lumbre, Pou Fondo, Port de la Virginita, Port del Gat, Rancho Nou, Sant Antonio Chiquito, Sant Antonio Primer, Sant Ignacio, Sant Isidro de Pous, Sant Josep del Caren i Sant Pedro dels Pous.

Descripció

Existixen diversos estudis llingüístics sobre el chichimeca jonaz realisats per investigadors com Jaime d'Angulo (1933), Jacques Soustelle (1937), Romero Castell (1960), Doris Bartholomew (1965), Yolanda Llastra (2009) i Esther Herrera (2009), pero també els propis parlants han treballat en la llengua i la seua ortografia com l'Orgue colegiat de mestres bilingües chichimeca jonaz (2012) i Manuel Martínez (2015) llingüiste originari de Missió de Chichimecas.

Alfabet de l'uza̱’ o chichimeca jonaz

L'alfabet de l'uza̱’ té les següents consonant <b, ch, d, g, h, j, k, kh, l, m, n, ñ, p, ph, r, s, t, th, ts, w, z, ‘>, ademés de 6 vocals orals <a, i, ɇ, i, o, o> i 5 vocals nassals <a, i, i, o, o> que es representen subrallades. La vocal anterior oberta <ɇ> és representada en una diagonal. Algunes persones de la comunitat encara conserven una vocal anterior alta redonejada /i/. És una llengua tonal, és dir que la llengua opon en el lèxic i la morfologia significats distints segons el to, presenta dos tons de nivell, un alt, escrit en accent <á>, i un to baix, que no s'escriu.

chích’i ‘colibrí’ chich’á ‘chimal’, kár’a ‘zorrillo’ kará ‘mosca’

Fonologia

L'inventari consonàntic del chichimeca jonaz es resumix en el següent quadro:

	Bilabial		Alveolar		Palatal		Velar		Glotal
Nassal	m	m	n	n
Oclusiva	p	b	t	d			k	g	ʔ
Fricativa			s	z	ʃ				h
Africada			ʦ		ʧ	ʤ
Líquida			ɾ
Aproximante			l				w

L'oposició entre els parells de nassals /m, n/ i /m, n/ és de tipo fortis/lenis.

Sobre les vocals la llengua posseïx tant vocals orals /i ɪ o i o æ ɑ/ com nassals /ĩ ɪ̃ ũ ẽ õ œ̃ ɑ̃/.

Ademés el chichimeca jonaz és una llengua tonal que distinguix dos tons ("alt" i "baix").

Morfologia

En el chichimeca els noms o sustantius tenen sufixos que indica el número gramatical, aixina com si s'inclou a l'interlocutor (inclusivo) o si no se li inclou (exclusiu), estes morfemes també funcionen com a sufixos verbals.

Els noms o sustantius van generalment acompanyats de classificadors, Soustelle (1937) i Llastra (1984) els registren de quatre tipos:

1) aliments 1 nante̱, 2 ute, 3 ute̱, 4. ts'a

2) roba 1 nunt'i, 2 anar'i, 3 nint'i 4. ur'i

3) coses 1 námbi, 2 úngwi, 3 úmi, 4. úpi

4) plantes 1 tangwa, 2 kingwe̱, 3 tangwa, 4. tap'i̱

5) animals 1 nambe̱, 2 ungwe̱, 3 ume̱, 4 ube̱

Per a marcar la possessió en els noms es realisa un canvi en la forma del sustantiu o per l'associació a un dels quatre classificadors (Llastra, 1984: 25). El verp conta en la série de prefixos que determinen el temps, modo i aspecte.

Sintaxis

El chichimeca posseïx un tipo d'allineament nominatiu-acusatiu, en marcació en el núcleu, els arguments es relacionen en la raïl verbal per mig de prefixos i sufixos. És una llengua de verp final (SOV), en un orde de constituents rígit (S-OI-O-V i S-(ADJ)-V).

chi Ana úts’a atshá

'hui Ana menjada prepararà' (ADV N CL fer menjar)

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSuárez, Jorge A.1983">Suárez, Jorge A. (1983). org/details/mesoamericanindi0009suar The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge University Press. OCLC 8034800. ISBN 0-521-22834-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLlastra de Suárez, Yolanda1984">Llastra de Suárez, Yolanda (1984). «Chichimeco Jonaz», Munro S. Edmonson (Volume ed.), with Patricia A. Andrews (ed.). Supplement to the Handbook of Middle American Indians, Vol. 2: Linguistics, University of Texas Press, pp. org/details/supplementtohand00edmo/page/20 20–43. OCLC 10207920. ISBN 0-292-77593-8.
• Herrera Zendejas, Esther (2009). Cap. 3. Patrons fònics del chichimeco”, en Mapa fònic de Mèxic., El Colege de Mèxic.
• Martínez. El to de la llengua úza’ (Chichimeca-jonaz). Una proposta per a la seua ensenyança en el nivell és educació bàsica. Tesis de llicenciatura., ENAH.
• «The Chichimeco Language».International Journal of American Linguistics..
• Mora, Armant, Hernández Francisco i López Reynoso Sara, (2015) Prefixos verbals i estructura argumental en chichimeco. Mèxic: Universitat Autònoma Metropolitana.