IC 418
IC 418 és una nebulosa planetària en la constelació de Lepus, la Llebre, distant uns 2000 anys llum de la Terra. Li la coneix també en el nom de nebulosa del Espirógrafo, ya que la seua forma recorda els dibuixos geomètrics que es realisen en un espirógrafo, instrument que servix per a dibuixar trocoides.
L'image de la nebulosa obtinguda en el telescopi espacial Hubble permet diferenciar l'emissió de nitrogen ionizado —el gas més alluntat del núcleu i el menys calent—, l'emissió d'hidrogen —en la part intermija—, i l'emissió d'oxigen ionizado —el gas més calent i el més propenc al núcleu—.[1]
En el centre de la nebulosa es troba una estrela en les etapes finals de la seua evolució estelar, la qual, fins a fa uns pocs mils d'anys, era una jaganta roja. Va expulsar les seues capes exteriors a l'espai formant la nebulosa, el diàmetro actual de la qual és de 0,3 anys llum.[2] El remanente estelar que hui veem és el núcleu de l'estrela, que emet radiació ultravioleta provocant la fluorescència del gas que li rodeja. En el transcurs del temps la nebulosa s'anirà dispersant en l'espai, quedant en lo que va anar el seu centre una nana blanca, que llentament s'anirà gelant.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «IC 418» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.