Hydrangea serrata

Hydrangea serrata (Hydrangea serrata)

Hydrangea serrata és una espècie de planta en flors de la família Hydrangeaceae, nativa de les regions montanyoses de Coreja i Japó. Els noms comuns inclouen hortensia de montanya i té del cel. Alcança fins a 120 cm d'alt, és un arbust caducifolio de cuiro ample, en fulles ovalades i panícules de flors blaves i rosades en estiu i autumne. Es cultiva àmpliament com un atractiu arbust ornamental en tot lo món en àrees en clima i sol adequats.

Taxonomia

Existixen considerables dificultats en la nomenclatura de H. serrata i les hortensias estretament associades. Ací es tracta com una espècie individual, d'acort en Van Gelderen. No obstant, molts botànics ho consideren res més que una subespècie de H. macrophylla.

Característiques

Hydrangea serrata és similar a H. macrophylla excepto que és un arbust més chicotet i compacte en flors i fulls més menuts; també és més resistent. D'hàbit redonejat, presenta fulls de color vert obscur, dentadas i ovadas fins a 15 cm (6 plg) de llarc, i arracades de flors de color blau o rosa en forma d'encaix que florixen durant molt temps a mediats o fins de l'estiu. En cada arracada apareixen tant florecillas estèrils vistoses com florecillas fèrtils menys vistoses. Les flors tenen parts masculines i femenines, i són polinisades per insectes.

Cultiu

Hydrangea serrata creix millor en sols rics, en humitat mija, ben drenados i en ombra parcial. Tolera ple sol només si es cultiva en sols constantment humits. El pH del sol afecta el color de la flor de la mateixa manera que ho fa en H. macrophylla, és dir, blavenc en sols molt àcits i sirimomo a rosat en sols llaugerament àcits a alcalinos. Es pot conseguir un canvi de color llimitat en varietats rosades i blaves en sols neutres per mig de l'us cuidadós d'aditius per al sol. Les flors apareixen en fusta vella i es necessita poca poda. Es pot podar despuix de la floració, tallant els brots florals fins a deixar un parell d'ulls sans. Els brots dèbils o danyats per l'hivern es poden podar a principis de la primavera.

Les llavors es poden sembrar en la superfície d'un hivernàcul en primavera. Quan siguen lo suficientment grans, les plántulas es poden transplantar en tests individuals. Els esqueixos de fusta blana es poden arrelar durant l'estiu, de la mateixa manera que els esqueixos de fusta dura durant l'autumne i l'hivern. La formació de montículs es pot realisar en primavera.

Existix certa susceptibilitat al fonc de la mel, al tizón dels brots, al pansiment bacterià, a les taques foliares i al oídio. Els pulgones són plagues ocasionals durant la temporada d'estiu.

Cultivares

S'han seleccionat numerosos cultivares per a us en jardins, dels quals els següents han guanyat el Guardó al Mèrit en Jardineria de la Real Societat d'Horticultura:  Plantilla:Div col

• 'Bluebird'
• 'Diadem'
• ’Grayswood’
• ’Kiyosumi’
• 'Miranda'
• ’Miyama-yae-murasaki’
• 'Preziosa'
• 'Rosalba'
• ’Shirofuji’
• ’Shojo’
• 'Tiara'

Atres usos

Les fulles de la hortensia de montanya contenen filodulcina, una isocumarina que s'utilisa com edulcorante natural, i s'utilisen per a preparar tisanas populars en la regió. La amacha ( 甘茶 ), també elaborada a partir de H. macrophylla var.thunbergii, és una infusió d'herbes utilisada en Japó per a celebrar el naiximent de Buda. Per al té coreà, s'utilisa H. serrata, cridada sansuguk 산수국 () en coreà, per a elaborar una infusió d'herbes anomenada sugukcha ( 수국차 ) o isulcha (이슬차).