Anar al contingut

Hoz de Beteta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hoz de Beteta

La Hoz de Beteta és un canó fluvial de la Serranía de Conca situat en el nort de la província de Conca, entre les molgues de Carrascosa i del Palancar o de Sant Cristóbal en els térmens municipals de Beteta, Cañizares i Carrascosa, en una extensió de 804,41 hectàrees.[1] Té aproximadament sis quilómetros de tallats en més de 80 metros d'altura, excavats en la roca pel riu Guadiela.[2]

Va ser declarat Monument Natural en el nom de Hoz de Beteta i Sumidero de Mata Asno per decret 23/2004 de 02-23-2004 de la conselleria de Mig ambient de Castella-la Mancha.[1]

Un atre element destacable per la seua singularitat i bellea dins del Monument Natural és el sumidero de Mata Asno, situat a uns 3 km a l'oest de l'hoz. Es tracta d'una cavitat que arreplega les aigües d'una chicoteta riera i recorre més de 4 km.

Flora

Al peu dels cantiles, en les zones més umbrosas i en les riberes del riu Guadiela es troben agrupacions de tiles i avellaners. També es troben rodals d'oms de montanya, arces, mostajos i tejos, estos calificats en estat de vulnerables. En les parets rocoses i zones més elevades es troben pins salgareños, espècie que és la predominant en la Hoz, quejigos i sabinas.

Fauna

La llúdria habita en la hoz i està considerada com espècie vulnerable. El gat montés, la gineta i el teixó entre els carnívors i el cérvol i el javalí també viuen o són visitants d'esta zona.

Tenen especial importància les coves i alvencs de la zona per ser l'hàbitat de numerosos quiròpters, sent un àrea d'invernada per al rat penat mediterràneu de ferradura i per al rat penat gran de ferradura.

En els rebancs dels tallats anidan els buitres leonados i també l'àguila culebrera, el ratonero i l'àguila calçada.[1]

Referències