Hoquetus

El hoquetus és una tècnica rítmica llineal que consistix en l'alternança de la mateixa nota, altura o concorde. En l'Edat Mija, era una melodia que es compartia de forma alternativa entre les diferents veus d'una obra, normalment dos, de manera que quan una veu cantava les seues notes, el restant permaneixien callades fins que alguna d'elles arreplegava la llínea melòdica i l'anterior permaneixia en silenci.

Eixemple de hoquetus (In seculum d'Amiens longum, França, finals de el XIII). Es pot observar la ràpida alternança de les notes cantades i silencis entre la part superior i les atres dos veus.

Esta tècnica va ser característica de la música dels sigles XIII i XIV i es va donar per primera volta en alguns conducti i motets. Va ser predominant en la música sacra de l'Escola de Notre Dona'm, durant el Ars antiqua. Posteriorment, esta tècnica es va ser abandonant encara que alguns compositors de clàssics varen continuar usant-ho. En el pas del temps, esta tècnica va derivar en el contratemps, encara que dita tècnica ya no seguia estrictament l'estructura inicial del hoquetus. Són pocs els eixemples que es conserven i pràcticament tots ells són obres instrumentals o vocals escrites a tres veus.

Referències

• Hoquetus en Encarta