Home de Wushan
El home de Wushan (chinenc: 巫山人; pinyin: Wūshānrén, lliteralment "home de la montanya chaman") és un conjunt de restants fosilizados d'un simi no homínit extint i indeterminat trobat en China central en 1985. Els restants daten de fa uns 2 millons d'anys i en un principi es va considerar que representaven a una subespecie de Homo erectus (H. i. wushanensis).[1][2]
Els fòssils es varen trobar en 1985 en Longgupo (龙骨坡 o "Ala dels Ossos del Dragó"), poble de Zhenlongping, ciutat de Miaoyu del comtat de Wushan, Chongqing, en les Tres Goles.
Orígens
[editar | editar còdic]1984 - 1988: Descobriment
[editar | editar còdic]La "Ala d'Ossos de Dragó" de Longgupo va ser descoberta com a jaciment de fòssils en 1984. De 1985 a 1988, va ser excavat per un equip de científics chinencs, dirigits per Huang Wanpo, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología de Pequín i del Museu Nacional de Chongqing (província de Sichuan). En 1986 es desenterraron tres dents anteriors i una mandíbula esquerra en dos molar, junt en fòssils d'animals, inclosos dents del gran simi extint Gigantopithecus i del panda jagant pigmeo Ailuropoda microta. En les excavacions realisades entre 1997 i 2006 s'han trobat més ferramentes de pedra i fòssils d'animals, inclosos restants de 120 espècies de vertebrats, 116 de les quals són mamífers. Açò sugerix que els fòssils varen existir originalment en un entorn forestal subtropical.[3] Restants de Sinomastodon, Nestoritherium, Equus yunnanensis i Ailuropoda microta junt en la mandíbula sugerixen que els seus restants pertanyen a la primera part del Pleistoceno o al Plioceno tardà.[4]
Els primers informes d'estes excavacions en revistes chinenques no varen cridar l'atenció fòra de China.[5] En 1992, Russell Ciochon va ser invitat a Longgupo per a examinar i proporcionar una edat fiable de la mandíbula. En 1995, Ciochon va publicar les seues troballes en la revista Nature, lo que va atraure l'atenció sobre els fòssils a escala mundial.[4]
Dubtes inicials
[editar | editar còdic]En un informe de Science de 1995, es varen plantejar varis dubtes sobre els espècimen. Despuix de vore els espècimen en un viage a China, Milford Wolpoff, de l'Universitat de Míchigan, no està convençut de que la mandíbula parcial anara d'un homínit. Creïa que els fòssils podien pertànyer a un orangutà o a un Pose, basant-se en la forma de la dent adjacent que faltava d'un premolar conservat. Jeffrey Schwartz i Ian Tattersall també varen publicar en Nature l'afirmació de que les dents trobades en Longgupo eren els de un orangutà. No obstant, es va comprovar que les dents no encaixaven en el ranc de variació dels trobats en orangutanes, lo que va descartar esta possibilitat.
Més recentment, es va afirmar que el fragment de mandíbula era indistinguible dels simis chinencs del Mioceno tardà-Plioceno del gènero Lufengpithecus. Es va descobrir que l'incisiu era més coherent en el d'una persona d'Àsia oriental, que va poder haver entrat accidentalment en la fissura dels depòsits de la cova de Longgupo per forces naturals com l'aigua corrent.
Retractament
[editar | editar còdic]En el número del 18 de juny de 2009 de la revista Nature, Russell Ciochon, que va anar el primer en informar de que el fragment de mandíbula de Longgupo era humà,[6] va anunciar que es retractava de les seues conclusions. Estava convençut de que el fòssil de Longgupo no pertanyia a un humà pre-erectus, sino a simis desconeguts originaris dels boscs primigenis del Pleistoceno del Surest Asiàtic. Va mencionar que el H. erectus va aplegar a Àsia feya uns 1,6 millons d'anys, pero que es va alluntar dels boscs en busca de la caça que trobava en els pasturages, lo que significava que l'espècie pre-erectus no va aparéixer en el surest asiàtic.
Russell Ciochon ya no creïa que el Gigantopithecus i el H. erectus hagueren coexistit en el mateix entorn, argument que havia esgrimit anteriorment en el seu llibre 1990 Other Origins: The Search for the Giant Ape in Human Prehistory. Va afirmar:
Sense la suposició de que Gigantopithecus i H. erectus havien vixcut junts, tot va canviar: si els humans primitius no formaven part de la fauna Stegodon-Ailuropoda, vaig tindre que imaginar un simi del tamany d'un chimpansé en el seu lloc - ya fora un descendent de Lufengpithecus, o un gènero de simi desconegut fins a llavors.[7] pág. 911
Un factor clau per a canviar la seua opinió sobre el fòssil va ser una visita en 2005 al Museu d'Història Natural de Guangxi, en Nanning, a on va examinar un gran número de dents de primats del Pleistoceno.[8] Creïa que els primers humans caçaven mamífers en les praderies i no vivien en els boscs subtropicales que existien en Longgupo en eixe periodo, per lo que és impossible que el conjunt de fòssils pertanyguera a un humà. Encara que Russell Ciochon ya no creïa que la mandíbula pertanyguera a un humà, seguia afirmant que les dos ferramentes de pedra trobades en els fòssils varen ser creades per humans. No obstant, segons ell, "deuen haver segut afegits més recents al jaciment".[7] p. 911
Jeffrey Schwartz, un dels crítics de l'afirmació original, va considerar sorprenent el retractament de Ciochon, ya que no és habitual que un científic anuncie un retractament despuix de canviar d'opinió, i va alabar la franquea com alguna cosa positiu.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ciochon RL. (2009). "The mystery ape of Pleistocene Àsia. Nature. 459: 910-911. doi:10.1038/459910a. This piece in Nature is based on a contribution to the forthcoming book" Out of Africa I: Who, When and Where? (eds, Fleagle, J. G. et al. Springer, 2009)
- ↑ Handwerk B. (2009). Early "Human" Is Ape After All, Discoverer Decidixes National Geographic News June 17, 2009
- ↑ “The first skull of the earliest giant colla” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (26): 10932–10937. doi:. ISSN 0027-8424. PMID 17578912. Bibcode: 2007PNAS..10410932J.
- ↑ 4,0 4,1 “Early Homo and associated artefacts from Àsia” (1995). Nature 378 (6554): 275–8. doi:. PMID 7477345. Bibcode: 1995Natur.378..275W.
- ↑ Culotta E. (1995). Asian Hominids Grow Older. Science, 270: (5239), 1116-1117. Plantilla:JSTOR
- ↑ “Early Homo and associated artefacts from Àsia” (1995). Nature 378 (6554): 275–8. doi:. PMID 7477345. Bibcode: 1995Natur.378..275W.
- ↑ 7,0 7,1 Ciochon RL. (2009). "The mystery ape of Pleistocene Àsia. Nature. 459: 910-911. doi:10.1038/459910a. This piece in Nature is based on a contribution to the forthcoming book" Out of Africa I: Who, When and Where? (eds, Fleagle, J. G. et al. Springer, 2009)
- ↑ Ciochon RL. (2009). "The mystery ape of Pleistocene Àsia. Nature. 459: 910-911. doi:10.1038/459910a. This piece in Nature is based on a contribution to the forthcoming book" Out of Africa I: Who, When and Where? (eds, Fleagle, J. G. et al. Springer, 2009)
- ↑ (2009).Nature.459(7249)
- 899.doi:10.1038/459899a.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de Wushan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.