Història de l'odontologia
L'odontologia és una de les ciències de la salut que s'encarrega del conte, tractament i prevenció de les malalties bucals.
El tractament dental es remonta al món antic i a lo llarc del temps va ser evolucionant des de les extracció dentals als implants bucals en l'actualitat.
Els començos de l'odontologia: el món antic
Els primers registres arqueològics de tractaments dentals daten de fa uns 14.000 a. C., en el nort d'Itàlia, a on un molar en càries va ser operat per a eliminar la càries, encara que no es varen utilisar farcidures dentals.[1]
Existixen proves arqueològiques anteriors de pràctiques odontològiques realisades pels neandertals fa 130.000 anys, encara que el seu objecte no era eliminar càries sino potser adaptar les dents inferiors i superiors per a evitar el dolor.[2] Posteriorment, en l'any 4500 a. C. es varen trobar en Eslovènia restants de peces dentals en les que sí es varen utilisar farcidures dentals.[3]
L'odontologia es va iniciar en l'any 3000 a. C. en els meges egipcíacs que incrustaven pedres precioses en els dents.
Tres sigles despuix, en China, s'utilisava l'acupuntura per a tractar el dolor associat a la càries dental. l'acupuntura s'engloba dins de les denominades medicines alternatives. Es basa en la creència de que en el cos hi ha una energia que fluïx a través de dotze canals que poden obstruir-se i que esta circumstància és la responsable de que existixca la malaltia.
En l'any 700 a. C., els etruscs i els fenicios utilisaven bandes i arams d'or per a la construcció de pròtesis dentals. En les bandes es colocaven dents extretes en el lloc en que no hi havia dents i, en els arams, estos eren retinguts en la boca. Ademés, varen anar els primers en utilisar material per a implants, tals com el marfil i les closques de mar.
Cal mencionar al poble maya, que utilisava incrustaciones d'or, pedres precioses o minerals, per a la restauració de peces dentals, no solament per estètica sino també per ornamentació.
Grècia
Les primeres escoles mèdiques varen sorgir en el VI Varen aplegar a ser famoses les de Cirene, Rodas i Cos. En el periodo helenístic va destacar, entre totes, l'escola mèdica d'Aleixandria. En estes primeres escoles l'ensenyança era lliure i remunerada, i s'establien llaços estrets entre discípuls i mestres; una mostra d'això va quedar reflectida en el Jurament Hipocrático. No obstant, no sembla que existira un currículum establit, ni procediments per a donar per conclosos els estudis.
El poble grec va desenrollar una nova manera de pensar i viure coneguda com el “milacre grec”, la racionalisació de l'Univers, a on el sabio es convertix en posseïdor del coneiximent racional, deixant de ser un mac o sacerdot mediador del poder sobrenatural. Les interpretacions sobrenaturals de la malaltia varen escomençar a ser substituïdes per explicacions naturals en les que hi havia una clara influència filosòfica. D'esta forma, es va a constituir la medicina científic-especulativa.
Hipócrates (Cos, c. 460 a. C.-Tesalia c. 370 a. C.) està considerat com el pare de la medicina. Les seues teories sobre la malaltia varen ser les primeres al respecte i es basaven en l'observació. Hipócrates i Aristóteles (Estagira, 384 a. C.-Calcis, 322 a. C.) varen escriure sobre ungüents i procediments d'esterilisació, usant un aram calent per a tractar les malalties de les dents i dels teixits orals. També varen estudiar l'extracció dental i l'us d'arams per a estabilisar fractures maxilars i lligar dents perdudes.
Mesoamérica
Es té evidència de processos odontológicos en distintes civilisacions de Mesoamérica, sent la més antiga la representació en els murals coneguts com Tlalocan en el conjunt departamental de Tepantitla, Teotihuacán.
Dit mural, datat en el IV, mostra a un personage fent un procediment a una persona en un objecte dins de la cavitat bucal[4] provablement un llimat dental.[5] En les civilisacions de Mesoamérica una dentadura sana i abundant tenia com significat l'abundància i la plenitut.[6]
El llimat dental per a obtindre formes específiques en les peces es realisava en fins provablement estètics o religiosos,[7] i va estar en apogeu en el periodo Clàssic, dels sigles II al VIII. Existixen diverses tipologies dels patrons de llimat dental, sent la més freqüent la proposta per Javier Romero iniciada en 1958.[5]
Ademés del llimat dental la pràctica més estesa en Mesoamérica va ser la de les incrustaciones, que insertaven en les dents minerals i pedres precioses tals com a pirita, turquesa i or en fins ornamentals i estètics.[5] Per a això es té evidència química de l'us de cementantes com a sílice i minerals d'orige volcànic, aixina com l'us de la resina d'orquídea d'espècies del gènero Govenia com Encyclia venosa i Laelia autumnalis cridada en náhuatl tzacuhtli. A nivell físic i instrumental, per conclusions antropològiques, es podria inferir que s'utilisaven barrenos en creu o barrenos en arc.
Testimonis arreplegats per Bernardino de Sahagún confirmen no només el llimat i la incrustración sino el pintat de dents.[5]
Edat Mija
En l'Edat Mija (sigles V a XV) es distinguixen dos periodos: el de la medicina monástica i el de les universitats.
La medicina monástica es predicava en els monasteris, a on es varen traduir numerosos llibres procedents del món àrap.
cal destacar l'Escola Mèdica de Salerno, fundada en el X, el primer centre llaic d'ensenyança de medicina en Europa Occidental. Allí existia un cos de curanderos que impartien una ensenyança reglada, en un programa i método docent. Va perdurar fins a l'aparició de les primeres universitats.
En este periodo es van a utilisar els hospitals en fins docents. Alguns dels primers hospitals, fundats en l'imperi bizantí, varen contar en estudiants de medicina i inclús varen albergar biblioteques mèdiques.
No obstant, va anar en l'Imperi Islàmic a on més es va desenrollar este sistema. En els hospitals àraps existien biblioteques i sales de reunió a on es realisaven discussions i s'animava als estudiants a llegir texts mèdics clàssics, filosòfics i lliteraris. Mentres, en Europa Occidental, els hospitals tenien un caràcter religiós i estaven dedicats al recapte de tota classe d'indigents.
Les primeres universitats es varen fundar a finals de el XII, entre elles destaquen la de París, Londres i Oxford. Solien estar compostes per quatre facultats: la menor d'Arts i les majors de Teologia, Dret i Medicina. L'ensenyança de la medicina en les universitats era molt teòrica i se centrava en l'estudi de texts, pero no s'ensenyava la pràctica clínica.
En relació en l'odontologia cal mencionar a: Bernardo de Gordon que va introduir la teoria de l'afluixament de les dents, a Guy de Chauliac que va estimular l'higiene dental i va senyalar que la càries tenia tres fases; producció de dolor, producció de dolor sense estímul extern i flemón, i a Giovanni Dona Vigo que va ser un dels primers en realisar obturaciones en fulls d'or.
Vore també
Bibliografia
- Alustiza Martínez, C. Història de l'Odontologia i la Estomatología en Guipúscoa. Enciclopèdia Auñamendi. 2023.
- González Iglésies, J. Història de la Odonto-estomatología espanyola. Alvanços. Madrit, 1994. 84-87922-08-2
- Sanz Serrulla, J. Història General de l'Odontologia Espanyola. Masson. Barcelona, 1999. 84-45805-98-3
- Zerón, Agustín. "Visió professional de les competències en l'odontologia del Sigle XXI". Revista ADM 2011; 68(2):pp. 60-66. http://www.medigraphic.com/pdfs/adm/od-2011/od112c.pdf
Referències
- ↑ http://1938news.com/this-14000-year-old-tooth-is-the-oldest-existing-example-of-dentistry/
- ↑ «Dentistes» (en espanyol). Destistas. Consultat el 12 de decembre de 2005.
- ↑ http://www.forbes.com/sites/alexknapp/2012/09/22/archaeologists-find-a-6500-year-old-dental-filling/
- ↑ «Tepantitla, Teotihuacán. Representació odontológica.».Revista ADM 2015; 72 (3): 164-168.Consultat el 17 de febrer de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Decorats dentals prehispànics».Revista odontológica mexicana.14(2)
- 99–106.ISSN 1870-199X.Consultat el 2023-02-17.
- ↑ Montero Becerril, Eliezeth, González Ortiz, Rosa María; Toriz Maldonado, Manuel Javier. "Morfologia bucodental de les cultures mesoamericana. Identitat cultural de l'odontologia mexicana (1ª part)" en Odontologia actual, Mèxic, 2008 Vol. 5 Núm. 57 Ene, Pág. 44-52, UNAM.
- ↑ José Antonio Pompa i Padilla. «El embellecimiento dentario en l'época prehispánica». Arqueologia Mexicana. Consultat el 2023-02-17.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de la odontología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.