Tepantitla

Tepantitla, Palau de Tepantitla o Conjunt departamental de Tepantitla és una zona arqueològica pertanyent a Teotihuacán. Destaca pels seus pintures murals fetes entre el VI i el VII, mateixes que han mostrat aspectes de la vida quotidiana de la població habitant de la civilisació teotihuacana del seu temps.

Història

Tepantitla és una zona ubicada a l'oest de la zona arqueològica actualment delimitada de Teotihuacán. Pertany a diversos conjunts nomenats en contemporáneament com a «palaus», «conjunts departamentals» o «conjunts icònics» com Atetelco, La Ventilla, Zacuala, Tetitla i Yayahuala que fungieron provablement com a zones habitacionales de classe alta. Dits conjunts varen ser cases familiars d'entre 20 i 100 persones fetes en materials més resistents com a pedra, calç i vora, lo que comunica que els qui els varen habitar varen ser persones en major riquea que les que construïen en materials més peridors com carrizo, palma i atobó. El conjunt habitacional va ser datat en el periodo Metepec, situat entre els anys 600 i 700. Definir les funcions exactes d'estos conjunts ha segut un repte científic permanent en carir d'una cantitat elevada d'evidències sobre els seus usos. Les investigacions sobre Tepantitla han revelat una llarga ocupació habitacional del lloc. Entre els restants trobats estan els de cendres de fusta cremada i péntols de mica, lo que podria comunicar que el lloc va ser provablement destruït i incendiat de manera delliberada.

Els restants del conjunt de Tepantitla varen ser trobats en 1942, després de que un llaurador chocara els seus instruments de treball contra lo que va reconéixer com a pintures en els murs enterrats. Es va afanyar a destruir-los, ya que temia que la troballa li despullara de les seues terres, lo que va terminar ocorrent en ser enterat l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) del descobriment. Va ser l'antropòlec Alfonso Case qui va dirigir l'excavació aixina com Pedro Armillas i Agustín Villagra, recolzats per fondos de el INAH aixina com de la Fundació Viking, mateixa que va recolzar esta i atres excavacions. Els treballs de rescat es varen dirigir a consolidar les arrancades de mur que es visualisaven, pero sobretot els restants de pintura mural.

Descripció

Tepantitla complix en el model arquitectònic típic dels conjunts habitacionales teotihuacanos de habitacions i espais diversos entorn a un pati central únic en funcions religioses. Aixina, es conserven les arrancades de murs que delimitaven un estimat de 25 espais. D'entre estos, hi ha fragments de pintura principalment en els talussos, les cenefas i els taulers dels murs del Quarto 2.